Quan comets un delicte (sigui quin sigui el tipus de delicte) esperes ser jutjat de manera justa. Al cap i a la fi, fins i tot si ets el ‘dolent de la pel·lícula’, tens els teus drets, però fins que no es demostri el contrari estaràs sota custòdia policial, si així ho determina un jutge, o en llibertat fins que, en un judici, siguis condemnat a presó si es demostra que realment ets l’autor dels fets. Això és el que esperes, que se’t respecti la presumpció d’innocència. Almenys, aquesta és la teoria general del funcionament de la justícia.
Però, què passa si no és així? Què passa si, a causa d’una investigació deficient per part de les autoritats policials, la fiscalia i els jutges, el judici és injust per a tu? En aquest cas, la teoria canvia.
Només cal que una persona responsable no faci bé la seva feina perquè tot el procés es compliqui. Es desencadena una cadena d’errors que et condemna a ser culpable, i t’enfrontes a una pena de presó de diversos anys per un error judicial que després serà enormement difícil de reparar.
Un exemple clar és el cas de Dolores Vázquez. Després d’una investigació deficient per part de les autoritats policials espanyoles, va estar 519 dies en presó amb sentència ferma pel suposat assassinat de Rocío V. Malgrat els recursos presentats, la resposta era sempre la mateixa: culpable. Un jutge, un jurat (ja influenciat pels mitjans de comunicació), una família, la policia i la societat així ho van dictaminar. Les proves eren merament circumstancials i molt poc concloents, però ella va ser condemnada injustament. Per sort (i desgràcia), el veritable assassí va actuar novament. Només així es va poder provar la seva innocència. Quan això va passar, va ser alliberada immediatament, i es va intentar corregir l’error judicial. Tot i així, 25 anys després de la seva alliberació, amb un dany mental i personal irreparable, Dolores no va rebre cap tipus de compensació econòmica ni una disculpa, ni tan sols per part de la família de la víctima.
Un altre exemple clar d’errors de la justícia és el cas de Rafael Ricardi, un ciutadà d’El Puerto de Santa María (Cadis) que va passar 13 anys de la seva vida a la presó, condemnat per una violació que no va cometre. Tot i que l’autor del crim va ser arrestat anys després gràcies a una prova d’ADN, Rafael mai va tornar a ser el mateix després de 13 anys de presó. Per sort, en aquesta ocasió, va rebre una indemnització econòmica per part de l’estat espanyol.
En canvi, Abderrazak Mounib no va tenir la mateixa sort. Mounib, un marroquí condemnat a presó per una suposada violació que no va cometre, va morir l’any 2000 en el centre penitenciari. Quinze anys després, el Tribunal Suprem va anul·lar la condemna basant-se en la invalidesa del reconeixement facial com a prova, però ell ja no va poder gaudir de la seva innocència.
Podríem enumerar infinitat d’exemples d’errors judicials que fan dubtar de la professionalitat de policies, jutges i magistrats. Ara bé, això no implica que tots siguin mals professionals, sinó que fins i tot els més experimentats poden cometre errors, especialment si hi ha pressió mediàtica.
Però cal ser conscients que els errors judicials no són simples errors que es poden solucionar amb una disculpa, sinó que són errors que poden marcar la vida de les persones per sempre. Ningú els retornarà els dies i anys que els han estat presos a causa d’una cadena d’errors.
En definitiva, la dita ‘la justícia és cega’ adquireix un significat real i pot arribar a ser palpable.
Menu
Menu
