Quan avui en dia es parla de desinformació, molta gent pensa encara en notícies inventades i mentides, és a dir, les famoses fake news. Però això és incomplet, perquè el risc més gran de la desinformació apareix quan s’utilitzen dades reals per construir el relat que més convé a la part interessada.
Avui en dia, amb l’enorme volum d’informació i dades disponible, detectar aquesta manipulació és molt més difícil i l’aconsegueixen filtrant la informació real que ens arriba. No s’inventen res. No es falsegen els números. La clau està en la selecció de les dades: només es mostren les que encaixen amb el missatge que es vol transmetre, mentre que les dades que podrien canviar la lectura, igual de certes, queden fora. El que es diu és veritat. Però, en aquests casos, el que no es diu és fins i tot més rellevant.
Posem un exemple amb notícies sobre salaris. Es pot informar que “pugen els sous” i acompanyar-ho amb dades reals sobre increments mitjans respecte dels anys anteriors. El que moltes vegades no s’explica és a quins sous fa referència o el percentatge per sectors. També s’evita mencionar quina part d’aquesta pujada queda anul·lada per l’augment del cost de la vida o per la devaluació monetària. La informació publicada és certa, però està construïda de manera que la població no vegi la part que canviaria la conclusió que es pot extreure de la notícia.
Amb les xarxes socials, aquest mecanisme encara pren més força. Els continguts circulen molt ràpidament i tendeixen a repetir sempre el mateix enfocament, gràcies al també famós algoritme. El problema és que si un tema arriba una vegada i una altra, explicat des del mateix angle, acaba semblant que no n’hi ha cap altre i això és especialment perillós entre el jovent que encara ha d’aprendre a desenvolupar un pensament crític.
A tot això cal afegir l’arribada de la intel·ligència artificial que, en la seva cara més fosca, facilita la manipulació d’imatges i vídeos, fent que diferenciar entre realitat i ficció sigui cada vegada més difícil.
La gran pregunta que es pot fer el ciutadà és com es pot protegir d’això. La resposta passa per canviar la manera com llegim la informació. Amb tres passos mínims, podem posar filtre a una part important d’aquesta desinformació. El primer seria aturar-se i reflexionar. No donar per bona una dada només perquè sona bé o encaixa amb el que ja pensem.
El segon és preguntar-se sempre què s’ha deixat fora. Quan es presenta una xifra, cal pensar quines altres dades serien necessàries per entendre-la bé. Si no apareixen, hem de sospitar, perquè la lectura serà incompleta encara que el que es digui sigui cert.
I per últim contrastar mínimament. Llegir més d’una font permet veure quines parts del relat es repeteixen i quines canvien segons l’enfocament. Aquestes diferències són les que acostumen a donar més informació que les coincidències.
Ens hem de quedar amb una idea bàsica: una dada correcta no és el mateix que una veritat completa. Que una informació sigui certa no vol dir que expliqui tota una realitat.
Com passa amb la ciberseguretat, no es tracta d’aconseguir un filtre perfecte. Però amb un mínim d’esforç constant, es poden assimilar uns quants hàbits que redueixen de manera clara els riscos als quals estem exposats com a ciutadans d’aquest món ultra connectat.
