Són dos sentiments que impossibiliten l’acció i, per tant, són una font de malestar perquè ens dificulten gaudir del moment i consegüentment ens frustrem. Volem actuar d’una determinada manera, però la por a l’opinió de tercers o a ser rebutjats ens tira cap enrere. A tall d’exemple, una situació molt típica és quan estem en un local musical i posen una de les nostres cançons favorites. Tenim ganes de ballar, però la por de fer el ridícul o la vergonya de ballar enfront de gent desconeguda ens fa canviar d’opinió. És a dir, deixem de costat la nostra il·lusió per por de ser jutjats per desconeguts o per les opinions desfavorables del nostre cercle social. Així doncs, la solució no és més que treballar l’autoestima i centrar-nos en les nostres capacitats i aptituds. Si estem convençuts que ballem bé o, si més no, que no ho fem pitjor que els altres, la por de ser criticats desapareix instantàniament, donat que sabem que som jutjats per gent amb les mateixes capacitats que nosaltres o inferiors, sabem que no estem en un concurs.
Això seria per una banda, i per l’altra, si som conscients que el temps no torna una vegada ha passat, també ho farem sense patir emocionalment. Això és així perquè radica en una filosofia de vida fluida, aprofitar cada instant plaent per gaudir, sense tenir en compte l’opinió aliena sempre que no sigui res il·legal. Estem centrats a gaudir dels plaers de la vida, vinguin d’on vinguin i quan sigui, podem estar passejant pel carrer o en un mercat i si escoltem una cançó que ens agrada, ballarem perquè és el que faríem si estiguéssim a casa o sols en el carrer. Igual que si ens ve de gust tallar-nos o pintar-nos els cabells de certa manera ho farem, perquè creurem que és el moment idoni per fer-ho. Ho interpretem com l’excusa perfecta per fer allò que feia dies que pensàvem, però que no ens decidíem a fer.
Igualment, encara que el sentit del ridícul i la vergonya són universals, no tots ho manifestem de la mateixa manera i un exemple molt clar ho tenim en el carnaval. Durant uns dies podem anar vestits com ens doni la gana, que aquests dos sentiments no faran acte de presència. Ni tan sols pensarem en ells, perquè socialment la gran majoria de la població va disfressada. I aquí és on està la clau, que no ens sentim diferents, no tenim la sensació d’estar destacant entre la multitud. Així mateix, convé ressaltar que el simple pensament sobre una qüestió té el mateix efecte psicològic que si fos cert. Si ens sentim observats, encara que no ho estiguem, fisiològicament i mentalment tindrem els mateixos símptomes.
Així doncs, comportamentalment estarem condicionats, l’ansietat i la por s’apoderaran de nosaltres, donant com a resultat la vergonya i la por de fer el ridícul. Per contra, quan tenim plena confiança en nosaltres mateixos, en les nostres aptituds, la situació és totalment diferent, perquè actuem amb contundència, no titubegem. Sabem que estem comportant-nos adequadament i seguin els nostres principis.
