La justícia restaurativa penal és un enfocament de justícia que busca reparar el dany causat per un delicte, involucrant activament la víctima, l’infractor i la comunitat. Es basa en valors com ara el diàleg, la reparació i la reconciliació, en contrast amb el sistema penal tradicional, que prioritza el càstig.
Aquesta forma de justícia penal restaurativa s’ha consolidat a Europa com una estratègia institucional prioritària per complementar el sistema penal tradicional, amb l’objectiu de posar les víctimes al centre del procés, fomentar la responsabilització de l’infractor i promoure una reparació efectiva del dany causat. La Directiva 2012/29/UE, relativa als drets de les víctimes de delictes, va marcar una fita en establir per primera vegada a la legislació europea el deure dels estats membres de garantir l’accés a serveis de justícia restaurativa voluntàries i supervisades. En l’article 12.1 d’aquesta Directiva es diu: “Els estats membres han d’adoptar mesures per protegir la víctima contra la victimització secundària o reiterada, la intimidació o les represàlies, mesures que s’han d’aplicar quan es facilitin serveis de justícia reparadora. Aquestes mesures garantiran que aquelles víctimes que optin per participar en processos de justícia reparadora tinguin accés a serveis de justícia reparadora segurs i competents” i a continuació estableix certes condicions. Des de llavors, la Comissió Europea ha encoratjat el desenvolupament de normatives nacionals i programes estructurats a tots els països de la Unió. La justícia restaurativa no és només un mecanisme alternatiu: és una manifestació avançada dels valors europeus de dignitat, reparació i cohesió social.
El grau de desenvolupament varia entre estats membres de la Unió Europea. Països com Finlàndia, Bèlgica, Alemanya, Països Baixos i Àustria compten amb sistemes consolidats i sostinguts públicament. Han integrat serveis de mediació penal, cercles restauratius i pràctiques comunitàries tant en fases judicials com extrajudicials. Bèlgica: disposa d’una xarxa nacional de mediació penal per a adults, gestionada per organismes independents sota finançament estatal. Finlàndia: integra la justícia restaurativa a tot el procés penal, des de la denúncia fins a l’execució de la pena, amb un enfocament comunitari descentralitzat. Països Baixos: combina la mediació penal amb una forta orientació rehabilitadora i victimològica, aplicada fins i tot en delictes greus. En altres països, com Itàlia, França, Espanya o Polònia, s’han desenvolupat marcs normatius parcials o iniciatives pilot, amb avenços notables els darrers anys però encara sense plena consolidació legal.
La Comissió Europea ha finançat nombrosos projectes sota el marc de programes com JUSTICE, DAPHNE o CERV, destinats a promoure pràctiques restauratives, capacitar professionals i avaluar-ne l’impacte. A més, s’ha creat una xarxa europea de justícia restaurativa (European Forum for Restorative Justice) que actua com a centre de coordinació, investigació i formació per als països membres. El Consell d’Europa també ha emès recomanacions clares sobre la necessitat de desenvolupar polítiques de justícia restaurativa compatibles amb els drets humans i el procés degut. La tendència europea apunta a una integració estructural de la justícia restaurativa al sistema penal, no com a mesura excepcional, sinó com un component estable i accessible. La futura Estratègia Europea de Justícia Restaurativa 2025–2030, preveu un full de ruta comú per als estats membres, centrat en qualitat, universalitat i cooperació transfronterera. La Directiva 2012/29/UE i les resolucions de les Nacions Unides, promouen la justícia restaurativa com un instrument eficaç per prevenir la reincidència, reduir la conflictivitat judicial i atendre de manera integral les víctimes.
La Recomanació CM/Rec (2018) 8 del Comitè de Ministres als estats membres del Consell d’Europa, estableix principis rectors per incorporar la justícia restaurativa en tots els nivells del sistema penal. Aquest document insta els Estats al fet que reconeguin formalment la justícia restaurativa en els sistemes legals. Garantir processos segurs, voluntaris, confidencials i facilitats per professionals formats. Oferir aquests serveis al llarg de totes les fases del procés penal (abans del judici, durant i fins i tot després de la sentència). Respectar els drets de les víctimes i el seu dret a no participar-hi si no ho desitgen. A més, la recomanació amplia la visió tradicional en incloure com a objectiu la reintegració social tant de les víctimes com dels infractors, promovent un enfocament comunitari. El Consell d’Europa ha desenvolupat, en col·laboració amb experts i organitzacions com l’European Forum for Restorative Justice (EFRJ), múltiples manuals, estudis comparats i programes de formació adreçats a jutges, fiscals, treballadors socials i facilitadors. En el marc de la seva estratègia penitenciària, la justícia restaurativa és vista com un mitjà eficaç per reduir la reincidència i alleujar la càrrega del sistema penal, oferint respostes més adequades en determinats casos, especialment en delictes juvenils o entre persones amb vincles previs. I aposta per enfortir la justícia restaurativa com a part integral del sistema de justícia penal, advocant pel seu ús més enllà dels delictes menors, en la mesura que les condicions ho permetin i amb ple respecte al consentiment i la seguretat de les parts. Tot plegat, el Consell d’Europa s’ha consolidat com un actor normatiu i tècnic de referència en la promoció de la justícia restaurativa penal, articulant un enfocament que prioritza la reparació del dany, la participació activa de les víctimes i la transformació positiva dels conflictes penals.
El difunt Papa Francesc va enviar un missatge al II Congrés Internacional sobre justícia restaurativa en el sistema penal per a adolescents, organitzat a Itàlia i celebrat el novembre de 2021, en què va defensar una “justícia que humanitza” i que no es limiti al càstig. Va afirmar que la justícia restaurativa “busca curar les ferides, reconstruir vincles trencats i reintegrar les persones a la comunitat”. Va subratllar la importància d’escoltar les víctimes i donar espai al penediment i la conversió de l’infractor, i que la justícia restaurativa ofereix horitzons d’esperança i de restauració de la dignitat humana en el context del càstig penal, concloent que “La justícia restaurativa ofereix horitzons d’esperança i de restauració de la dignitat humana en el context del càstig penal.”
Per finalitzar, sols ament, dir que la justícia restaurativa no busca substituir el sistema penal, sinó oferir una resposta més completa, més humana i més útil al conflicte penal. La consolidació institucional de la justícia restaurativa a Andorra es podria presentar com una oportunitat per modernitzar el sistema de justícia penal del menor (Llei 15/2019, del 15 de febrer, qualificada de la responsabilitat penal dels menors d’edat), amb polítiques informatives tendents a promoure una confiança ciutadana i respondre amb eficàcia, proporcionalitat i empatia als desafiaments del segle XXI.
