La societat és el que és , i les seves xarxes, també. No escassegen, lamentablement, els cretins i els miserables, així en aquestes com en aquella. ¿Aporten alguna novetat , doncs, les desenes de missatges ignominiosos referits a l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó? Si de cas, la que el teclat, l’anonimat i el pseudònim, les trinxeres en què s’aposten, confosos entre la gent bona, els ociosos i els covards, causa cada vegada més estralls. A enviliment de la política és natural que el segueixi, com a efecte inevitable i automàtic, l’enviliment de la societat, o d’una part d’ella. Si els qui dirigeixen es constitueixen en xusma, tal és el model que es projecta sobre el total, de manera que l’impuls del ministre Fernández d’ordenar que s’investigui l’autoria dels missatges execrables, cosa que, d’altra banda, només es pot fer per via judicial i amb submissió a les lleis, no ve sinó a carregar la mà només contra els que pateixen des de baix aquest model, bé que assumint amb l’extrema facilitat i rapidesa amb que únicament s’assimilen els mals models.
Molt terrible i molt trista la mort d’Isabel Carrasco, però molt també el món, el submón més aviat, que revela. La investigació policial, i amb tota seguretat la posterior, la judicial, aporta els ingredients comuns als successos dels baixos fons, que, malgrat la seva denominació, es troben amunt i avall en l’escala social: drogues, armes, diners, deutes, venjances… Si fóssim capaços de tractar l’apassionant gènere dels successos, el que ens posa al mirall nostre al costat fosc, amb la suficient elevació, perspicàcia, coneixement, discreció i decor, és segur que trauríem d’aquest cas ensenyaments que hauríem d’aprofitar molt. Per desgràcia, aquest tractament no sol trobar-se en mans ni dels més clars, ni dels més elegants, ni dels més instruïts. El detritus que alguns han llançat al rierol de les xarxes se l’ha emportat el corrent, com fa amb tota la matèria fecal que produïm. També s’ha dit i escrit sobre ells , innecessàriament en la majoria dels casos, en els mitjans. Queda el rastre, l’eco, d’un succés terrible que tant de bo trobi algú que sàpiga i pugui explicar degudament.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
