Darrerament, noto que cada cop és més difícil parlar el català en molts àmbits socials. Pels carrers només escoltes parlar en castellà, que és una llengua molt rica, però la qüestió aquí és que Andorra és l’únic país del món on el català és la llengua oficial, i això s’hauria de tenir molt en compte a l’hora d’intentar practicar-lo i protegir-lo tal com es mereix. És un orgull per a mi poder parlar i ser atesa en la llengua del meu país.
Però la veritat és que la realitat lingüística a Andorra és molt més complexa i, tot i que el català és present a l’administració i a l’educació, l’espanyol, el francès i, fins i tot, l’anglès són omnipresents a la nostra societat en el dia a dia.
El català és l’idioma de les institucions, el que s’ha de fer servir als documents oficials i a l’ensenyament al sistema d’educació andorrà. També és obligatori el seu aprenentatge als sistemes espanyol i francès. Però cada vegada és més difícil el fet de poder parlar català al comerç o a l’hostaleria. M’ha passat diverses vegades entrar en una botiga i que, directament, m’atenguin en espanyol o en francès, per exemple al Pas de la Casa, sense que el català sigui mai la primera opció, perquè la veritat és que moltes de les persones que t’atenen no saben parlar-ho o com a màxim algunes d’elles t’entenen i et contesten en espanyol.
Un altre punt a tenir en compte és el canvi de llengua que fem segons els contextos socials en què ens trobem. La majoria de les persones canviem de llengua segons amb qui i on parlem. Fins i tot les persones que el parlen en molts casos només l’utilitzen en l’àmbit laboral o acadèmic, i no ho fan servir fora d’aquests contextos més formals.
El Govern ha intentat protegir el català amb normatives que exigeixen el seu coneixement per adquirir la nacionalitat andorrana o per certs treballs, però això sempre genera opinions dividides. Algunes persones creuen que és fonamental per preservar la identitat del país, en el meu cas és així, que seria d’Andorra si perdés les seves arrels culturals? Però, no obstant això, també hi ha persones que considerin que és una barrera innecessària per un món cada vegada més globalitzat.
Jo, personalment crec que aprendre la llengua del lloc on vius és una mostra de respecte envers els altres i envers el lloc que t’acull, però també puc entendre la dificultat que suposa aprendre una nova llengua, sobretot si quan intentes parlar-la, les persones per posar-t’ho més fàcil canvien de llengua. Així, com pots practicar-la?
Per tant, l’ús social del català es dilueix cada vegada més en un entorn cada cop més internacional. Jo crec que seria necessari fomentar més el seu aprenentatge i el seu ús en tots els àmbits socials i aplicar una política de protecció que protegeixi de veritat el dret dels ciutadans de ser atesos en català.
