Voldria precisar de bon començament que escric aquest article sense cap base professional que pugui fonamentar-lo. La meva relació amb el món de les malalties mentals s’inscriu en tres àmbits, gairebé tres cercles concèntrics. El primer, el fet que un familiar meu molt directe va contreure una esquizofrènia profunda en la seva adolescència, avui farà uns 35 anys. El segon, és la meva pertinença a la junta de l’associació de Familiars i Amics dels Malalts Mentals de l’Alt Urgell. I la tercera, el meu interès com a ciutadà per tot el que envolta aquest sector del món sanitari.
Vagi també per endavant que voldria comentar aspectes de la malaltia mental en els seus nivells de més gravetat, aquells que alteren decisivament els comportaments familiars, socials i laborals dels que les pateixen. És evident, i hauria de ser molt clar, que la gran majoria de les persones que pateixen patologies d’aquest tipus poden desenvolupar perfectament la seva vida, com qualsevol altre ciutadà afectat per malalties físiques, que n’és conscient, es medica i segueix unes pautes controlades per un equip assistencial. Permeteu-me també que deixi fora de les intencions d’aquest article als malalts, molt minoritaris però molt significatius, que requereixen una tutela i viure en centres adients.
Els estigmes de convivència social apareixen quan el malalt revela de manera clara en les seves relacions o fins i tot en la seva manera de vestir o de comportar-se, que la seva salut mental no és bona. Llavors es perden els lligams i les amistats i l’individu es va revelant progressivament incapaç de sortir de la seva cuirassa, engruixida i endurida pel pas del temps. Per aquest motiu són tan importants les entitats que poden recollir part d’aquest sector i a través d’activitats diverses impedeixen el seu total aïllament del món que els envolta, i això és especialment necessari quan la senilitat agreuja, o provoca, la malaltia. També he observat casos escadussers, però existents, en què aquest tipus de malalt es vist com una figura curiosa, simpàtica per les seves peculiaritats i que es veu envoltada per l’aprovació de la gent i, en correspondència, el malalt manté aquesta manera de ser «graciosa», actitud que no l’ajuda en absolut a sortir de la seva marginalitat.
Retrocedint en el temps, recordo la meva infantesa que en una població com la Seu existien gairebé una dotzena de persones, entre homes i dones, que provocaven diversió popular i hilaritat pel seu comportament, quan de fet eren ciutadans i ciutadanes que patien greus malalties, i que abandonades a la seva inèrcia, sense medicació, constituïen l’objecte de la divertida burla i l’escarni per part de grans i petits.
Encara anant molt més enllà, trobaríem en molts pobles del nostre entorn una bona quantitat d’homes i dones que, per culpa d’aquests comportaments al·lucinats podien ser fàcilment acusats de bruixeria i, davant de les seves respostes incoherents, definides com a personalitats malignes dominades per esperits demoníacs, i potser, en alguns casos, com a mesures de correcció, sotmesos a tortures i fins i tot, en casos extrems i fanàtics, ser castigades amb la forca o la foguera.
A més, les dones podien ser més fàcilment acusades que els homes a causa del patriarcalisme arrelat en la consciència de la gent, patriarcalisme acceptat i promocionat per les institucions civils, militars i religioses. I alguna arrel queda encara en la societat dels nostres dies.
Per sort, però, avui, any 2022, tenim unes estructures sanitàries cada vegades més sòlides amb dotacions de psiquiatres, psicòlegs i professionals de la salut mental intensament dedicats a la curació, o la suavització, de tant patiment. No fa pas molts anys, posem-n’hi 35, que a la nostra Ciutat l’assistència psiquiàtrica consistia només en les visites esparses i quinzenals d’un psiquiatra barceloní. Això ha canviat moltíssim. L’assistència sanitària mental, amb els seus dèficits, es va posant al dia. I ara, una pregunta que deixo pendent de resposta: han canviat també les mentalitats socials vers la relació amb els malalts mentals greus i la comprensió del que han representat al llarg de la història?
Menu
Menu
