- La prosperitat d’aquests avançaments s’ha anat convertint en l’enemic principal del benestar actual
JOSEP VIVES
Vivim un moment de crisi global. Sembla que aquesta situació sempre va acompanyada de mancances o dificultats, però en el cas actual és producte d’un passat immediat d’excessos de benestar. Fent un xic d’història, podem assegurar que les comoditats actuals són producte de la industrialització, aquella aventura començada a final del segle XVIII. Anteriorment existien aquells feudals que dominaven grans quantitats de ter- renys i que tenien sota el seu domini gran quantitats d’éssers humans en una espècie d’esclavitud, més o menys dur, que els defensaven i explotant generalment l’agricultura, vivien en grans concentracions en una espècie de clan.
Gràcies a la industrialització, aquells senyors feudals es converteixen en els burgesos o empresaris industrials i transformen aquells grans terrenys en centres de producció i edificis de d’habitatges (les colònies), on aquells mateixos agricultors o defensors del senyor, degudament preparats i qualificats, són els obrers de les fàbriques de teixits o altres activitats instal.lades en aquells mateixos terrenys feudals.
Quant a justícia social, s’havia avançat bastant. En la mateixa colònia tenien una escola, una església, un millor habitatge i diversió, però sempre amb la supervisió del senyor. Al marge d’aquestes colònies van néixer petits artesans, mes o menys industrials, els menestrals, per cobrir les mancances que els serveis de les colònies no abraçaven o no podien cobrir. Fins aquí podríem qualificar d’una bona i ben organitzada societat productiva, que generava uns rendiments econòmics i que va permetre viure amb certa tranquil.litat a la comunitat com a conseqüència d’aquest sistema.
VIDA SOCIAL
a part, la ciència i la tècnica anaven avançant i les comoditats d’aquests avançaments en gaudia tota la societat. Però la prosperitat d’aquests avançaments s’ha anat convertint en l’enemic principal del benestar actual i a l’augmentar les comoditats ens ha arribat la crisi. Cal afegir-hi que durant els dos segles i escaig que ha durat la industrialització, s’han independitzat gairebé tots els colonialismes, emergint una quantitat de nous estats que també volen gaudir i gaudeixen d’aquest benestar. Hem de reconèixer, doncs, que la ciència i la tècnica han repartit el benestar amb total democràcia per a tothom.
La realitat és que la comoditat ha arribat també com a conseqüència que per aconseguir quelcom, abans eren necessaris molts esforços humans i avui som molt pocs els necessaris i, per tant, no som tan imprescindibles en el nou sistema de treball. La ciència i la tècnica han vençut l’home. S’ha acabat en el món el cicle industrial, avui ja no serveix per la felicitat dels humans; s’ha d’inventar una nova Renaixença, un nou sistema de conviure perquè l’actual s’ha esgotat; s’han de buscar noves solucions per trobar com ha de ser el futur del món i per posar fi a aquesta crisi.
Faig una crida a científics, tècnics i sobre tot a humanistes perquè cerquin una nova i global Renaixença perquè el futur de la Humanitat sigui d’una total justícia social i poder aconseguir la felicitat de tota la societat. El 14 de juny passat vaig assistir a unes conferències sobre la situació econòmica, acte organitzat pel Banc Sabadell i amb la presència de dos personatges molt prestigiosos del món econòmic de Catalunya. Conferències magnifiques les dues, una des d’un punt de vista més comercial, i l’altre des d’una òptica més financera. Resultat: dissertacions molt ben comentades de la situació actual, però vaig trobar en manca les seves opinions sobre solucions més pràctiques.
En la perspectiva de les hores transcorregudes, he trobat en manca (atès el prestigi dels dos conferenciants) que la seva influència no arribés fins a Lourdes, atès el veïnat d’Andorra, i poder demanar a Nostra Senyora solucions virginals per als seus veïns del Principat.
Pastisser. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
