S’està parlant molt sovint que la modernització i el progrés d’Andorra vindran gràcies a la Unió Europea i el seu Acord d’associació. Aquesta afirmació pot ser considerada populista i simplista.
Ni el progrés ni la modernització vindran de persones i institucions que rarament tenen coneixement del nostre país ni de les nostres institucions. La modernització d’Andorra depèn únicament dels propis andorrans i no de tercers.
Si entenem per progrés abandonar al teixit empresarial i autònoms andorrans a la vegada que els propis treballadors, no anem per bon camí. El progrés real ha de suposar una millora, no un perjudici.
Un punt molt important a remarcar és que porten fent campanya per l’Acord gairebé dos anys. Fins i tot s’ha ajornat la data del referèndum, la qual serviria per donar vist i plau a l’Acord.
Si els andorrans sabem d’alguna cosa, és d’allò que ens pugui donar tranquil·litat, estabilitat i seguretat. Aquest Acord trenca de tot el que saben els andorrans, ja que fem que la nostra seguretat depengui cada vegada més d’institucions llunyanes a nosaltres i fem que la nostra economia depengui directament de persones que ni tan sols ens ubiquen a un mapa. D’aquesta manera, progressivament sí que anem perdent control del que pot passar al nostre país.
Si després de dos anys de campanya i més de 10 anys de negociacions mig secretes no tenim un bon producte, l’elector andorrà desestima en secret la dita proposició. Si l’Acord suposés un progrés i una millora, no necessitarien unes campanyes ni reunions per vendre-ho, ja que l’electorat andorrà sap de sobres què és el que convé. .
