Era un diumenge crucial per al poble argentí i a la fita hi ha acudit gairebé el 70% de l’electorat, i la nit no ha decebut. Els pronòstics donaven com a favorits als peronistes, més vinculats a l’esquerra, ja que només fa cosa de dos mesos, Buenos Aires escollia precisament el peronisme com a mandatari.
Malgrat el favoritisme i les esperances que tenien els de Cristina Fernández i Axel Kicillof després dels resultats de Buenos Aires, el revés ha sigut brutal. Els de Milei no solament han guanyat a la majoria dels territoris argentins, sinó que també ho han fet al feu peronista de la capital. A més els violetes han sumat el triple de representació parlamentària, fent així que els projectes governamentals de Milei puguin estar representats també pel poder legislatiu.
Es deia que l’Argentina ha sigut un exemple de miracle després de la victòria de Milei l’any 2023 i l’estabilització que ha tingut en l’àmbit econòmic, sobretot frenant la coneguda hiperinflació. Ara, a més, el president argentí disposa de més suport parlamentari i de més capacitat de maniobra per poder reajustar l’Estat.
Aquest triomf no és simplement un èxit electoral: simbolitza la ferma decisió d’un país que vol deixar enrere les seqüeles d’incertesa l’economia flagel·lada, la inflació endèmica, la frustració dels ciutadans que sentien que la seva veu no trobava resposta. Davant d’això, La Libertad Avanza ha emergit com a opció per a molts que buscaven no només un canvi de govern, sinó una nova forma de fer i de concebre la política.
Mirar el futur amb esperança significa embrancar-se en un repte col·lectiu sense garanties absolutes, però amb possibilitats reals de transformació. Aquesta força ha obtingut una majoria parlamentària que li ofereix palanquejada per impulsar mesures que fins ara s’havien estancat, i això desferma un impuls renovador en sectors variats de la societat: joves que reclamen oportunitats, emprenedors que troben aire per reaccionar, ciutadans que esperen menys burocràcia i més acció. Ara bé, aquesta esperança només haurà de fer-se real si és capaç de traduir-se en fets que el ciutadà percebi al carrer: millors serveis, estabilitat econòmica, menys càrrega fiscal, més llibertat per a l’empresa i, sobretot, respecte pel contracte social.
No obstant això, l’horitzó optimista també convé matisar-lo. L’Argentina no parteix de zero: hereta deutes socials, tensions polítiques i una economia extremament vulnerable als xocs interns i externs. Així doncs, fer el salt cap a aquest estat desitjat requerirà gestió diligent, lideratge sòlid i una capacitat de concertació que vagi més enllà de la victòria.
En definitiva, aquest moment marca l’alba d’una nova etapa per a l’Argentina. No promet miratges, però sí que ofereix un punt de partida per escriure un relat diferent: un relat on la llibertat, la iniciativa individual, la responsabilitat compartida i el pacte social siguin pilars. La victòria de La Libertad Avanza pot significar més que un canvi de govern; pot ser l’aire fresc que convidi a la reconstrucció d’un país que, ara, es permet somiar amb un demà millor.
