La vaga general d’ensenyament públic de dimarts posa el dit a la nafra d’un dels aspectes més ombrívols de la política de desmuntatge d’aquest Govern espanyol a la qual em referia dies enrere. Les retallades en educació han col·locat sobre l’abisme un dels grans pilars de l’Estat de Benestar i un dels principals fonaments d’una societat moderna i avançada com la que teníem abans del començament dels cops de destral amb què el Govern creu que pot combatre la crisi. Quina casualitat que aquesta política encaixa perfectament en els paràmetres ideològics del partit governant. És el camí de la desaparició o suprem empobriment de l’ensenyament públic, el que deixaria en mans de la privada tot o la major part del camp de l’educació, com podria succeir en el terreny de la sanitat si es persisteix en la direcció de facilitar la seva privatització. No vull ser mal pensat però tampoc vull ser tan estúpid com per no adonar-me de les possibles o més que possibles intencions d’una dreta política esperonada per una extrema dreta que tant terreny sembla haver guanyat.
Si per al rescat de Bankia es destina tants diners com les retallades últims en ensenyament i sanitat, això significa que no és una vulgaritat repetir allò que hi ha per als bancs i no hi ha per sostenir els fonaments de la societat espanyola. Aquesta vaga de dimarts posa en relleu la situació a què hem arribat, per molts viatges que ara faci el president Rajoy, per moltes trobades d’alt nivell, per moltes bones paraules que vinguin d’USA o d’Alemanya. El Govern ha de rectificar dràsticament la direcció que ha pres. Perquè s’equivoca del tot i perquè el poble espanyol no va a aguantar molt temps impertèrrit que se li arrossegui cap a la catàstrofe i cap a la pobresa. Aquesta tendència a beneir el que ve de Merkel i menysprear el que ve de Hollande és un altre disbarat basat en les pures creences ideològiques. La gent ho entendrà més aviat que tard i després no aniran a dir-nos que no l’hi hem avisat.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
