- Es molt díficil marcar la línia que separa les dues coses quan es tracta de la previsió meteorològica
BRU NOYA
PERIODISTA
- Foto: noe
Poques vegades una previsió meteorològica havia provocat tanta expectació com la del passat cap de setmana. Arribava després de diversos pronòstics no complerts, en setmanes anteriors, de grans nevades. També teníem molt present aquell anunci, àmpliament difós, de neu a dojo a Nova York. La ciutat es va aturar i el metro va deixar de funcionar per primer cop en 110 anys i es van cancel·lar milers de vols internacionals des de l’aeroport JFK. Finalment només es van registrar uns pocs centímetres a Central Park i a la Cinquena Avinguda.
Per això, els darrers dies, el temps ha estat, més que mai, un magnífic recurs per iniciar una conversa, criticar els meteoròlegs i intentar comprendre, que malgrat els avenços científics i tècnics, la previsió meteorològica no és una ciència exacta ni tampoc el fruit d’una estranya teoria conspiranoica destinada a fer-nos la guitza el dissabte i el diumenge.
Les xarxes socials han anat plenes de mapes d’un vermell intens amb estimació de gruixos de neu al Pirineu, els bombers d’Andorra recordaven que tinguéssim les cadenes preparades, Mobilitat anunciava nevades a qualsevol cota i dijous es decidia suspendre l’esquí escolar de l’endemà. Va nevar. Al mateix temps, en una emissora de ràdio catalana, un senyor que presideix una associació d’hostaleria lleidatana deia que es feia alarmisme quan el que calia era informar.
És molt difícil marcar la línia que separa una cosa de l’altra en una època en què la previsió del temps s’ha guanyat l’atenció de l’audiència amb qualitat, espectacle i recursos com fotografies o gràfics. I el públic participa. Així quan hi ha un espai on el meteoròleg atén les peticions de pronòstic dels espectadors o ciutadans, les línies telefòniques s’acostumen a col·lapsar i la safata de recepció del correu electrònic no dóna abast.
De cop, però, es generen massa expectatives. La gent, amb el mòbil i la bateria carregada al màxim, espera nevades que deixen més d’un metre, vents huracanats i onades de 10 metres per penjar ràpidament les fotos al twitter o a instagram. I se sent molt decebuda amb la natura (i amb els meteoròlegs) quan cauen només cinc centímetres, quan les ràfegues de vent no superen els 120km/h o quan les onades no s’han emportat cap estàtua del passeig marítim o les taules d’un xiringuito de la platja.
Són els mateixos que han popularitzat la ciclogènesi explosiva però que van al bosc a buscar rovellons però no Lactarius sanguifluus, mentre escolten els cants del pit-roig i no li diuen Erithacus rubecula. L’interès que desperta el temps ha generat una legió d’experts que mostren els seus coneixements en converses de cafè o d’ascensor que adornen amb isòbares, maregasses, temperatures de sensació i humitats relatives. Són també els mateixos que qualifiquen els homes del temps d’apocalíptics, catastrofistes o d’alarmistes, que els critiquen quan s’equivoquen però que, rarament, aplaudeixen els seus encerts.
Com per exemple, quan els meteoròlegs van pronosticar aquella gran nevada a Andorra un no gaire llunyà pont de la Immaculada i que, els automobilistes procedents d’Espanya, van ignorar i van provocar un immens col·lapse al país i que també la van encertar el passat cap de setmana. Perquè a l’hora d’analitzar on comença l’alarmisme i on acaba la informació, s’ha de tenir en compte que vivim en una societat cada cop més inconscient del que comporta tot allò que l’envolta. I ja no és tan sols el nen travessant l’arc que hi ha a l’antiga Nacional-II a Lleida, a uns 12 metres d’altura i sense cap mesura de seguretat; són els que no escolten els avisos de perill de risc d’allaus, que amb previsió de nevada porten el cotxe sense equipaments especials, que es banyen al mar amb la bandera vermella a la platja o que en una onada de calor, ni es protegeixen del sol, ni s’hidraten adequadament com hauria de ser per evitar els mals majors.
Si a més, a això, hi afegim que una previsió de temps amb fred, pluja o neu pot fer anul·lar reserves hoteleres, comprendrem la dificultat que hi ha a separar informació i alarmisme. El debat l’han alimentat fins i tot els mitjans de comunicació. Als Estats Units, el Weather Channel fa públic cada any la seva llista de noms per a les tempestes d’hivern. Les d’aquest any inclouen propostes com Sparta, Thor o Danon. Segons els directius de la cadena de televisió és més fàcil comunicar sobre un esdeveniment meteorològic si aquest té nom. Pel seu rival Accueweather, hi ha un conflicte entre la creació d’interès mediàtic de les notícies relatives al temps i la pròpia seguretat pública, que pot derivar en alarmisme.
El fet de batejar les tempestes, segons Accueweather, crea confusió i alarma, més que informar el públic sobre un fenomen natural. A més de les tempestes i borrasques s’acostuma a utilitzar el terme ‘onada de calor’ quan la temperatura és una mica més alta del que és habitual o “gota freda” quan ha de ploure més del normal. ¿Alarmisme o informació?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
