Es veu que van tornant de les seves vacances els heralds de la por. Segons ells, els ciutadans han de tenir por de tot el que pugui perjudicar … a ells, quan, en realitat, són ells els que vénen fent por, una por espantosa. En la seva profunda aversió a la voluntat popular quan sospiten que pogués ser-los esquiva a les urnes, han aprofitat l’agost i l’hamaca per perfilar el cop polític que ha de complementar l’econòmic que ja han donat, i que consisteix, mitjançant la cacicada de canviar les regles del joc electoral a meitat de partit, a poc del xiulet final de les municipals, en repintar de blau el mapa blau d’Espanya, la primera mà s’escrostona i cau a trossos. La pintura surt de la seva majoria absoluta; la brotxa, l’instrument per a la barroeria i la napa, és la por.
Per això el PP i els seus portaveus apel·lan a la por per justificar el blindatge dels grans municipis a les seves mans mitjançant el truc que la llista més votada, el llest més votat, mani com si els hagués votat la majoria dels electors. Però, ¿quina mena de por podria servir per ficar sense anestèsia, sense vaselina, semblant cosa a l’ordenament democràtic? Molt senzill: a un suposat i tenebrós Front Popular, producte de l’aliança post-electoral dels partits d’esquerra que, en conjunt, aconsegueixin veritablement, legalment, legítimament, la majoria dels sufragis. I aquí és quan treuen a Podem, a l’espantable espectre de Podem, a qui assenyalen com a segur aglutinador d’aquesta esquerra, d’aquest Front Popular, al qual acabaria enganxat, com mosca en serpentina groga, fins el PSOE.
Amb la tonteria, el PP pretén carregar-se el fonament de la democràcia convertint un 40% dels vots en un 51%. Per la cara. Semblant menyspreu no ja per a la democràcia, sinó per a la lògica i fins per al bon gust, revela una por anterior a la que pretén infondre a les persones, una por nodrissa com si diguéssim: la seva pròpia davant els resultats de les pròximes eleccions. Però la por, que és una cosa molt dolenta en proporcions boges, ennuvola l’enteniment, i podria ser que el tir, amb cacicada i tot, li acabés sortint per la culata.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
