El Govern reconeix que els serveis tècnics de Brussel·les han modificat el Protocol 3 sobre serveis financers del text de l’Acord d’Associació que va ser publicat el 26 d’abril del 2024 i signat per Andorra.
El Govern ens deia que el text estava tancat, però ara han de reconèixer importants modificacions fetes per Brussel·les i sense que Andorra hi hagi pogut dir res.
Les modificacions al Protocol 3 sobre serveis financers, i l’Addenda que Itàlia vol afegir per clarificar l’article 88 sobre supervisió bancària delegada se centren en un punt molt clar: Les autoritats europees no es refien de la supervisió financera feta a Andorra ni a San Marino i volen imposar dues accions: (1) forçar que Itàlia supervisi San Marino i que un altre Estat membre supervisi Andorra i (2) llibertat per als supervisors europeus per entrar a Andorra i a San Marino per revisar comptes si consideren que la supervisió local no està ben feta.
El Govern ens diu que no cal patir, per què les autoritats europees sols entrarien a Andorra si consideressin que la nostra supervisió estigués mal feta. Però el problema és que les autoritats europees ja han dit clarament que consideren que la nostra supervisió no és acceptable.
Recordem que el 2023 el Grup d’Autoritats Europees de Supervisió van avisar. Recordem que van enviar una carta duríssima a Brussel·les signada pel president de l’Autoritat Bancària Europea, el president de l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació i el president de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats. En aquesta carta, els supervisors europeus manifestaven la seva clara desconfiança en les supervisions per part de les autoritats andorranes.
Des del 2023, poc -o res- ha canviat dins del sistema andorrà de supervisió. Es mantenen les mateixes persones al capdavant de les mateixes institucions, seguint els mateixos protocols. Per tant, amb la modificació del text del Protocol 3 de l’Acord d’Associació, el que podria passar l’endemà de l’entrada en vigor o de l’aplicació provisional de l’Acord d’Associació seria que les autoritats de supervisió europees apliquessin les accions de supervisió directa dins d’Andorra al·legant insuficiències greus de les supervisions andorranes. Un cop entressin, no tindrien límits en la revisió de comptes. Amb tot el que comportaria pel que fa a inseguretat, desprestigi i caceres en les quals tots hauríem de demostrar la nostra innocència, com els hi va passar als clients de BPA.
Esdevé evident que els negociadors de Mònaco van veure venir aquest problema i té sentit que pactessin una suspensió de les negociacions. Andorra no està preparada per una entrada dels supervisors europeus als comptes del sistema financer i, de retruc als comptes societaris i personals de tots els andorrans, residents i clients estrangers. Simplement per què no apliquem les mateixes normes i, amb les normes europees a la mà -amb totes elles i amb tota la seva complexitat- tots estaríem fora de joc.
El Govern estaria actuant amb temeritat. Com va fer quan les autoritats americanes van advertir sobre la indeguda gestió del cash a Andorra i el nostre Govern va passar de tot, fins que va caure la martellada. El Govern tampoc va fer cas a la carta dels supervisors europeus del 2023 i ara ens vol fer entrar a un Acord d’Associació que obre les portes a l’entrada directa dels supervisors europeus amb una conseqüència segura: tots haurem de demostrar la nostra innocència dins del marc normatiu europeu. Fet que serà complicat.
