Per reforçar el dret de crèdit dels proveïdors i garantir el cobrament de les operacions amb ajornament de pagament hi ha dos grans categories de garanties: en primer lloc, les garanties personals; i en segon lloc, les garanties reals. Les garanties personals s’anomenen així perquè és una persona física o jurídica que garanteix el compliment de l’obligació de pagament d’una altra persona. En aquesta classe de garanties figuren els avals i fiances. Les garanties reals són aquelles en les que no respon del pagament del deute una persona sinó una cosa. El creditor tindrà dret a alienar el bé per cobrar el seu deute. En aquest tipus de garanties es troben les hipoteques i les peces.
La utilització de terceres persones amb solvència contrastada permet assegurar el cobrament de les operacions mercantils. Els avaladors i fiadors són tercers que res tenen a veure amb el negoci de què neix el deute, i que no obstant això es responsabilitzen del pagament. Els avaladors i fiadors són una forma fàcil i barata (sempre que no siguin entitats bancàries, ja que aquestes cobren comissions per risc de signatura) de reforçar les garanties de cobrament, sempre que els avaladors siguin solvents. En llenguatge corrent es denomina avalador a la persona que garanteix el compliment d’una obligació. No obstant això, en llenguatge jurídic això no és exacte, ja que només existeix aval en l’obligació canviària, és a dir quan una persona física o jurídica garanteix el pagament d’un document canviari. Quan una persona garanteix el pagament de qualsevol mena d’operació que no sigui mitjançant la signatura d’un títol canviari, esdevé fiador, però jurídicament no pot ser denominat avalador.
En els casos que la posició comercial del subministrador sigui prou sòlida i tingui dubtes sobre la bona fi de les operacions, el proveïdor pot sol·licitar del client sempre que sigui comercialment factible, un mal anomenat «aval bancari» -així s’anomena correntment i incorrectament en el llenguatge quotidià una consolidació d’una entitat de crèdit- que garanteixi plenament el pagament de les transaccions comercials. Aquest «aval bancari» (fiança bancària) ha de ser solidari respecte al pagament, i en cas que el deutor no pugui fer front a les obligacions, l’entitat bancària haurà de fer-se càrrec de l’abonament de les factures. El creditor ha d’exigir sempre que la cobertura sigui la més àmplia possible i que les clàusules de l’«aval bancari» indiquin clarament que el banc serà de forma incondicional responsable solidari del pagament renunciant expressament als beneficis de divisió, excussió i ordre.
El millor és disposar d’un model de fiança bancària redactat pel servei jurídic de l’empresa i lliurar-lo a l’entitat que va a estendre la fiança; d’aquesta manera el proveïdor té la seguretat que la fiança suposarà una cobertura total del risc i que no van a aparèixer clàusules desfavorables. Encara que l’ideal és aconseguir un fiançament indefinit, és freqüent que els avals bancaris tinguin un termini de validesa, de manera que el creditor haurà de controlar el termini de temps que cobreix l’«aval bancari», ja que normalment els avals tenen una data de caducitat, passada la qual no tenen validesa.
La fiança bancària més convenient és l’anomenada: «aval a primer requeriment» que és una garantia irrevocable, no condicionada, abstracta i independent de l’obligació causal garantida. L’entitat bancària que presta aquest tipus de consolidació ha de pagar a primera demanda, de manera que n’hi ha prou que s’hagi complert el venciment de l’obligació garantida i que el beneficiari hagi exigit el pagament a l’entitat financera avaladora, perquè aquesta procedeixi immediatament al pagament de l’aval. En l’aval a primer requeriment no és necessari per cobrar que el creditor aporti prova documental de l’impagament, ni ha d’acreditar l’incompliment de les obligacions contractuals per part del deutor avalat. Consegüentment el banc està obligat a pagar el deute sense cap tramitació legal. No obstant això, hi ha molts models de fiances bancàries, i amb clàusules molt variades, per la qual cosa sempre és aconsellable que l’advocat de l’empresa revisi el model abans d’acceptar-ho.
La millor garantia de cobrament és aconseguir que el comprador aboni les factures amb pagament ajornat mitjançant el lliurament de pagarés avalats per una entitat bancària, ja que -com hem vist- l’aval canviari gaudeix d’una protecció superior que li atorga la Llei. L’entitat financera haurà d’efectuar el pagament del document canviari amb caràcter solidari, deslligant aquesta obligació de compliment del contracte que va donar lloc a la creació del títol canviari avalat. D’aquesta manera el creditor té la certesa absoluta que cobrarà donada l’elevada solvència i serietat de les entitats bancàries andorranes i també de les europees. També es pot instrumentar l’aval en lletres de canvi. L’aval del pagaré el realitzen les entitats financeres posant en el revers la frase «Per aval de» amb indicació del nom de l’avalat, escrivint la data en què s’emet l’aval, a més el nom i domicili del banc o caixa d’estalvis que subscriu l’aval i amb indicació de l’apoderat que signa. En la lletra de canvi ja hi ha un espai reservat al revers per l’aval. Així mateix, cal vigilar que els avals no tinguin limitacions pel que fa a quantitats garantides, límits de temps; o sigui, reduir el temps que disposa la forquilla per dirigir-se contra l’avalador, o limitacions personals; és a dir, designar només a una persona com a beneficiària de la garantia.
El creditor també pot demanar un aval mercantil tant per a alguna operació comercial en particular com per al conjunt de les operacions amb un determinat deutor durant un termini de temps que pot ser determinat o indefinit. La consolidació consisteix en el fet que un fiador respon de compliment de les obligacions de pagament de l’afermat i si aquest no realitza el pagament, haurà de fer-ho al seu lloc. Mitjançant aquest document, es protegeix de forma molt segura tota incidència d’impagament que pugui provenir d’una operació de compravenda amb alt risc. Quan el deutor és una societat amb poca solvència és convenient que algun dels socis sigui fiador de totes les operacions, ja que en cas d’insolvència de l’empresa estarà obligat a fer personalment el pagament dels deutes societàris. Així s’involucra directament als socis o administradors, quedant aquests obligats a respondre de forma solidària amb els seus propis béns enfront del proveïdor i per la suma total del deute. A la fiança no ha de fer-se constar cap limitació ni en l’import ni en el temps perquè tingui caràcter solidari i cobreixi la totalitat de l’import que figura en el document. En conseqüència, si es produeix l’impagament, el creditor pot dirigir les seves accions de reclamació, indistintament contra la societat o el fiador, en aquest cas els socis o els administradors del negoci. No obstant això, qualsevol pot ser fiador, verbigràcia una altra societat vinculada o no a l’afermat.
També és convenient que en el contracte de fiançament es faci constar expressament que el fiador renuncia als seus beneficis d’excussió, divisió i ordre, establint de forma expressa una clàusula d’obligació solidària, ja que en cas contrari el fiador pot anteposar els seus drets. Quan la fiança es presta de forma solidària, el fiador queda obligat en els mateixos termes que el deutor principal de manera que si es produeix un incompliment de pagament, el creditor pot dirigir-extrajudicialment o judicialment, de manera simultània o successiva contra el deutor principal i contra el fiador (o fiadors), podent sol·licitar l’embargament i execució dels actius de tots ells. La consolidació pot ser realitzada tant per a alguna operació mercantil determinada com per a un conjunt d’operacions durant un termini de temps determinat o amb caràcter indefinit. En aquest cas, hauran de deixar-se plenament concretats els extrems pels quals es podrà reclamar als fiadors l’impagament de les factures que el proveïdor emeti.
