Una de les conseqüències més immediates de l’adopció dels instruments dissenyats per la «Single Euro Payments Area» (millor coneguda per l’acrònim SEPA) va ser la substitució del tradicional identificador dels comptes bancaris en els països europeus pertanyents a la zona SEPA (Codi compte Client) per l’identificador internacional de número de compte denominat en anglès «International Bank Account Number» (més conegut pel seu acrònim IBAN). En l’argot de SEPA l’antic identificador dels comptes bancaris se li denomina «Domestic Account Number» tot i que se’l coneix millor com a «Basic Bank Account Number» (BBAN).
Per això, les entitats de crèdit europees que es troben a la zona SEPA, van anar suprimint de manera gradual els antics codis de compte client «pre SEPA». En el cas d’Espanya l’antic CCC va coexistir amb l’IBAN durant uns anys fins a la seva eliminació el febrer de 2014. Aquesta migració l’IBAN no va ser fàcil ni ràpida en alguns països de la zona SEPA. Per exemple, a Espanya va ser particularment llarg, ja que, en el sistema bancari espanyol havia utilitzat el codi compte client (CCC) com a element d’identificació de comptes a nivell interbancari i els usuaris de la banca el tenien summament interioritzat. Com a conseqüència de la migració a la SEPA, l’IBAN va passar a ser la peça central per a la identificació de comptes mentre que el BIC va exercir un paper equivalent amb relació a les entitats financeres que feien operacions de pagament en altres països pertanyents a la zona SEPA. Val la pena assenyalar que els països que formen part de la «Single Euro Payments Area» o zona SEPA han anat incrementant al llarg dels anys i que actualment comprèn a 36 estats europeus (després de la recent incorporació d’Andorra i de la Ciutat del Vaticà).
El codi IBAN és el número identificador d’un compte bancari internacional que identifica inequívocament un compte corrent individual en un estat membre de SEPA. L’IBAN és una sèrie de caràcters alfanumèrics que identifiquen un compte determinat en una entitat financera de qualsevol lloc del món. O sigui, a cada compte li correspon un únic IBAN i a partir d’aquest s’identifica el país, l’entitat, l’oficina i el compte. Es tracta de l’estàndard (EBS204) del Comitè Europeu d’Estàndards Bancaris (ECBS), que, alhora, compleix l’estàndard internacional ISO 13616: 1997. La norma actual és ISO 13616: 2007, la qual estableix a SWIFT com el registrador formal inicialment desenvolupat per facilitar pagaments dins de la Unió Europea; ha estat implementada per la majoria dels estats Europeus, països llatinoamericans, Estats Units d’Amèrica, Canadà i per molts països en vies de desenvolupament, especialment a l’Orient Mitjà i al Carib, on l’IBAN es converteix en la nomenclatura clau per realitzar tota mena de transaccions bancàries. L’IBAN es va crear per ajudar els bancs a automatitzar les transferències dins d’Europa, de manera que els pagaments intracomunitaris quedin assimilats als pagaments nacionals i es puguin aplicar les mateixes tarifes i terminis d’execució. Cal tenir present, que l’IBAN, és un codi que està sent utilitzat per diversos països del món. Per conseqüència, la llista de països que empra l’IBAN es va ampliant cada any.
El codi IBAN forma part dels identificadors dels comptes bancaris que són estàndard de la zona SEPA, creat pel Comitè Europeu d’Estàndards Bancaris (ECBS) amb l’objectiu de facilitar la identificació homogènia dels comptes bancaris a tots els països. És a dir, a cada compte bancari li correspon un únic codi IBAN i mitjançant l’IBAN s’identifica el país, l’entitat, l’oficina i el compte. Es tracta d’un estàndard del Comitè Europeu d’Estàndards Bancaris (EBS204), que al seu torn compleix amb l’estàndard ISO 13616. Per tant, l’IBAN, és un número de compte internacional que permet identificar precisament al beneficiari de la transacció, i que permet per tant realitzar pagaments d’una forma automatitzada. L’IBAN serveix perquè qualsevol banc europeu (o internacional) pugui comprovar que el compte d’un banc d’un altre país és autèntica i pugui emetre instruccions de pagament correctes. L’objectiu principal de l’IBAN és facilitar el tractament automàtic de pagaments i cobraments transfronterers. L’estàndard assegura la transmissió correcta de les dades i redueix les possibilitats d’intervenció manual. Conseqüentment, contribueix a evitar els costos i les demores associades a la transmissió incorrecta o insuficient de les dades relatives als comptes bancaris.
El codi IBAN està format per una seqüència alfanumèrica de caràcters, amb una mida fixa que depèn del país on es trobi el compte bancari, i d’un màxim de 34 caràcters. Els dos primers són alfabètics i han de ser sempre dues lletres que identifiquen el país en el qual està obert el compte bancari (GB, FR, AD, ES). Cal assenyalar que l’estàndard dels dos primers caràcters que són les lletres que identifiquen el país és relatiu, en el sentit que aquestes primeres dues sigles alfabètiques no obeeixen sempre a un mateix idioma de classificació. Per exemple, a Hongria, les lletres són HO, del vocable anglès HUNGARY, encara que en hongarès el nom del país és Magyarország. En canvi, a Espanya, la sigla designada està representada a AD: la qual cosa és molt diferent d’SP que suggeririen les dues primeres lletres de SPAIN (Espanya en anglès). Un altre cas similar és el fet que, a Alemanya, les lletres no siguin GE (de l’anglès, GERMANY), sinó que és DE, l’equivalent a DEUTSCHLAND, paraula que en l’idioma alemany significa Alemanya.
Els dos següents són els dígits de control que són calculats d’acord al mateix algoritme independentment del país i número de compte harmonitzat de cada estat, i són l’element que valida la totalitat de l’IBAN per evitar errors de transcripció. Els restants caràcters són el número de compte harmonitzat de cada país, que en la majoria dels casos identifica a més l’entitat i l’oficina i que pot tenir fins a 30 caràcters (depenent del país). Per exemple, a Espanya és l’antic número de compte CCC de 20 dígits, de manera que als quatre primers de les sigles del país i dels dígits de control segueixen els 20 caràcters numèrics del CCC.
Cal tenir en compte, doncs, que l’IBAN segons el país on està constituïda el compte bancari, pot tenir una longitud que va dels 15 fins als 34 caràcters. El codi IBAN es presenta en dos formats diferents: l’IBAN en un format per plasmar-ho imprès en paper i l’IBAN en un format per suport electrònic. La representació en paper de l’IBAN es reparteix en blocs de 4 caràcters, començant per l’esquerra, fins a confeccionar completament el codi del compte corrent. En cas que al final no quedin 4 dígits per a completar un bloc (l’últim a la dreta), s’escriuran els caràcters sobrants, ja siguin 3, 2 o 1. A més, les inicials «IBAN» precedeixen al codi IBAN i van seguides d’un espai; cal incloure sempre aquestes sigles IBAN en el codi perquè compleixi amb la normativa bancària. Així doncs, el codi IBAN es plasma dividint en grups de quatre caràcters separats per un espai. L’últim grup té una extensió variable de fins a quatre caràcters. L’IBAN d’un compte bancari espanyol en ser de 24 caràcters estarà format per 6 blocs de 4 caràcters cadascun. Ara bé, la presentació en format electrònic de l’IBAN es realitza sense espais de separació, és a dir, amb tots els dígits seguits.
