Hotel Pla: execució sumaríssima

• L’enderroc de l’hotel és una barbaritat, una amputació brutal, sumaríssima, del patrimoni cultural immoble

JOAN REGUANT

Al cor d’Escaldes-Engordany, a la plaça Santa Anna, s’està enderrocant l’Hotel Pla, un edifici catalogat en el Catàleg Comunal d’Edificis o Elements d’Interès Històric (POUPEE 2008). Una autèntica barbaritat. No cal remuntar a l’article 34 de la Constitució: “L’Estat és a dir totes les institucions garantirà la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d’Andor- ra”, ni a la Llei del patrimoni cultural d’Andorra: “Les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural d’Andorra…”; “Els comuns han de cooperar amb el Govern en la protecció i la conservació del patrimoni cultural comprès en el seu àmbit territorial…”; “Cap poder públic no pot adoptar cap mesura que posi en perill la consecució dels objectius exposats en aquesta llei”, és a dir, “la protecció, la conservació-restauració, la conservació integrada…”. No cal remuntar-se tan amunt. Amb el marc legal de la parròquia d’Escaldes-Engordany n’hi ha prou per adonar-nos que l’enderroc és un disbarat enorme.

A la plaça Santa Anna, la més emblemàtica del centre històric de la parròquia, s’està enderrocant l’Hotel Pla, l’edifici (l’)emblemàtic d’aquesta plaça, un dels edificis més importants de la història moderna de la parròquia i per extensió d’Andorra, un emblema de l’hostaleria familiar parroquial, del turisme balneari del XIX i el XX, i exemplar tipològic singular d’una arquitectura plena de qualitats compositives i expressives que expliquen tan l’evolució de l’arquitectura tradicional local com la integració d’influències dels cor- rents forans i les transformacions constructives o estètiques. L’Hotel Pla és una joia del patrimoni immoble de la parròquia d’Escaldes-Engordany.

EL MATEIX
Catàleg comunal en les consideracions per a la seva catalogació diu: “Un dels edificis simbòlics i emblemàtics de la plaça Santa Anna. …. La façana de l’Hotel Pla més enllà dels seus valors formals i urbans, representa un llegat històric, tant material com immaterial, amb una gran càrrega simbòlica per a la parròquia, per a la història hotelera i per a la inflexió de models arquitectònics a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX”. Va ser inclòs el 2008 en el Catàleg comunal, els objectius del qual són: “La protecció, la conservació integrada, el coneixement, el foment i la difusió del patrimoni cultural immoble de la parròquia d’Escaldes-Engordany”. I ho rebla concloent: “És clar que, considerant el patrimoni cultural com un dels testimonis principals de la història, la identitat i la creativitat d’una comunitat, aquest Catàleg comunal representa una eina de primer ordre per reconèixer legalment aquest capital cultural de la parròquia i per protegir-lo eficaçment ?!, tot afavorint-ne el gaudi a les generacions actuals i per transmetre’l ?! en les millors condicions a les generacions futures”.

