Aquesta tòpica frase amb la qual titulo la meva reflexió és l’única cosa que li va faltar dir al president Rajoy a la roda de premsa després de la cimera conjunta amb el primer ministre polonès. I no només s’alegrava de la pregunta sinó que, molt previsor, portava escrita la resposta en una mena de declaració solemne elogiant l’Estat de Dret i –com és habitual en l’estratègia del PP– deixant clar que el Govern no se sotmet a cap xantatge. Res de nou sota el sol.
I és que no és fàcil, per més que cada mitjà intenta explicar des de la seva ideologia «tot» sobre el cas Bárcenas / Gürtel / PP / Rajoy, separar el blat de la palla, allò ètic del jurídic, el que és només de Bárcenas del que pertoca al presumpte finançament il·legal del PP, els sobres i sous d’uns i d’altres quan no eren al Govern i quan sí que hi eren, els missatges telefònics que poden ser interpretats de maneres molt diferents i algunes informacions veritablement esgarrifoses com les de EL MUNDO segons les quals dos enviats del PP, els advocats Javier Esglésies Rodó primer i Miguel Durán després –tots dos han negat rotundament aquests fets–van plantejar a Bárcenas comprar el seu silenci: «Si parles, la teva dona anirà a la presó. Si calles, Alberto Ruiz-Gallardón serà destituït en l’últim Consell de Ministres abans de vacances i el tema s’arxivarà al setembre per nul·litat». Això ja és massa i és d’esperar que EL MUNDO tingui alguna cosa més sòlida que unes «fonts penitenciàries» per mantenir que aquest xantatge mafiós, que deixaria per terra l’Estat de Dret, va ser real i es pot provar més enllà de l’empara del secret professional. I mentre aquestes coses passen a Gènova, a la Moncloa l’oposició, per no desentonar crema els telèfons donant un altre espectacle: tots coincideixen que això no pot seguir així, però a partir d’aquí cadascú tira per on li convé . Naturalment IU i UPyD, els que pugen en totes les enquestes, volen eleccions generals ja mateix, però el PSOE –que segueix sense aixecar cap– no vol ni sentir-ne a parlar de semblant cosa i es conforma amb substituir Rajoy. I queda el súmmum de CiU: donarien suport a la moció sempre que s’assegurés el dret a la consulta. El cas de CiU comença a ser de divan de psicoanalista. I a sobre, totes aquestes maniobres en què no es posen d’acord, només serien testimonials per la majoria absoluta del PP.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
