- Potser aviat a Andorra disposarem d’un certificat de biohabitabilitat també oficial
ANTONI POL SOLÉ
ARQUITECTE
- Foto: EL PERIÒDIC
L’anàlisi de les condicions que han de reunir els espais, per a ser favorables per al desenvolupament de la vida, en salut de les persones, animals o plantes, rep el nom de biohabitabilitat (E. Silvestre 2005 / M. Bueno 2009).
De fet aquest concepte va ser proposat per ser adoptat l’any 2006 per Mariano Bueno, en el 1er Congrés Internacional de Salut i Hàbitat celebrat a Barcelona, per tal de poder contemplar en els estudis de geobiologia a més de les radiacions naturals, també les artificials així com les substàncies químiques presents en els materials de construcció o les propietats dels acabats dels habitatges i edificis en general.
Els estudis de biohabitabilitat analitzen i valoren els factors de risc per a la salut, presents en l’entorn, ja siguin d’origen natural o ja siguin d’origen artificial, amb la finalitat d’aportar solucions per a viure o treballar en un espai saludable per a les persones i altres éssers vius, així com per al medi ambient.
La Asociación de Estudios Geobiológicos, GEA, ha establert un decàleg sobre com ha de ser la casa sana o quins són els criteris de biohabitabilitat que s’han de tenir en compte.
El primer, té a veure amb la relació de l’edifici amb l’entorn. L’elecció de l’emplaçament d’un edifici ha de ser el més favorable atenent els principis de bona localització clàssics i la integració urbanística, arquitectònica i natural.
El segon avalua globalment els factors de risc pròxims a l’edifici com les fonts; de contaminació ambiental acústica, lumínica, química i electromagnètica.
El tercer és la realització d’un estudi geobiològic de l’emplaçament de l’edifici i particularment dels espais de llarga permanència (descans i treball) per tal d’evitar les zones de més intensa radiació natural terrestre o geològica.
El quart és preveure o determinar l’absència de contaminació elèctrica i magnètica en l’interior de l’edifici, evitant la proximitat a les fonts de contaminació pròpies i inevitables, situant i realitzant instal·lacions elèctriques biocompatibles.
El cinquè criteri de bioconstrucció reconeix un disseny bioclimàtic, amb elecció dels sistemes constructius, donant prioritat als més eficients, confortables, saludables i ecològics. Amb ús d’energies netes i renovables i l’aplicació de sistemes d’estalvi energètic.
El sisè consisteix en escollir materials sans i ecològics, pintures i acabats, mobiliari i elements decoratius, segons criteris de biocompatibilitat, transpirables, de baixa emissió radioactiva, sense compostos químics potencialment tòxics i respectuosos amb el medi ambient.
El setè vetlla per la qualitat de l’aire interior, preveient una constant renovació d’aire per evitar la presència de substàncies químiques tòxiques i propiciant una adequada ionització de l’aire.
El vuitè disposa la il·luminació natural orientant les façanes principals al sol amb àmplies obertures i elecció de làmpades i sistemes d’il·luminació artificial de màxima eficiència, baix consum energètic i alta qualitat biològica.
El novè gestiona els recursos naturals utilitzats com l’ús i consum responsable de l’aigua amb estalvi, reciclatge i depuració.
El desè consisteix en el compromís de l’edifici amb la vida, la salut i l’entorn desenvolupant hàbits de viure saludable i promovent un disseny, construcció o rehabilitació amb criteris de consciència i responsabilitat mediambiental per tal que siguin favorables a la vida.
A França, un edifici públic o privat pot obtenir la Haute Qualité Environnementale (HQE), on l’arquitecte-ecòleg té en compte: 1- La relació harmoniosa de l’edifici amb el seu entorn immediat. 2- L’elecció integrada dels procediments i productes de construcció per ser adaptable i durable. 3- Uns treballs d’obra de reduïdes molèsties (residus, soroll, pol·lucions). 4- La gestió de l’energia. 5- La gestió de l’aigua. 6- La gestió dels residus que produeixi l’edifici en el futur. 7- La conservació i el manteniment. 8- El confort higrotèrmic. 9- El confort acústic. 10- El confort visual. 11- El confort olfactiu. 12- Les condicions sanitàries. 13- La qualitat de l’aire. 14- La qualitat de l’aigua.
A poc a poc es va avançant. Potser aviat a Andorra disposarem, a més d’un certificat d’habitabilitat oficial, d’un certificat de biohabitabilitat també oficial.
El futur ja és present i passa, segurament pels desitjos d’Alain de Luzan (2012) quan diu: La felicitat i la supervivència de l’home passen per l’eixamplament del seu camp de consciència en tres direccions:
1- Respectar totes les formes de vida i llur autenticitat.
2- Avaluar l’impacte de les nostres decisions a llarg termini.
3- Explorar l’invisible.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
