En els temps actuals de crisi econòmica quan el proveïdor no està segur de la solvència i del perfil pagador d’un client, és recomanable que el venedor aconsegueixi del comprador un títol canviari (xec o pagaré) per cobrar la mercaderia. En particular, és aconsellable que el comprador lliuri pagarés quan la forma de liquidació de les factures sigui amb aplaçament de pagament. D’aquesta manera, el proveïdor veurà reforçada la juridicitat del seu crèdit ja que la legislació atorga als xecs i pagarés uns drets especials. Això permet al creditor reclamar el pagament exercitant una acció canviària davant la jurisdicció competent el que suposa tenir moltes més garanties d’èxit. Conseqüentment, quan el creditor està en possessió d’un xec o d’un pagaré (també si obté una lletra de canvi, però actualment pràcticament no s’utilitza) posseeix el que es coneix com un crèdit documentat i al mateix temps posseeix un document canviari que li permet demostrar davant els tribunals l’existència d’un crèdit comercial al seu favor. En cas d’impagament, la reclamació judicial del crèdit serà molt més fàcil i ràpida atès que el client morós es trobarà amb que les seves possibilitats de defensa jurídica han quedat molt limitades.
No obstant això, val la pena assenyalar que l’emissió i lliurament al creditor d’un document canviari ni extingeix ni nova la relació jurídica fonamental subjacent entre deutor i creditor. L’article 1.170 del Codi Civil espanyol assenyala expressament que l’entrega de pagarés a l’ordre, o de lletres de canvi o d’altres documents mercantils, només produirà els efectes del pagament quan haguessin estat realitzats o quan per culpa del creditor s’haguessin perjudicat. Mentrestant, l’acció derivada de l’obligació primitiva restarà en suspens. L’obligació primitiva resta en suspens, però no s’extingeix per l’emissió del títol per quedar substituïda per l’obligació canviària. L’existència d’un document de pagament sense fons també implica un major grau d’incompliment per part del deutor, atès que el morós no ha actuat de forma passiva –limitant-se a retardar el pagament–, sinó que deliberadament ha incomplert un compromís de pagament materialitzat en un document que porta la seva signatura i amb menció expressa de la data de pagament i l’import. En aquestes circumstàncies, la conducta del morós queda en evidència i el seu incompliment és flagrant, i per aquest motiu el creditor podrà exercir una major pressió en el moment d’exigir-li el pagament del deute. En cas que el client retardi la liquidació de factures vençudes, demani un aplaçament en el pagament o sol·liciti abonar de forma fraccionada el deute, és recomanable que el morós entregui pagarés o signi lletres de canvi per reforçar els drets de cobrament del venedor.
Moltes vegades m’han consultat sobre quin és el millor instrument de pagament d’una factura a efectes d’aconseguir més agilitat en els procediments judicials per reclamar el seu pagament en cas de morositat. La resposta no és fàcil ja que, en primer lloc, dependrà del país en el qual s’hagi realitzat l’operació comercial. A França el xec gaudeix d’una tutela legal molt eficaç, però a Espanya no tant. Malgrat que la Llei Canviària i del Xec espanyola (LCCH) atorga la mateixa força en Judici Canviari als tres títols canviaris, és a dir, al xec, al pagaré i a la lletra, cadascun d’aquests documents canviaris té avantatges i inconvenients per la qual cosa és necessari entendre les diferències que presenten i la funció que tenen a efectes de poder recuperar l’import del dèbit. Les diferències fonamentals entre els tres documents canviaris, és a dir, xec, pagaré i lletra, són: en primer lloc, el xec constitueix una ordre de pagament incondicional i a la vista d’un import determinat en el moment que l’emissor el signa; existeix una relació triangular lliurador/lliurat/tomador; és l’instrument més adequat si el que es pretén és realitzar un pagament immediat; en segon lloc, el pagaré és una promesa de pagament incondicional del signant que s’obliga ell mateix a pagat una quantitat determinada, però amb un venciment futur; no existeix relació triangular, sinó dual signant/tomador; és el títol més còmode per documentar un o diversos pagaments aplaçats; i en tercer lloc, la lletra és un mandat de pagament a favor d’un tercer i apareix la relació triangular lliurador/lliurat/tomador. És el títol més adequat per cobrar del nostre deutor quan aquest al·lega que no té liquiditat però que a la vegada els seus clients li deuen moltes factures. Per tant, amb la lletra podem cobrar del deutor del nostre deutor seguint aquest mètode; el nostre client morós ha d’actuar com lliurador de la lletra i fer signar com lliurat al seu deutor indicant el nostre nom o raó social com a tomador del títol i lliurant-nos la lletra signada. D’aquesta manera cobrarem directament l’import de la lletra del deutor del nostre deutor. Ara bé, l’inconvenient de la lletra de canvi és que exigeix majors requisits formals i ha d’estendre’s en paper timbrat oficial, i s’ha de pagar el tribut corresponent al Tresor Públic.
