El passat dia 1 d’octubre del 2025, el Comissari Europeu Maroš Šefčovičz, va ser invitat a participar en el Palazzo Pubblico de San Marino, com ponent principal de la tradicional cerimònia inaugural dels Capitans Regents.
En aquesta trobada -del màxim nivell institucional- a San Marino, es van confirmar els punts següents que afecten directament Andorra:
1- El Comissari Europeu Maroš Šefčovičz va anunciar que l’Acord d’associació entre la UE, San Marino i Andorra se signarà abans de cap d’any i la signatura segurament coincidirà amb el Consell de la Unió Europea de desembre 2025. Un cop signat el text per les tres parts: UE, San Marino i Andorra, s’iniciarà el procés de ratificació.
2- Luca Beccari, secretari d’Estat per als Afers Estrangers de San Marino va confirmar a la premsa local les dues passes que seguiria San Marino, un cop completada la signatura del text de l’AA per les tres parts signatàries:
a. Tant si l’AA es considera de natura exclusiva de la Comissió Europea o de natura mixta o compartida entre els Estats Membres de la UE i la Comissió Europea, San Marino activarà immediatament el mecanisme de l’aplicació provisional de l’Acord d’associació.
b. San Marino preveu que l’aplicació provisional de l’AA sigui efectiva a l’abril del 2026.
Al Palazzo Pubblico de San Marino i la UE han consensuat un full de ruta que inclou la signatura de l’Acord d’associació abans d’acabar el 2025 i l’aplicació provisional de l’Acord d’Associació cap a l’abril del 2026.
En oposició a aquest full de ruta sanmarinès, el nostre Govern manifesta que el Principat no pot fer una aplicació provisional del text negociat. Ni l’abril del 2026, ni abans, ni més tard. Simplement per què la nostra Llei qualificada de tractats no permetria una aplicació provisional d’un acord com l’Acord d’associació.
Aquesta prohibició no és un caprici. Té una sòlida raó de ser per evitar els problemes que es poden presentar en fer una aplicació provisional d’un tractat que finalment no es ratifiqui.
En el cas del AA la no ratificació pot ser motivada per tres casos:
(1) perquè en el referèndum andorrà surti NO;
(2) en cas que un dels parlaments dels estats membres voti NO si és un acord mixt;
(3) en cas que la votació al Parlament Europeu no aconsegueix la doble majoria de països, i de ciutadania, requerides.
El nostre Govern ni es planteja la modificació de la Llei qualificada de tractats per aquests motius de fons i, també, pel fet que la modificació de la llei qualificada de tractats requeriria una doble majoria per a la seva modificació, és a dir una majoria del Consell General i una majoria dels consellers nacionals, entre els que DA no controla la majoria.
Per tant, la confirmació institucional del Palazzo Pubblico de San Marino i la impossibilitat d’Andorra de fer una aplicació provisional de l’AA obren els escenaris següents:
- El Consell de la UE qualifica l’AA com un acord mixt o com un acord exclusiu durant el mes d’octubre 2025.
- Les tres parts signen el text durant el desembre 2025.
- Al febrer-març 2026 San Marino ratifica i diposita l’instrument de ratificació davant del secretariat de la Comissió i activa l’aplicació de l’article 112.2 de l’AA per al qual, si ningú s’oposa, s’activaria l’aplicació provisional a l’abril 2026.
- Al març 2026 Andorra comunica a la Comissió Europea que s’oposa a l’aplicació provisional. Fet que obligarà San Marino a activar l’aplicació provisional segons l’article 112.3 de manera que l’aplicació provisional quedarà limitada per a San Marino i la UE.
A partir d’aquí s’obren dos escenaris;
Escenari 1- Si l’acord és mixt
o Els estats membres de la UE passaran el text de l’AA per als seus corresponents parlaments que hauran de votar SÍ o NO. Un procés que pot trigar entre 10 i 15 anys.
o L’actual Govern ha manifestat que esperarà a tenir el resultat final de tots els estats membres abans de fer el referèndum a Andorra. Però és un compromís de paraula que no vincula a futurs governs. Pot ser que estiguem 10-15 anys abans de fer referèndum i qui sap quin serà el resultat aleshores.
o Andorra entraria en una situació d’espera durant 10-15 anys. Un escenari que pot ser interromput per futurs governs que modifiquin la llei de tractats segons les seves majories al Consell General. Un llarg període d’incertesa.
Escenari 2. Si l’acord és competència exclusiva de la Comissió Europea
o El Parlament Europeu iniciaria el procés de ratificació, que es pot allargar fins a finals de 2026.
o Si a finals de 2026 s’obté la doble majoria al Parlament Europeu, la Comissió ratificarà l’AA, que seguirà en aplicació provisional sols entre la UE i San Marino.
o L’actual Govern ha manifestat que esperarà a tenir el resultat final de la UE abans de fer el referèndum, de forma que tan sols fins a finals de 2026 es podrà preparar el referèndum andorrà que, anant tot bé, es podria celebrar a la primavera 2027. Un període que coincidirà amb les eleccions generals.
o Andorra entraria en una situació d’espera de més d’un any fins a arribar a un escenari de convocatòria simultània d’eleccions generals i referèndum. Amb les incerteses que tot plegat comporta.
Sols es poden produir aquests dos escenaris i, tots dos ens porten per unes fases d’incertesa que Andorra no es pot permetre. Davant d’aquest escenari, cada dia semblaria més evident que la solució per a Andorra passa per:
1- Fer el referèndum tan aviat com es pugui que, evidentment hauria d’incorporar la pregunta de si l’elector està a favor de l’Acord d’associació amb una aplicació provisional (amb tot el que implica de necessitat de modificar la llei de tractats per voluntat popular).
2- En el cas que el resultat del referèndum fos SÍ (inclòs el SÍ a l’aplicació provisional), Andorra podria ratificar i començar al març 2026 un model de país basat en una aplicació provisional de l’AA.
3- En el cas que el resultat fos NO a l’AA amb aplicació provisional, aleshores caldria anar a unes eleccions generals, en les que cada candidatura presentés un model de país, amb plena sobirania amb plena aplicació dels acords vigents i al marge de l’Acord d’Associació.
Esdevé evident que Andorra no pot continuar perdent el temps, perdent la sobirania i destruint la qualitat de vida de la ciutadania. Andorra no pot exposar-se als periodes d’incertesa que obre l’Accord d’Associació i el seu referèndum, tal i com estan plantejats ara.
