Aquestes eleccions espanyoles són les quartes a les que som convocats en tot just un any. Al maig del 2015 municipals, al setembre catalanes, al desembre espanyoles i ara de nou, espanyoles. Evidentment, això comporta un estat d’esgotament comprensible en la població. Per una banda, perquè aquesta coincidència no ha estat casual, dos dels comicis han estat avançats i això és mostra d’inestabilitat governamental, i això encara ens agrada menys, ja que denota o bé una incapacitat dels polítics de tirar endavant i gestionar correctament el govern que se’ls ha encomanat o bé, i encara pitjor, la impossibilitat de posar-se d’acord segons la representació que se’ls ha assignat, com és el cas de les eleccions ara convocades.
Aquests dies són freqüents els comentaris en converses de l’estil «no aniré a votar, ja ho he fet prou!» o bé «estic fart/a d’anar a votar i que no serveixi de res!». No, gent, no! Això no pot ser! No ens podem permetre la comoditat de no anar a votar, cal fer l’esforç que calgui i anar-hi. Ja hi ha, i hi ha hagut, suficient gent al món i a la història a qui se’ls ha impedit exercir el dret a vot. Això que sembla un tòpic bonic i repetit, no és només això, parem-nos a pensar-hi. No fa pas tant que els nostres pares i padrins no podien votar. No fa tant temps que les dones arreu no podien votar, i va ser la lluita de les sufragistes la que va aconseguir que poguéssim fer-ho. Creieu que a elles els va fer mandra? Creieu que estaven cansats de votar qui vivia, o viu encara, en una dictadura?
No ens agraden les campanyes electorals, d’acord. Els pobles i ciutats queden embrutats per pancartes, cartells, banderoles que lluny d’informar, sovint el que fan és enlletgir convençudament l’entorn. No ens agrada que a ràdio i televisió ens interrompin puntualment amb falques i espots electorals, estic convençuda que la majoria de gent ni se’ls escolta. No ens agrada que gran part dels informatius vagin dedicats exclusivament a campanya electoral, ometent altres notícies que possiblement sigui d’interès més general. I encara ens agrada menys que aquests informatius no puguin emetre’s segons criteris periodístics i vagin marcats pels blocs electorals, segons la representació de cada partit. Totalment injust, poc ètic i impedeix l’exercici professional. Puc estar d’acord en tot això, i segurament amb molts altres motius que podríeu exposar-me, però no per això hem de deixar que la nostra veu l’ocupi algú altre.
Els que som demòcrates, allà on hi ha una urna i hem d’emetre un vot. Per coherència, per responsabilitat, per respecte amb qui no pot, per dir-hi la nostra del què calgui i on calgui. Anem a votar!
