La nova Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses –més coneguda com Llei «Crea i creix»– ha establert mesures per a la lluita contra la morositat en les operacions comercials entre empreses privades, la qual suposa un llast important per a l’economia espanyola, molt especialment per a les pimes. Tot i els anys transcorreguts des de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, les pràctiques de pagament amb demores excessives continuen estant esteses al nostre país. Són les empreses més petites les que pateixen en major mesura l’incompliment dels terminis de pagament. Les grans empreses compten amb una posició de fortalesa enfront del proveïdor, sobretot si es tracta de petites empreses i són aquestes les que presenten índexs de morositat i terminis de pagament més elevats. Així, les empreses de menor grandària han de compensar el cost financer i la incertesa generada per aquestes pràctiques dolentes sacrificant els seus projectes i capacitats d’inversió o recorrent a la contractació temporal.
Val la pena subratllar que amb l’objectiu de millorar el compliment de la Llei de lluita contra la morositat en les operacions comercials entre empreses, la Llei Crea i creix incorpora les següents mesures:
En primer lloc, la creació de l’Observatori Estatal de la Morositat Privada. El motiu és que es busca impulsar la transparència respecte als períodes de pagament de les operacions comercials creant un Observatori de la Morositat. Per això, la Llei Crea i creix introdueix una modificació de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual cosa s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. La modificació afecta a l’article segon de la citada llei, el nou redactat de la qual és el següent: «En el marc dels instruments tècnics, consultius i de participació sectorial que disposa el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per efectuar l’anàlisi i l’evolució de l’activitat dels diferents sectors econòmics, es realitzarà un seguiment específic de l’evolució dels terminis de pagament i de la morositat en les transaccions comercials, així com dels resultats de la pràctica i eficàcia de la present llei, amb la participació de les associacions multisectorials d’àmbit nacional i autonòmic, així com la Plataforma Multisectorial contra la Morositat. Amb periodicitat anual, l’Observatori Estatal de la Morositat Privada elaborarà un informe sobre la situació dels terminis de pagament i de la morositat en les transaccions comercials que permeti analitzar els resultats i l’eficàcia de la present llei. Aquest informe serà presentat i analitzat al Consell Estatal de la PIME. Posteriorment, el Govern el remetrà a les Corts Generals i serà publicat a la pàgina web del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. L’informe inclourà informació relativa a la situació dels terminis de pagament i morositat de les administracions públiques que serà aportada pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública». Convé assenyalar que el Govern, en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, crearà i regularà l’Observatori Estatal de la Morositat Privada mitjançant reial decret, en el marc del Consell Estatal de la PIME. L’Observatori integrarà associacions d’àmbit nacional, autonòmic o local; interlocutors socials i institucions relacionades amb la morositat, i realitzarà el seguiment de l’evolució de la morositat en les operacions comercials.
En segon lloc, es manté l’obligació de totes les societats mercantils d’incloure de manera expressa a la memòria dels seus comptes anuals no només el seu període mig de pagament a proveïdors com feien fins a l’entrada en vigor de la llei, sinó que, a més, ara hauran d’incloure més informació sobre les factures pagades. Per aquesta raó les societats mercantils cotitzades publicaran a la seva pàgina web el seu període mig de pagament a proveïdors, el volum monetari i el número de factures pagades en un període inferior al màxim establert a la normativa de morositat i el percentatge que suposen sobre el número total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als seus proveïdors. Aquesta informació s’inclourà a la memòria dels seus comptes anuals. Les societats mercantils que no siguin cotitzades i no presentin comptes anuals abreujats publicaran el seu període mig de pagament a proveïdors, el volum monetari i número de factures pagades en un període inferior al màxim establert a la normativa de morositat i el percentatge que suposen sobre el número total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als seus proveïdors en la seva pàgina web, si la tenen. Aquesta informació s’inclourà a la memòria dels seus comptes anuals.
En tercer lloc, es reforcen els mecanismes de garantia respecte el cobrament de factures dels subcontractistes. El contractista haurà d’abonar les factures en el termini màxim de 60 dies naturals després de la data de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis. En cas de demora en el pagament, el subcontractista o el subministrador tindrà dret al cobrament dels interessos de demora i la indemnització pels costos de cobrament en els terminis previstos a la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Així mateix, en els contractes subjectes a regulació harmonitzada i, a més, en aquells el valor estimat del qual sigui igual o superior a dos milions d’euros, quan el subcontractista o subministrador exerciti enfront del contractista principal, en seu judicial o arbitral, accions adreçades a l’abonament de les factures un cop excedit el termini fixat, l’òrgan de contractació, sense perjudici que continuï desplegant tots els seus efectes, procedirà a la retenció provisional de la garantia definitiva la qual no podrà ser retornada fins el moment en què el contractista acrediti la íntegra satisfacció dels drets declarats a la resolució judicial o arbitral ferma que posi punt i final al litigi, i sempre que es compleixin les condicions establertes per la llei. En els contractes on són obligatòries les actuacions de comprovació i imposició de penalitats per incompliment de pagaments a subcontractistes, haurà d’anar acompanyat amb cada certificació d’obra un certificat dels pagaments a subcontractistes del contracte. Així mateix, s’estén la imposició de penalitats per demores en el pagament a subcontractistes als supòsits en què quedi acreditat l’impagament mitjançant resolució judicial o arbitral ferma, sempre que l’impagament no vingui motivat per l’incompliment contractual del propi subcontractista.
