Liquiditat diària?

Estem condemnats a repetir sempre el passat, partícips i gestores seguim caient en el parany de la liquiditat d’alguns fons. Experiència, sens dubte, en tenim a Europa i particularment a Espanya arran del corralito financer d’alguns fons en els últims anys, sobretot després de que punxés la bombolla immobiliària. La qüestió és la següent: difereix amb molt invertir en qualsevol societat cotitzada, on el valor del actiu el posa el mercat; mentre que el valor d’un fons d’inversió alternatiu respon sempre al valor d’una taxació. Intentar oferir liquiditat diària sobre el valor d’un actiu que no es pot vendre de forma immediata, és senzillament impossible, com també és inevitable que no es produeixin allaus de venedors cada vegada que es produeix una caiguda del mercat, fins i tot si es limitessin les finestres d’entrada i sortida d’aquests productes.
Potser el gran problema és que es creen productes amb una freqüència de valor liquidatiu molt superior a la liquiditat dels actius subjacents, sent irreal la capacitat de contrapartida que ofereixen la majoria d’aquests fons. Podria posar molts exemples, però el més recent pot ser el d’aquest últim mes al Regne Unit, després que set fons immobiliaris hagin prohibit els reemborsaments davant l’allau de sortides que ha provocat el resultat del brexit. Aquests fons no haurien de poder tenir una liquiditat diària ni setmanal si la de l’actiu subjacent, per exemple, és anual. És una cosa obvia, però sembla que això només cobra sentit quan arriben els problemes.
Tothom ha d’entendre quina és la liquiditat dels actius subjacents de les seves inversions (immobles, art, etc..). I entendre que la liquiditat mitjana no és una estimació de quina serà la liquiditat que es trobarà l’inversor en el moment de major tensió del mercat. En aquest tipus de fons, no hi ha tant mercat ni tanta profunditat com sembla i les vendes, en cas de necessitat, poden generar, a més, importants pèrdues per al partícip, bàsicament, malvenent un actiu quan el que es necessita són els diners amb urgència o li arriba un atac de pànic.
La veritat és que l’equació és molt senzilla davant d’una allau de peticions de reemborsament de qualsevol fons: tota cartera que inverteixi en borsa pot vendre accions de manera gairebé immediata en el mercat per generar la liquiditat que necessiti; mentre que una altra composta a força d’edificis, art, etc .. ha de vendre, primer, aquests actius per poder, després, tornar els diners als seus partícips. I com tothom sap un edifici o un Picasso no és una cosa que es vengui en un dia.
CEO
Day Star Wealth Management
@jaume_torres