PERIODISTA
Sol ocórrer gràcies al bon Déu que no s’oblida dels que pateixen. El discurs de Le Bourget arribava en un moment en què ja no podíem més. I aquí em quedo, perquè el meu respecte a Déu inclou no barrejar-lo en les disputes polítiques. El candidat socialista francès per a les presidencials d’abril, François Hollande, comença la seva campanya amb un raig d’aire fresc i il·lusionant en un món i en una Europa en plena glopada decadent per no dir moribunda. Aquest home vol entrar en el camí de Mitterrand, Kennedy, Martin Luther King o Barack Obama, és a dir, en la millor tradició dels grans polítics dels últims seixanta anys, quan portem un parell de dècades amb creixent dèficit de grandesa en aquest terreny. No vull cometre de nou la ingenuïtat de colar-me d’il·lusió, que després ve Obama i fa trontollar amb les seves febleses el gran mur del seu programa i de la seva alçada inicial. Però tampoc vull ignorar les escletxes per les quals es colen aquestes escassíssimes llums que puguin il·luminar els nostres pobres camins d’inicis del segle XXI.
En el discurs, que és un al·legat general contra la petitesa i el vol gallinaci dels actuals polítics, fins i tot hi ha joies que incideixen de manera directa i precís en les enormes contradiccions posades en l’aparador per la crisi econòmica. Per exemple, quan explica que el seu veritable enemic és el món de les finances, aquest sistema «que no té nom ni cara, no serà mai candidat ni serà elegit, i no obstant això governa». En molt poques paraules Hollande resumeix l’escandalosa desraó que els nostres dirigents a vegades no s’atreveixen a denunciar. El sistema financer i els mercats, no elegits per ningú, són els que realment ens estan governant, com vam comprovar tots els dies però gairebé mai denunciem. L’al ·legat ve de qui probablement serà president de França d’aquí a tres mesos. Des del món progressista només tenim amb ell motius d’agraïment. Quan tant es parla en va de canvi, em quedo amb aquest «Li Changement c’est maintenant».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
