L’article podria resumir-se dient: estar en el lloc o moment equivocat és igual a no poder mostrar les nostres aptituds. Per tant, amb això vull dir que hem de vigilar amb qui ens envoltem (feina, barri, amics, parella, familiars, etc.), atès que moltes vegades ens veiem limitats per les seves opinions o maneres de tractar-nos. Aleshores, depenent del nostre autoconcepte, de la nostra autoestima i de la comoditat o mandra que tinguem, no voldrem abandonar-los per molt que ens facin la vida impossible. És a dir, ens hem adaptat i, paral·lelament, també hem interioritzat les mancances emocionals o materials. Així doncs, podria dir-se que hem canviat la nostra essència per una creada pel nostre ambient social.
A tall d’exemple: és com si fóssim un Ferrari nou, sortit avui mateix de la fàbrica, però la persona que ens ha comprat ens manté durant una dècada en el garatge. D’aquí a 10 anys, segurament, el nostre valor econòmic serà bastant inferior a l’actual; i encara pitjor, estarem plens de pols, amb les rodes desinflades i sense bateria. Aleshores, de què serveix ser un vehicle tan potent i glamurós, si no tenim l’opció de circular i de lluir-nos? Ara portem aquest exemple a l’ésser humà, quan la persona estar en un estat civil indesitjat, en una feina desmotivadora, amb un cercle amistós tòxic, etc. El resultat és el mateix: la pols vindria a ser l’ansietat o la depressió, i la manca de bateria seria la poca energia vital o l’apatia, la persona no té ganes de fer res que no sigui sobreviure (treballar i alimentar-se). Certament, sap que no li convé aquesta situació, però la por de canviar i fracassar, o simplement la por de canviar d’hàbits i costums, la bloqueja.
El fet d’abandonar allò que ja coneix a la perfecció i haver de començar de nou no li compensa, però, malauradament, el preu a pagar per quedar-se on està serà la seva salut mental. Els trastorns i les malalties mentals li faran impossible poder gaudir del seu estil de vida, per molts diners i comoditats que tingui. Així doncs, pot estar amb algú per un interès econòmic o per por a la solitud, i aquesta mateixa dependència és la que incrementarà la factura mental. L’angoixa, l’ansietat o la depressió estaran constantment donant voltes pel seu cap i, per tant, emmalaltirà per no haver marxat a temps, per haver estat massa temps el mateix lloc indesitjat.
Igual que si estem en una feina amb un ambient nefast, tòxic i l’única motivació que tenim és la nòmina rebuda a final de mes. Si amb aquests diners podem viure com ho desitgem, no hi ha cap mena de problema, però, per contra, quan no és el cas i tot i tenir una bona nòmina ens quedem curts, el fet de no canviar de feina aviat ens dispararà la factura emocional. De la mateixa manera succeeix amb el nostre ambient més proper (familiars i amics), per moltes facultats que tinguem, si li donem més valor als seus comentaris despectius, malauradament, acabarem fent-los nostres i, consegüentment, ennuvolaran les nostres aptituds.
