- Un metge especialista revela que el 70% dels que van iniciar aquest consum al 1980 estan morts actualment
EUGENI PRAT
Els experts han alertat que s’ha registrat un “lleuger repunt” en el consum d’heroïna fumada i inhalada, fet davant del qual és necessari prendre mesures, atesa la perillositat d’una droga que va causar estralls a Espanya en els anys 80 i a la qual es fan addictes 1 de cada 4 persones que la proven. Així es desprèn de l’Informe sobre l’heroïna presentat ahir en una roda de premsa per la delegada del Govern espanyol per al Pla Nacional sobre Drogues, Carmen Moya, i que ha estat elaborat per la Comissió Clínica d’aquest organisme.
Les dades de les enquestes nacionals de 2007 i 2008 situen el consum d’heroïna per sota del 1% tant de la població general com en estudiants de 14 a 18 anys, i es comptabilitzen entorn de 82.000 “consumidors històrics” tractats amb metadona. Mentre que al 2007 cap enquestat va contestar afirmativament a la pregunta de si havia consumit heroïna en l’últim mes, al 2008 aquest percentatge va créixer una desena en respondre que si ho havien fet el 0,1 per cent dels interpel.lats. Moya ha explicat que la dada no seria significatiu amb altres substàncies addictives però, en el cas d’aquest opiaci, “resulta preocupant” i constitueix un “senyal d’alerta”, ja que l’heroïna fumada o inhalada “continua sent tan addictiva i produint els mateixos problemes en termes de salut i vida” que la injectada. Actualment, el 77% dels consumidors fuma heroïna, el 12% se la injecta i el 8,9% la inhala.
El preu de referència del gram d’aquesta droga se situa en uns 40 euros, davant dels entre 60 i 70 que costa el de cocaïna, encara que pot sortir més cara si s’intenta adquirir la nit del divendres i el dissabte per la major demanda. “Els joves desconeixen els estralls que el consum d’heroïna va provocar en el nostre país en els anys 80; d’aquí la importància de recordar la perillositat d’aquesta droga, l’ús de la qual a Espanya va originar la creació del Pla Nacional sobre Drogues fa ara 25 anys”, ha comentat Moya. El doctor Julio Bobes, president de Socidrogalcohol i membre de la Comissió, ha recordat que el 70% dels que van iniciar aquest consum al 1980 estan morts actualment, mentre que la mortalitat de la població general des d’aquest mateix any se situa en el 30%.
Bobes ha indicat que en aquell moment qui recorrien a l’heroïna hi eren “fidels” i se’ls vinculava amb marginació, delinqüència i mort, mentre que ara són “policonsumidors”, en barrejar-la amb la coca, el cànnabis, l’alcohol, el tabac i altres substàncies, a banda d’estar integrats en la societat. El professor Carlos Álvarez Vara, membre de la comissió i partícip d’aquest informe, ha comentat que actualment “els abusadors de substàncies són senyorets distingits, amb corbata com jo i amb treball fix, que es posen de coca fins a dalt els caps de setmana”.
LA REALITAT
és que “comença a cantar” que quan arriba el dilluns no poden anar a treballar perquè tenen “un constipat” i aquesta malaltia temporal de l’inici de la setmana comença a ser “molt notòria”, ha indicat. Segons el seu parer, aquestes persones comencen a utilitzar l’heroïna el diumenge a la tarda com a “fre” de l'”accelerada” que els ha provocat la cocaïna durant la nit del divendres i el dissabte, i no tenir així el constipat del dilluns al matí. El problema no ha desaparegut i constitueix una contínua amenaça, encara que no ho detectin les enquestes, segons Álvarez Vara, ja que les plantacions de la planta no han disminuït i es ven en igual mesura.
A Espanya, des del 2005 va deixar de ser la primera substància que motivava l’admissió a tractament i, en el seu lloc, és la cocaïna la que més demandes suscita, amb el 46,4% del total, davant del 34,6% de l’heroïna al 2008 –18.407 persones–, l’edat mitjana de les quals se situa en 37,5 anys. Bobes ha especificat que l’heroïna, que es presenta en forma de pols cristal.lina blanca o cafè, inodor i molt fi, és destructiva en tots els sistemes de l’organisme.
Ha recordat que els adeptes a aquesta droga busquen eufòria transitòria, sedació o analgèsia, però acaben trobant una forta addicció, síndrome d’abstinència si es deixa de consumir, i efectes secundaris com ara somnolència, vòmits, restrenyiment, retenció urinària, insomni, irritabilitat, problemes cardiovasculars, depressió respiratòria i, fins i tot, la mort. Els canvis estructurals i funcionals que produeix en el cervell solen persistir en el temps, cosa que facilita les recaigudes, fins i tot molt temps després d’haver deixat de consumir-la.
Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
