- Aquesta espècie, que es troba en perill d’extinció, lluita per tornar a les terres on va viure fa 20 anys
FUENCIS RAUSELL
L’huemul, un cérvol endèmic que figura en l’escut nacional de Xile, es troba inmers en una dura batalla per sobreviure i repoblar els boscos del sud del país en els quals va viure fins fa tot just dues dècades. Aquest herbívor remugant, amb pelatge beix, que pot pesar entre 65 i 90 quilos i mesurar més d’un metre d’altura, ha estat considerat en perill d’extinció a Xile, on està protegit i declarat Monument Nacional. La caça furtiva, la desforestació i la construcció d’infraestructures viàries han minat les poblacions d’huemuls, que s’estima que arriben a els 1.500 exemplars a Xile i 500 a l’Argentina –on està declarat Monument Nacional Natural–, encara que no existeixen estadístiques precises que ho confirmin. Aquests són els únics dos països on habiten aquests singulars cérvols, que a Xile actualment només es poden trobar en algunes àrees del sud, entre les regions del Bío Bío i de Magallanes, a uns 1.500 quilòmetres distants entre si.
Al final de la dècada dels 80, aquest cérvol va desaparèixer també de la Reserva Biològica de Tolit Tolit, una àrea de 100.000 hectàrees situada en la regió dels Rius que constitueix un veritable tresor natural esquitxat de volcans, rius, llacs, pampes i glaceres. Aquesta reserva privada, propietat de la família Petermann, forma part d’una zona de dos milions d’hectàrees declarada Reserva de la Biosfera el 2007 per la Unesco a causa de l’elevat nombre d’espècies endèmiques de flora i fauna que hi viuen. Allí es va engegar el 2005 un projecte de recuperació i reintroducció d’aquest cérvol al Centre de Conservació del Huemul del Sud, amb una parella portada des de la regió austral d’Aysén, que es va aparellar de manera natural, sense cap mena d’intervenció genètica. Ara són set els huemuls que habiten en aquest centre, que compta amb dues parcel.les de 70 i de 40 hectàrees on els animals disposen de fonts d’aigua i s’alimenten per si sols, gairebé sense contacte amb l’ésser humà.
AQUESTS ANIMALS es caracteritzen per ser molt mansos, però quan es topen amb humans la seva excessiva timidesa els juga una mala passada: la seva aparent tranquil.litat amaga, en realitat, una intensa ansietat en veure’s amenaçats, la qual cosa els genera un elevat estrès i reduïx les seves defenses, segons els experts. Per això, és essencial mantenir-los allunyats de la curiositat dels turistes, que en molts casos no han pogut veure encara els resultats d’aquest reeixit programa de recuperació de l’huemul, l’únic que ha tingut continuïtat de tots els implementats a Xile. “La talla és molt millor, els ha crescut més la cornamenta. S’alimenten per si mateixos, nosaltres no els donem res. L’única cosa que fem és controlar-los. Només els més grans tenen radiocollar. Als joves no els n’hem posat”, explica Ivonne Reifschneider, que és la presidenta de la Fundació Tolit Tolit.
L’OBJECTIU ÉS que aquests animals silvestres estiguin capacitats per reintegrar-se en el seu hàbitat natural. “La meta és portar un vell habitant de tornada a la regió”, diu Fernando Vidal, cap del Departament de Vida Silvestre de la Fundació Tolit Tolit, que va assolir la reproducció, per primera vegada al país, d’huemuls en captivitat. “La idea és anar-los alliberant, fins i tot els pioners, però hem de tenir una massa crítica major d’huemuls”, afegeix Reifschneider.
Una de les opcions és traslladar altres exemplars a aquest centre. Per a això és necessari tenir el permís dels organismes estatals, que col.laboren també en la seva protecció. “Nosaltres estem oberts a rebre huemuls amenaçats perquè el projecte sigui viable en el futur. Creiem que estem tenint el suport de les autoritats”, afirma Alejandra Petermann, directora general del Projecte Tolit Tolit. Aquesta reserva biològica va ser escenari la setmana passada de la presentació del Pla Nacional de Conservació de l’Huemul, que té com a objectius desenvolupar la investigació sobre aquesta espècie, establir un programa de conservació per a reintroducir l’huemul en aquelles zones on va desaparèixer i sensibilitzar a la població sobre la importància de protegir la seva vida. Amb l’aliança entre la iniciativa privada i l’impuls de l’Estat, per mitjà d’organismes com la Corporació Nacional Forestal, aquest tímid cérvol podrà, a poc a poc, tornar a recórrer els boscos australs de Xile i convertir-se així en un símbol visible, no solament en el seu escut, sinó també en tota la serralada.
Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
