L’home serà, tal com resa la cèlebre locució llatina que titula aquesta columna, un llop per a l’home, però per al llop, l’home és un home, és a dir, una criatura del pitjor que hi ha.
Implacable i despietat amb les bèsties que li disputen el territori o la pròpia caça, l’home ha conservat la seva compulsió hiperdepredadora després de la desaparició dels motius que la justificaven: amo absolut del territori i de tot allò que conté, encara ara expressa la seva malvolença pel llop, el seu antic rival, en monstruoses batudes cinegètiques emparades pel poder polític, tal com ocorre a Castella i Lleó, on a aquestes hores els escopeters posen a punt les seves armes per a la covarda carnisseria.
140 llops, 140 animals nobles, del tot bells i necessaris per a l’equilibri de la Naturalesa, seran abatuts a mitjan d’aquest mateix mes, a tret net i tal com Déu mana, amb l’excusa que hi n’ha molts i que devoren el bestiar. Totes dues coses són falses, per descomptat. Ni hi ha molts llops, ni la seva dieta es compon significativament d’ovelles i vedells. Ans al contrari, i segons recents investigacions, l’amenaçat llop ibèric té altres gustos: de l’anàlisi de la seva femta s’infereix que amb prou feines el 3% del que menja són xais i animals del sector ramader. Per tant, és faltar a la veritat.
La realitat, que coneixen perfectament el Govern regional, els camperols i els escopeters, és que les sucoses indemnitzacions per suposats estralls dels quadrúpedes a la cabanya inclinen a molts a la fabulació, això és, a atribuir l’autoria als llops. És més; són els gossos salvatges, assilvestrats (els llops degenerats pel seu tracte de segles amb els homes), els que perpetren la majoria dels atacs als altres animals. És clar que a un no li donen ni un duro per un be devorat per un gos.
Per apuntalar la ficció de la terrible amenaça del llop feroç, i en conseqüència el maldecap de les indemnitzacions, la Junta de Castella i Lleó prepara, o autoritza, la imminent massacre de cent quaranta exemplars, inclosos llobatons i llobes prenyades. L’home serà un llop per a l’home, segurament, però per al llop continua sent, tot i que ja no fa falta, un home, res menys que tot un home.
Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
