El ple del Consell General del Poder Judicial en el qual es decidia el futur del seu controvertit president, Carlos Dívar, ha buscat «una sortida digna» –li diuen així– per al jutge viatger a Puerto Banús, que com a molt d’hora dimitirà dijous que ve. Per tant, Dívar podrà presidir aquest dilluns els actes del bicentenari del Suprem, curiosament sense comptar amb la confiança del màxim òrgan dels jutges, la qual cosa resulta poc menys que esperpèntic i demostra com està Espanya. A sobre, la posada en escena coincideix amb l’homenatge a la històrica Constitució de 1812, pòrtic de la creació del Tribunal Suprem del Regne d’Espanya i de les Amèriques, d’aquí la invitació a la recepció del dilluns als presidents de les Corts Supremes d’Amèrica Llatina. Com va dir el periodista Iñaki Gabilondo, «¿no els sembla lamentable que amb la que està caient estiguem aquí marejant-la amb el cas Dívar?». ¿Per ventura mereix Dívar una sortida digna?
Però el cas Dívar té en realitat més serrells de portes endins. Una vegada que va passar el que va passar i que Carlos Dívar va arribar a l’extrem d’aportar dades falses de manera reiterada per justificar els seus llargs caps de setmana pagats a compte de tots, ¿en quina situació queda el ple penal del Tribunal Suprem que ho va absoldre per onze vots a quatre? I no solament això: ¿què dirà ara la Fiscalia sobre la decisió del tinent fiscal del Tribunal Suprem Juan José Martín Casallo d’arxivar la denúncia del vocal del Consell General del Poder Judicial José Manuel Gómez Benítez contra Carlos Dívar? ¿O millor ens oblidem d’ambdues coses, que és una cosa molt espanyola quan es tracta de jutjar i/o valorar als poderosos?
En el sector financer, on alguns han fet jugades tipus Dívar però a gran escala, més d’un s’haurà sentit alleujat, en constatar aquest cap de setmana que la cúpula de la Justícia espanyola suma a les seves conegudes virtuts la de saber trobar sortides dignes. Així que tranquils, que aquí no passa res. I si passa, tampoc no passa res. ¿O sí?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
