Pío Baroja va posar en llavis d’Eugenio d’ Aviraneta, el guerriller i agent liberal del primer terç del XIX que va inspirar les seves Memòries d’un home d’acció, un pensament torbador: «No hi ha poble que pugui tenir un govern d’homes justos. Hauria d’haver un medi social sa, assenya , en perfecte equilibri. És a dir, que per sostenir una utopia caldria inventar una altra».
El pessimisme antropològic, polític, social, no és, doncs, exclusiu de la dreta, si bé aquesta viu i es nodreix d’ell, negant i avorrint tota utopia. Ahir es debatia al Congrés dels Diputats sobre l’estat de la nació, i doncs a la Carrera de Sant Jerónimo el debat sempre neix del sectarisme i mor, paradoxalment, en el corporativisme més tancat i atroç , poca dilucidació pot esperar dels assumptes que ens afligeixen. No obstant això, i amb el benentès i provat que l’actual no és un Govern d’homes justos, els paisans podríem preguntar pel nostre compte què tal anem de salut moral, de seny i d’equilibri.
Dels governs, i dels polítics en general, no cal esperar que li diguin a la gent el que no vol sentir. Fins i tot l’executiu de Rajoy, que li fa a la gent el que aquesta no vol que li facin, eludeix la transcripció de les sevícies al llenguatge oral. No obstant això, i ja que la perfídia dels governants tenen bastant a veure amb els vots de la gent, hauria de ser ella qui s’ho fes mirar i debatés de debò, sense embuts, sobre l’estat de la nació que compon i sobre la nació mateixa.
Així, per exemple, i per esmentar només una de les últimes bestieses nascudes al medi social, ¿hi ha algun toc de salubritat, de seny i d’equilibri en el fet que el 70 % dels usuaris de l’automòbil valorin més la «connectivitat» del vehicle que la seva mecànica, la seva robustesa o la seva seguretat? ¡Connectivitat! Que els cotxes siguin la prolongació del paupèrrim món del WhatsApp i de totes les ximpleries tecnològiques amb què se li treu els diners a la gent. Encara que s’estavelli i es mati un amb la distracció.
En el pessimisme lúcid de Baroja/Aviraneta hi ha, per lúcid precisament, un fons d’esperança boja: ¿per què no anar a per dues utopies, si és menester? A jutjar per l’estat de la nació, el mateix caldria anar a per mitja dotzena.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
