Encara avui dia, a través de les revistes, anuncis, xarxes socials, etc., apareixen contínuament mil i una fórmules i dietes màgiques per aconseguir reduir els quilos de més. Però com s’explica el fet que tot i que cada vegada tenim més informació i coneixements en nutrició i un major consum i accés a productes saludables, les taxes d’obesitat vagin en augment?
Doncs entre molts motius, recordem que les causes d’obesitat són multifactorials. Un d’ells es podria argumentar pel que es coneix com l’efecte ‘halo’. I que en certs casos, col·loquialment també se li ha anomenat l’efecte ‘sacarina’! I ara veureu per què.
L’efecte ‘halo’ en alimentació té lloc quan pel sol fet d’incloure un aliment en principi saludable en un àpat, et faci creure que així compenses la resta d’aliments que has consumit, fins i tot aquells menys saludables. I, d’altra banda, també per la creença errònia que pel simple fet de consumir aliments ‘suposadament saludables’, sense tenir en compte la quantitat, ja de per si ens faran disminuir el total de calories d’aquell àpat.
Posem alguns exemples que ben segur potser fins i tot us sentireu identificats, ja sigui perquè ho heu pogut veure en algú proper o vosaltres ho heu posat en pràctica en alguna ocasió.
Un cas típic seria el d’aquella persona que està intentant menjar de forma més sana per perdre pes i decideix demanar o preparar-se només una amanida per sopar, però comença a afegir-li ingredients (fruits secs, formatge, daus de bacó, crostons de pa…), convertint-se de mica en mica en una amanida ben calòrica i possiblement poc saludable! Però la persona se la menja convençuda que està ingerint el millor per al seu cos i a més amb poques calories, ja que és simplement una amanida.
Un altre exemple molt freqüent és que després d’un àpat copiós, quan arriba el moment del cafè, se’l demani amb sacarina. I no per gust, sinó pensant que així compensarà tota la resta. I el problema és que no deixa de ser una paradoxa, amb la qual només aconseguirem allunyar-nos dels veritables objectius que volen aconseguir (un pes adequat, uns hàbits alimentaris correctes…) i enganyar-nos inconscientment a nosaltres mateixos.
Consumir aliments light, baixos en calories, sense sucres afegits, 0% matèria grassa… com a substitució del mateix aliment de referència pensant en què així seguirem una alimentació més equilibrada, també es considera un efecte halo. De la mateixa manera que quan triem productes ultraprocessats com una hamburguesa vegetal, un Frankfurt de tofu o una pizza sense gluten… Aparentment, ens han fet creure que eren millors i engreixaven menys i no té per què ser així, inclús sovint és tot el contrari.
Amb tot això, vull arribar a la conclusió que estigueu atents amb aquest efecte halo que ens pot portar a prendre decisions equivocades i, en gran part, el problema el trobem amb la publicitat i amb l’etiquetatge dels d’aliments que no paren de «bombardejar-nos» amb reclams com: ric en fibra, baix contingut en sucres i greix, sense lactosa, amb omega-3, etc., missatges que fàcilment poden ser mal interpretats, fent-nos creure davant d’aliments de dubtosa qualitat nutricional que siguin realment ‘adequats’!
Fer una anàlisi coherent d’allò que mengem i comprem, anar amb compte amb les ‘falses’ creences i mites quan parlem d’alimentació, i buscar fonts d’informació segures, ben documentades o demanar assessorament professional, és el que ens pot ajudar a fer bones eleccions.