Segons el Catàleg, la catalogació és “fruit d’un important treball de prospecció i avaluació”. És a dir, fet a consciència. L’Hotel Pla hi figura amb el codi CA.04-21, dins el conjunt arquitectònic “Carrer d’Engordany” (CA-04). L’Hotel Pla hi té el tractament d'”edifici d’interès” (EDi) que el Catàleg defineix així: “Edifici especialment rellevant pel seu interès històric, simbòlic, artístic, científic, tècnic o social. Pot incloure instal.lacions o altres elements que constitueixin part integrant de la seva notorietat” i aclareix després: “Quan un element té adjudicat el tractament d’EDi significa que l’edifici presenta, de forma total i majoritària, un interès important i que, en conseqüència, caldrà vetllar per conservar, posar en valor i mantenir els valors amb que ens arriba” ?!. Ho han llegit bé: conservar i mantenir. És més, les Normes urbanístiques parroquials referint-se als edificis d’interès (EDi), només hi preveuen intervencions “amb criteris de restauració” i només “modificacions interiors”. Molt lluny de l’enderroc, ¿no troben? El detall de la fitxa urbanística corresponent diu taxativament que: “Es tindrà en consideració l’existència dins de l’àmbit de l’Hotel Pla, de manera singular” … Només es permetran actuacions de rehabilitació i reforma sempre que no suposin alterar cap element d’interès patrimonial. “¡¿Què me’n diuen de l’alteració que se n’està fent?! insistint: “la decisió final en l’àmbit de la protecció del patrimoni cultural immoble es fomentarà sempre en el principi de prudència ! i prevaldrà l’interès comú i el de la conservació del patrimoni cultural.” Ho han llegit bé: prevaldrà la conservació. L’Hotel Pla es troba ubicat dins de dos entorns cautelars de protecció: els dels monuments, pont d’Engordany i església de Sant Pere Màrtir. De fet està soldat al pont d’Engordany, constituint plegats un retall del paisatge urbà històric, totalment indissociable.

Després de llegir els paràgrafs precedents, més d’un pot pensar que això de l’enderroc de l’Hotel Pla és una broma. No, malauradament no ho és. Vagin a la plaça més emblemàtica d’Escaldes-Engordany i veuran com s’està abatent, en ple agost, l’emblemàtic i històric edifici. ¿I com és possible, preguntarà més d’un, que es pugui dur a terme una barbaritat com aquesta? Difícil d’explicar –impossible, és clar, de justificar– sobretot tenint en compte el que afirma el Catàleg comunal en el seu preàmbul: “Conscient que, tal com afirma la Unesco, les responsabilitats sobre el patrimoni i sobre la manera de gestionar-lo corresponen en primera instància, a la comunitat cultural que l’ha generat i subseqüentment n’ha de tenir cura, amb aquest Catàleg comunal, a la vegada instrument de coneixement, de salvaguarda i de seguiment, el Comú d’Escaldes-Engordany, assumint la responsabilitat que li correspon, renova de manera formal, científica i tècnica el seu tradicional compromís amb la protecció i la conservació del patrimoni cultural parroquial i nacional” ?! . Sí, sí, ho han llegit bé.

¿COM POT
ser que un edifici, amb tractament d’edifici d’interès, catalogat “fruit d’un important treball de prospecció i avaluació”, el 2008, s’estigui enderrocant dos anys després? ¡Realment inaudit! Inquietant. ¡Inexplicable!, exclamarà més d’un. Potser més d’un hi afegeixi, com jo, ¡inacceptable! Bé, sempre s’hi pot trobar una explicació per volàtil i sumaríssima que sigui. Resulta que el Comú d’Escaldes-Engordany “requereix d’urgència” l’informe de dos enginyers, “després d’haver constatat un bombament important d’un punt de la façana”. La recomanació de l’informe, després de constatar que “hi ha risc de caiguda d’elements”, que “l’edifici presenta afectacions estructurals importants”, que “no es constaten alteracions significatives de la paret de càrrega” i “que l’edifici no presenta indicis que revelin que s’hagi de produir un col.lapse immediat”, és que s’ha de “realitzar una actuació a l’edifici amb caràcter de màxima urgència per evitar que es produeixi una degradació més greu de l’estructura que pugui representar un risc de col.lapse”. Bon sentit comú: qui no tol la gotera, ha de toldre la casa entera. Cap prescripció tècnica d’enderrocar l’edifici.