En quart lloc, mitjançant la introducció d’un nou apartat 3.bis en l’article 13 de la Llei General de Subvencions s’imposa com a condició addicional per accedir a la condició de beneficiari de subvencions d’import superior a 30.0000 euros, quan els sol·licitants siguin únicament subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, no podran obtenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora les empreses que incompleixin els terminis de pagament previstos en la citada llei. Aquesta circumstància s’acreditarà per part de les societats, que d’acord amb la normativa comptable puguin presentar compte de pèrdues i guanys abreviada, de conformitat amb el previst a l’article 26 del Reglament de Llei General de Subvencions. Per a les societats que, d’acord amb la normativa comptable, no puguin presentar compte de pèrdues i guanys abreujada s’estableix la necessitat d’acreditar el compliment e terminis legals de pagament mitjançant certificació, emesa per auditor inscrit al Registre Oficial d’Auditors de Comptes, que atendrà al termini efectiu dels pagaments de l’empresa client con independència de qualsevol finançament per al cobrament anticipat de l’empresa proveïdora. Així mateix, amb la modificació de l’apartat 2 de l’article 31 de la Llei General de Subvencions s’afegeix un requisit al concepte de despesa subvencionable, que requereix que quan el beneficiari de la subvenció sigui una empresa, les despeses subvencionables en els quals hagi incorregut en les seves operacions comercials hauran d’haver estat abonats en els terminis de pagament previstos a la normativa sectorial que li sigui d’aplicació o, en el seu defecte, en els establerts a la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.
En cinquè lloc, la Llei Crea i creix assegura que la factura electrònica és un instrument útil per reduir els costos de transacció del trànsit mercantil i pot servir, a més, per facilitat l’accés a la informació sobre els terminis de pagament entre empreses. Per això, aquesta llei impulsa l’adopció generalitzada de la factura electrònica mitjançant la modificació de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació, ampliant l’obligació d’expedir i remetre factures electròniques a tots els empresaris i professionals en les seves relacions comercials. I remet a desenvolupar reglamentàriament els requisits d’interoperabilitat mínima entre els prestadors de solucions tecnològiques de factures electròniques, els requisits tècnics i d’informació que haurà d’incloure la factura electrònica i els sistemes que la processen per poder controlar la data de pagament i determinar els períodes mitjans de pagament de les empreses. Així mateix, per recolzar aquesta mesura a l’Agenda Digital 2025 i al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència s’han proposat programes de subvencions que permetran l’adquisició i implantació massiva de solucions de digitalització, en particular el Programa Digital Toolkit dotat amb més de 3.000 milions d’euros en subvencions. A través d’un diagnòstic previ del nivell de maduresa digital, les empreses podran identificar les seves necessitats de digitalització, entre elles la d’adopció de la factura electrònica, obtenint una subvenció per utilitzar en la contractació en el mercat de productes o serveis de facturació electrònica i assegurar la seva implantació efectiva.
Atès que són les empreses petites les que pateixen en major grau les males pràctiques en relació amb els terminis de pagament, urgeix que la implementació de les iniciatives que incentiven els pagaments sense demora s’introdueixi, en primer lloc, en el plànol de les grans empreses, amb la finalitat de reduir els seus comportaments pel que fa a la gestió de pagament a proveïdors. Al mateix temps, és raonable concedir a les empreses de menor grandària un major període de temps per adaptar-se a aquesta obligació. El desplegament del citat Digital Toolkit permetrà a les empreses de menor grandària tenir un període de transició per adaptar-se i comptar amb el suport necessari tenint en compte que el procés de digitalització de la factura pot comportar un major esforç per a les empreses més petites. Per tant, resulta lògic que les empreses de menor grandària comptin amb un període transitori de dos anys des de l’aprovació del seu desenvolupament reglamentari per a la implementació de la factura electrònica obligatòria, mentre que les grans empreses, amb major múscul financer, encarin la transacció en una primera etapa d’acord amb l’indicat a la disposició final octava. En conseqüència, per a un millor seguiment del compliment de les mesures contra la morositat, s’estableix l’adopció generalitzada de la factura electrònica, obligant a empresaris i professionals a expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empresaris i professionals. Així mateix, les empreses proveïdores de serveis de facturació electrònica hauran d’assegurar-se que les seves solucions tecnològiques i plataformes compleixen amb uns requisits mínims tècnics i d’informació que permetin controlar la dat de pagament, i determinar els períodes mitjans de pagament de es empreses. Aquests requisits d’interoperabilitat mínims es desenvoluparan reglamentàriament. Aquesta nova obligació de facturació electrònica entre empresaris i professionals entrarà en vigor l’any d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari dels requisits d’inteoperabilitat, per al cas d’empresaris i professionals, la facturació anual dels quals sigui superior als vuit milions d’euros, i als dos anys d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari dels requisits d’interoperabilitat per a la resta dels empresaris i professionals.
I en sisè lloc, la llei introdueix un nou apartat 4 a l’article 15 de la Llei de Competència Deslleial, de manera que es considerarà deslleial l’incompliment reiterat de les normes de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Conseqüentment, els comportaments contraris a la norma prevista a la Llei de mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials tindran la consideració d’actes de competència deslleial i podran donar lloc a accions judicials derivades de la competència deslleial.
