Són la triada perfecta per alleujar el malestar mental i físic atès que, fan efecte pocs minuts després d’ingerir-los. És consumir-los i ens redueixen l’estrès, l’ansietat, la tristesa, la melancolia, l’insomni i el dolor muscular. Si no podem dormir o estem alterats, fem ús dels ansiolítics; si estem melancòlics o desmotivats, recorrem als antidepressius i si tenim alguna molèstia física o preocupació, busquem els antidolor (opiacis). Per contra, són molt addictius i si no es fa un ús controlat i limitat en el temps, poden arruïnar-nos psicològicament.
Aleshores, pel que fa als antidolor, són medicaments opiacis i una vegada dins de l’organisme se sintetitzen en morfina, que és un potent analgèsic inhibidor del dolor. Produeix sedació, somnolència i en petites dosis eufòria i relaxació i, per tant, la persona queda anímicament tranquil·litzada i relaxada. Per la seva banda, els ansiolítics (tranquil·litzants, relaxants, anticonvulsius, somnífers, etc.) alleugen tant la tensió subjectiva, com els símptomes objectius (suor, taquicàrdies i molèsties digestives). Ho aconsegueixen gràcies al fet que activen el GABA, un neurotransmissor inhibidor que té com a funció frenar aquesta excitació i d’aquí la somnolència i la relaxació muscular posterior.
Igualment, té un rol molt important en la part cognitiva i comportamental donat que, va relacionat directament amb l’estrès, ajuda a controlar la por i l’ansietat quan les neurones se sobreexciten. Després i referent als antidepressius, aquests actuen sobre el neurotransmissor serotonina, inhibeixen la seva reabsorció per part de les neurones. Aquest neurotransmissor regula l’estat anímic i la fam, s’encarrega d’avisar-nos que ja estem tips. El seu increment en el cervell produeix sensació de calma i ens allunya dels estats depressius i també, facilita que puguem dormir perquè regula l’alliberació de melatonina, l’hormona de la son.
