Comprenent aquesta frase, entendrem per què la mateixa situació tot i ser igual d’emocionant per a tots, no ens condiciona de la mateixa manera. Enfront de la pèrdua d’un ésser estimat, una ruptura sentimental, una mala inversió econòmica, etc., a tots se’n cauen les llàgrimes o ens canvia l’humor, però no així, la manera d’interpretar-ho. És a dir, la reacció emocional és universal i a tots ens afecta per igual, només que tot seguit, cadascun d’entre nosaltres, li donarà un significat, o un altre. És a dir, el dolor és inevitable, però, el sofriment, no obstant és opcional i, per tant, segons la nostra manera de ser, reaccionarem dramàticament o amb indiferència, acceptant la realitat tal qual ens arriba. Amb això vull dir que, els sentiments es poden treballar i modificar segons ens convingui i d’aquesta manera, decidir si una situació ens danya o, per contra, passa desapercebuda. És a dir, tenim l’opció de deixar-nos emportar per les emocions o viure-les, però sense jutjar les situacions. Podem plorar, esclatar de ràbia, somriure, tenir vergonya, etc., però, actuar racionalment i no guiant-nos pels sentiments sorgits (amor, benestar, malestar, despreocupació, etc.). Estem emocionats, però hem après a ser proactius i tenim la capacitat de controlar els sentiments, podem dissociar-los de les emocions. Per tant, l’emoció de ràbia o de tristesa, podem decidir no acompanyar-les de venjança o malestar i d’aquesta manera, evitar fer qualsevol rucada. Un exemple seria l’abandó de la parella sentimental: podem estar molt enamorats d’ella i pensar que la relació va ben encaminada i de cop i volta, ens diu que vol la separació. Doncs, comprenent com funcionen els sentiments, podem no deixar-nos guiar per ells, atès que, per molt emocionats que estiguem, el sofriment sempre és opcional per molt inevitable que sigui el dolor. S’ha de saber diferenciar el dolor físic de l’emocional, el primer és crucial per a la nostra supervivència perquè ens indica que alguna cosa està fallant en el nostre organisme. És un senyal d’alarma per actuar i solucionar el problema, per contra, l’emocional, està més lligat a les nostres creences i maneres d’interpretar les situacions, perquè una gran part del seu dolor ve de la dependència adquirida i són els sentiments de por o de frustració els que el potencien. La por d’estar sols, sense la persona estimada o la frustració de no aconseguir està amb ella són els causants del sofriment. La nostra manera de pensar ens condiciona per poder actuar racionalment i veure la realitat des d’un punt de vista diferent, que no sigui l’abandó. Aleshores, la qüestió és aprendre a gestionar les emocions, comprendre que són inevitables i que només reviure la situació traumàtica o tornar a veure la persona estimada, sorgiran però no així els sentiments. Aquests poden no presentar-se si aconseguim canviar la perspectiva de les situacions, si modifiquem les nostres creences sobre els conflictes en qüestió. .
