Periodista
La bretxa entre la societat i els seus representants és polièdrica. Pèrdua de sobirania: els representants manquen d’autonomia es limiten a interpretar, en el millor dels casos, els mandats de la Unió Europea i del FMI. Han incomplert els compromisos electorals fins a arribar a fer just el contrari del que van prometre. Prescindeixen dels ciutadans per imposar el que els perjudica a aquests. La casta dels triats s’ha desprès de la seva relació amb la societat.
Primera pregunta: ¿Val la pena pertànyer a un club que ens obliga a finançar-nos al 7 per cent i que solament presta diners per injectar-los a la Banca, que és un dels principals causants de la crisi?
Segona pregunta: ¿Quina obligació tenen els ciutadans d’acceptar unes retallades que no han estat pactades amb ells?
Tercera qüestió: la rebel·lió i la insubmissió és legítima contra la ruptura del pacte democràtic que vincula els ciutadans amb els seus representants.
Al que se’ns obliga és a acceptar que es mantinguin els privilegis dels que més tenen i es destrueixi la vida de la majoria dels ciutadans. Ni tan sols hi ha compromisos de futur per quan es produeixi el creixement. ¿I què serà el creixement? L’eclosió dels qui dominen els mitjans financers i tornar a començar, des de posicions de pobresa, la resta dels ciutadans, en un cicle del capitalisme que és ja insuportable.
No hi ha una altra opció que el rebuig actiu d’una política que no condueix enlloc, que impossibilita el creixement econòmic per retrocedir dècades en el temps.
Els dos grans partits són còmplices per acció i omissió i estan perdent tot arrelament en la població. La dialèctica ja no és entre dreta i esquerra, sinó entre una minoria de poderosos amb la complicitat de les institucions i la classe mitjana, i els més pobres, units ara en la destrucció del seu sistema de vida. No hi ha lideratges polítics. La democràcia s’està esvaint.
Si la rebel·lió política no l’encapçalen partits i sindicats, el desbordament donarà comptes de la destrucció de la democràcia amb l’eclosió de radicalismes i populismes. El rellotge s’ha posat a caminar i marcarà l’hora al setembre. Quan calgui pagar les matrícules dels fills i la desocupació sigui insuportable des dels paràmetres als quals els obliguen aquestes retallades.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