A Espanya, els tres documents canviaris que hem mencionat estan regulats per una llei pròpia: la Llei 19/1985, de 16 de juliol, Canviària i del Xec (LCCH) que en l’actualitat ha quedat obsoleta. Els títols canviaris a més de tenir un caràcter probatori del deute permeten al creditor exercitar una acció davant els tribunals que és molt expeditiva. En efecte, el creditor té la possibilitat d’exercitar l’acció canviària en un Judici Canviari, que és un procediment judicial privilegiat introduït per l’actual Llei d’Enjudiciament Civil en substitució de l’antic judici executiu. Els grans avantatges del Judici Canviari és que permet obtenir un requeriment de pagament i una ordre immediata d’embargament preventiu dels béns del deutor i al propi temps a la ràpida creació d’un títol executiu. Els altres avantatges del procediment canviari són: primer, els motius d’oposició del morós estan molt delimitats per la llei; segon, en cas d’oposició, aquesta es ventila amb rapidesa ja que se celebra una vista amb els tràmits del judici verbal; tercer, no existeix límit màxim en la quantia a reclamar; quart, si no hi ha oposició en el termini de 10 dies des del requeriment al deutor, s’obté un títol executiu; i cinquè, es pot actuar contra el signant del document de pagament i contra tots els obligats (per exemple, contra els endossants i avaladors) simultàniament. Les accions canviàries que té al seu abast el creditor per exercitar-les en un Judici Canviari es classifiquen en dos grups: d’una banda, l’acció directa, i d’una altra, l’acció de retorn. L’acció directa s’adreça contra el deutor principal, que pot ser el lliurador d’un xec, signant del pagaré o lliurat d’una lletra o contra els avaladors. El gran avantatge és que per exercitar-la no és necessari que s’hagi aixecat protesta o declaració equivalent. Mentre que l’acció de retorn s’adreça contra qualsevol de les persones que hagin intervingut en el títol, com pot ser el lliurador d’una lletra, o els endossants d’un pagaré o un xec i els seus respectius avaladors. Ans, ha d’haver un declaració de protesto. Aquesta acció pot exercitar-se simultàniament a l’acció directa. Els únics inconvenients són, d’una banda, que els títols canviaris han de reunir tots els requisits formals que estableix la LCCH, ja que de lo contrario, no es consideraran documents canviaris, i si hi ha algun defecte formal no es podrà acudir al procediment canviari (per exemple, en el xec ha de figurar sempre la data i lloc d’emissió), i d’una altra, que el Judici Canviari ha d’interposar-se sempre en el Jutjat de Primera Instància del domicili del demandat, tractant-se d’una norma d’obligat compliment i en la qual no és vàlid l’acord de sotmetiment a l jurisdicció del creditor.
El Judici Canviari s’inicia mitjançant demanda succinta a la qual deu acompanyar el títol canviari i que s’ha de presentar davant el jutge del domicili del demandat. L’escrit de demanda recull la pretensió que s’exercita i sol·licita que es requereixi de pagament al deutor, es trava l’embargament preventiu i en el seu cas que es dicti auto despatxant execució pel principal més interessos i costes. El tribunal analitzarà la correcció formal del títol canviari i si el troba conforme, el jutge dictarà auto requerint al deutor perquè pagui en el termini de 10 dies i ordenarà l’immediat embargament preventiu dels béns del deutor per la quantitat que figuri en el títol executiu més una altra per interessos de demora, despeses i costes processals, per si no s’atengués al requeriment de pagament. Cal fer notar que s’ordena, per tant, de manera immediata l’actuació coactiva sobre el patrimoni del deutor. Si es denega l’admissió de la demanda o el despatx de l’execució, el demandant pot formular un recurs d’apel·lació. L’embargament preventiu és una mesura cautelar que constitueix la pedra angular del procediment canviari ja que assegura l’efectivitat de la sentència judicial immobilitzant dipòsits o actius financers per cobrir la quantitat reclamada. L’embargament té un caràcter temporal ja que no hi ha encara autor despatxant execució. En el Judici Canviari, l’embargament preventiu s’atorga pel tribunal al demandant sense l’exigència dels requisits habituals que dicta la Llei d’Enjudiciament Civil per a les mesures cautelars en els procediments declaratius, en especial l’obligació del demandant de prestar caució. Un cop admesa la demanda, el demandant pot assenyalar béns concrets del demandat per procedir al seu embargament. No obstant això, el demandat canviari es pot oposar a l’embargament preventiu i sol·licitar el seu aixecament en els primers cinc dies des del requeriment de pagament, al·legant categòricament que la seva signatura no és autèntica o que existeix falta absoluta de representació o apoderament en el cas de societats. El jutge, a la vista de les circumstàncies i de la documentació que s’aporti, pot alçar l’embargament. Una bona opció per evitar l’oposició del demandat, per exemple, que pot al·legar falta d’autenticitat de la seva signatura o falta absoluta de representació, és que el títol canviari estigui intervingut notarialment o que la firma es trobi legitimada per notari ja que en aquests casos el demandat no podrà obstaculitzar l’embargament preventiu. Com a mesura precautòria, i a l’objecte d’evitar la possible oposició del deutor canviari a l’embargament preventiu, el tenidor pot aixecar protesta notarial, ja que si el demandat no hauria negat categòricament de manca d’autenticitat de la seva signatura o al·legant falta absoluta de representació, davant el notari en el moment del protesto, el jutge no aixecarà l’embargament. Un altre mecanisme legal per blindar encara més l’acció canviària (quan no s’hagi aixecat protesto notarial) és la de fer al deutor un requeriment notarial de pagament abans d’iniciar la demanda canviària. Si el deutor no impugna davant el fedatari públic l’autenticitat del títol, no podrà en cap cas oposar-se a les mesures cautelars.
