Òbviament escric aquesta finestra abans del dissabte 10 de juliol, avui per als lectors. Per tant, ja no puc convidar tota la ciutadania de Catalunya a participar-hi. Jo, com tanta gent, hi aniré per fer pal.lès el meu descontent a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Considero totalment absurdes les discussions que hi ha hagut sobre la pancarta que ha de presidir la manifestació d’avui a la tarda; fins i tot sento una certa vergonya aliena, pel rocambolesc espectacle produït per l’actitud tant dels responsables polítics com els de la societat civil que han creat un problema del tot innecessari.
Els primers perquè pel fet de qüestionar el lema Som una nació: nosaltres decidim sembla que no hagin entès que nosaltres, el poble de Catalunya, vam decidir en referèndum un Estatut que ens ha estat mutilat. Els segons perquè no han estat prou conscients de la importància de les institucions, en aquest cas del Govern de la Generalitat i del seu president. Catalunya ha sofert una agressió i hem d’expressar el nostre descontent.
Si avui no hi som tots, la manifestació no tindrà tot el sentit que ha de tenir i quan dic tots, vull dir el Govern de la Generalitat, l’arc parlamentari, (excepte el PP i Ciutadans, que estan d’acord amb la sentència), els partits polítics, la societat civil, coordinada per Òmnium Cultural i totes les persones que ens hem sentit maltractades. Ens manifestem perquè volem que el Govern de l’Estat se n’assabenti.
Que siguem pacífics i dialogants no vol dir que siguem rucs i que no sabem quan ens colen un gol. Temps era temps, recordo la manifestació de l’onze de setembre de 1977 amb l’eslògan Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia. I que va ser important perquè va tenir ressò internacional i a Madrid, i avui som on som; llavors eren temps de transició. Han passat més de trenta anys i avui, 10 de juliol del 2010, hem de tornar a fer sentir la nostra veu davant de tothom d’una manera unitària, com a poble, alhora que pluralment democràtica.
Per sort per a tots, som una societat plural i a la manifestació hi caben totes les diverses sensibilitats del catalanisme polític. Considero que el pluralisme democràtic no està renyit amb un denominador comú; la defensa de la nostra identitat col.lectiva i dels nostres drets com a poble.
Historiadora. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
