La intel·ligència ve determinada bàsicament per dos factors: un per l’herència genètica i l’altre, per l’ambient social en el qual interactuem. Però es potencia per la nostra curiositat i les ganes d’aprendre; és a dir, podem tenir certa facilitat per aprendre, però si no estem interessats ho deixarem córrer. Aleshores, per molt que els nostres pares siguin uns genis o el nostre ambient social ens faciliti les eines per estudiar, si no estem motivats no ho farem, o si més no no li traurem tant de profit com podríem. Amb això vull dir que la motivació és el factor més important per dur a terme les conductes necessàries per aconseguir els nostres objectius. Igualment, aquesta motivació ve condicionada per les ganes d’aprendre, de millorar personalment i, de manera inevitable, potenciem la nostra intel·ligència donat que, a banda d’aprendre les lliçons, també aprenem i millorem les tècniques d’aprenentatge.
Ens tornem més intuïtius i també el nostre raonament guanya en velocitat, perquè la intuïció ens marca el camí a seguir i, paral·lelament, influeix en la nostra capacitat d’aprenentatge. Per tant, la nostra habilitat d’assimilar la informació rebuda per després posar-la en pràctica millora substancialment i, de manera inevitable, la generalitzem a tots els àmbits de la nostra vida. És per això que hi ha gent que tot i haver abandonat els estudis en primària, quan són majors d’edat tornen a estudiar i es treuen carreres universitàries o acaben dominant un ofici en particular. La curiositat sobre certs temes o aspectes de la vida els ha motivat a saber-ne més i decideixen convertir-se en experts en aquestes àrees. Igualment, a banda de la vida laboral, com són gent curiosa es queden amb el més petit detall de qualsevol interacció social que tinguin, facilitant així la seva socialització. Solen ser gent extravertida, empàtica i amb molta energia, tres conceptes facilitadors per fer qualsevol cosa que es proposin.
Altrament, s’ha de saber que la curiositat els impulsa a millorar cada dia, a emprendre reptes, donat que desborden d’energia i no la malgasten, sinó que la canalitzen cap als seus objectius personals, a crear, inventar, millorar, innovar, copiar, etc. La qüestió és aconseguir allò que es proposen. Així doncs, encara que l’ambient social en el qual interactuem no ens faciliti potenciar la nostra intel·ligència, sempre tindrem la curiositat per contrarestar-ho. Aquesta ens facilita l’adaptació al medi ambient i minimitzar els danys i, paral·lelament, ens motiva a indagar, a descobrir noves maneres de fer les coses. Consegüentment, volem aprendre i això significa adquirir noves maneres de pensar i de comportar-nos, per tant fem treballar més l’hipocamp, la regió del cervell relacionada amb la memòria i l’aprenentatge, i una de les millors maneres d’activar-lo és presentant-li nous estímuls constantment.
Així doncs, veient la relació entre la curiositat i les ganes de superació personal, podem entendre la influència sobre la intel·ligència. Igualment, gràcies a les ganes d’aprendre, coneixem la diferència entre aprendre com ens agrada, d’aprendre de manera productiva, encara que sigui més avorrit. És a dir, podem estar utilitzant sempre les mateixes eines d’aprenentatge perquè ens són més còmodes atès que, les dominem, o canviar i provar unes altres més efectives, però que requereixen més atenció i dedicació. Així doncs, és lògic que aprenent de manera productiva adquirim i potenciem els tres conceptes mencionats anteriorment: l’empatia, l’extroversió i l’excés d’energia.