Tres dies més tard, es constitueix suposem també d’urgència (tal com diu l’acta, “a manca d’una Ordinació específica que reguli la composició i funcionament d’aquesta Comissió”) la Comissió Consultiva Parroquial del Patrimoni (CCPP), que componen únicament dos tècnics del Comú. Amb una pàgina i escaig, la CCPP, després de lloar tots els valors i qualitats, materials i immaterials de l’Hotel Pla, afirma: ” Per tant, atès que l’edifici actual s’ha d’enderrocar a causa del seu estat precari, “el nou edifici haurà de ser igual conceptualment quant a composició de façana, aprofitant els materials que sigui possible com baranes de balcons i peces significatives de paret, de manera que es mantingui la mateixa imatge i coherència actual”. Amb quatre dies, tot tancat.

Arribats aquí, les exclamacions de tota mena es multipliquen. Per favor, una mica de seny. ¿S’ha d’ender- rocar? ¿S’imaginen quantes esglésies romàniques ens quedarien avui en dia si desprès de constatar, en les campanyes de restauració de meitats del XX, el risc de despreniments, els bombaments en façanes, les esquerdes (per on hi passava no la llum sinó els gats), les febleses estructurals i altres patologies mil que presentava en aquell moment l'”estat precari” algunes de les nostres ruïnoses esglésies, s’haguessin aplicat els criteris que s’apliquen a l’Hotel Pla? ¿I la consolidació? ¿I la restauració? ¿I la rehabilitació?

¿És que no existeixen a la plaça Santa Anna o és que allí no cal aplicar-hi totes les prescripcions legals documentades fins ara? ¿I els textos internacionals de referència en matèria de protecció del patrimoni cultural? ¿Com pot ser –¡és que és inexplicable i realment inquietant!– que en tot l’expedient no hi hagi ni el més mínim indici de la més mínima intenció d’analitzar alternatives a l’enderroc? Més inquietant encara, ¿com pot ser que sent un edifici catalogat, la primera línia de treball i la principal i prioritària, la insistent, no sigui la de la protecció, la conservació i la restauració, tal com exigeix la legislació vigent i com cor- respon al compromís (com a mínim escrit) manifestat en els textos esmentats? Enderrocant, ¿conservem i transmetem? ¿Sentència presa abans de qualsevol judici? Seriosament, senyors, ningú pot defensar que aquest edifici, catalogat com a bé d’interès el 2008, “s’ha d’enderrocar a causa del seu estat precari”, el 2010. Així de fàcil. Ningú.

UN GRAN
nombre d’edificis catalogats arreu es rescaten justament del seu estat precari, no s’aboquen a la destrucció. A l’estat precari és on s’aplica la consolidació, la restauració, la rehabilitació i tots els tractaments necessaris per resoldre les patologies diagnosticades, siguin lleus o greus, poques o moltes. ¿Quants edificis, avui símbols de pobles, ciutats o països, no existirien si s’hagués actuat com a l’Hotel Pla? L’enderroc de l’Hotel Pla, pesi a qui pesi, és una barbaritat, una amputació brutal, sumaríssima, del patrimoni cultural immoble.

Si volen fer una bona acció en favor del patrimoni cultural encara hi són a temps: aturin, si us plau, l’enderroc de l’Hotel Pla. Li han fet molt de mal, però encara podríem tractar-lo i recuperar-lo per, com afirmen vostès en les objectius del Catàleg en què el van incloure, “afavorir-ne el gaudi a les generacions actuals i per transmetre’l en les millors condicions a les generacions futures”. L’enderroc no ho farà possible. Va en sentit contrari. Ho saben. Rectificar podria constituir, en canvi, una gran lliçó per les generacions actuals i per les futures. El mateix li demano a l’empresa que executa l’enderroc: si us plau, no continuï col.laborant en aquesta agressió a l’Hotel Pla. Aturi la destrossa, si us plau.

Inquieta la passivitat de tot i de tothom en la qual es produeix l’execució sumaríssima de l’hotel Pla, al cor d’Escaldes-Engordany, en la seva plaça més emblemàtica. És un sentiment. Podria ser també, en segona persona, la pregunta d’una enquesta sociològica. Com a titular per a una pel.lícula de terror potser seria un pèl llarg.

redaccio@andorra.elperiodico.com