Franco va sepultar a Espanya en aquest abisme de incivilitat que les víctimes dels seus horribles crims no han pogut fins avui expressar davant un tribunal de justícia la naturalesa dels atropellaments que van patir, però encara avui, quan unes poques d’elles deposen davant el Suprem, el fan a petició de la defensa del jutge al qual es vol castigar i apartar de la magistratura per haver volgut investigar els crims del franquisme precisament, impunes, escandalosament impunes, fins avui.
Sigui com sigui, el desvergonyiment dels acusadors del jutge Garzón, epígons del franquisme, i de les instàncies judicials que li van donar via processal, s’ha estavellat contra la veritat, no per sepultada durant més 70 anys, menys vigent i acusadora. Encara obligat a substituir la toga pel vestit civil, i l’estrada per la banqueta, el jutge Baltasar Garzón ha aconseguit que en un tribunal de justícia, i en el més alt per cert, s’escoltin les veus d’aquesta veritat, encarnades en criatures de vides trencades, truncades, amb pares, germans, avis, marits, esposes i fills assassinats, torturats, empresonats, escarnits, per la vilesa que va declarar una guerra brutal al seu poble, i el va vèncer militarment com no podia ser d’altra manera, i el va humiliar durant dècades. Mai la sala del Suprem on se celebra la vista contra Garzón va conèixer instants més solemnes, més dramàtics, més veritables, que els d’aquests dies, quan l’Espanya adolorida sense justícia relata, si més no relata, el que li va passar, el que li van fer.
Morts gairebé tots els botxins, bé que no els que encara enalteixen els seus noms i els seus actes, l’intent de Garzón es va xifrar en el simbòlic, però ja el simbòlic és molt, no sé si suficient, per tornar l’honor i la dignitat a les víctimes de la matança, i per atorgar als seus successors una mica de consol i de confiança en la justícia. No per la porta gran, sinó per la de darrere a la qual semblen eternament condemnats els vulnerats i els ofesos, una mica d’això s’està aconseguint aquests dies, estan aconseguint aquestes veus que surten de la terra.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
