L’arribada de l’estiu és un moment ideal per parlar de turisme i reflexionar sobre la seva sostenibilitat. L’any passat, el país va rebre deu milions de visitants, una xifra impressionant per a un territori tan petit. Aquesta dada, que podria ser motiu de celebració, també és font de preocupació.
El turisme és, sens dubte, un pilar fonamental per a l’economia andorrana, representant el 40% del PIB. Però un creixement desmesurat podria tenir conseqüències devastadores a llarg termini.
Un dels principals arguments per moderar el creixement turístic és la necessitat de preservar els recursos naturals i l’entorn. Andorra, coneguda per les seves espectaculars muntanyes i paisatges naturals, podria veure’s seriosament afectada per la massificació turística. La sobrecàrrega dels serveis i infraestructures no només impacta negativament l’experiència dels visitants, sinó que també posa en risc la qualitat de vida de la ciutadania.
També cal considerar la qualitat del turisme que es vol atraure. En lloc de buscar un augment indiscriminat del nombre de visitants, cal que ens plantegem la necessitat de centrar-se en un turisme de major valor afegit. Això no només contribuiria a un creixement econòmic més sostenible, sinó que també podria reduir la pressió sobre els nostres recursos.
Es tracta de trobar una harmonia entre l’arribada de turistes i la capacitat d’Andorra per acollir-los sense deteriorar l’entorn ni el benestar de la població. S’ha d’estudiar els impactes actuals i futurs, amb tots els seus aspectes: econòmics, socials i ambientals. Haurem de mirar de satisfer les necessitats dels visitants, l’entorn i les comunitats amfitriones i de desenvolupar polítiques públiques que fomentin aquest equilibri. Parlem de regulacions ambientals, incentius per a empreses sostenibles i programes de conservació.
Aquesta visió equilibrada permetria mantenir els atractius naturals i culturals del país, assegurant una experiència de qualitat –tant per als visitants com per als residents–, minimitzaria els efectes negatius i maximitzaria els beneficis socials, econòmics i ambientals.
Pel que fa als apartaments turístics, la proposta de convertir un 30% d’aquests en habitatges de lloguer residencial en els pròxims cinc anys és un pas en la direcció correcta. Aquest canvi no només ajudarà a equilibrar el mercat immobiliari, sinó que també podria mitigar l’augment desmesurat dels preus del lloguer que afecta els residents. Garantir l’accés a un habitatge digne i assequible ha de ser una prioritat per a qualsevol govern, i la regulació del mercat turístic pot ser una eina eficaç per aconseguir-ho.
Preservar el patrimoni natural i cultural del país, alhora que es protegeix el benestar dels seus habitants, hauria de ser la prioritat principal. Trobar aquest equilibri no només és una opció ètica, sinó una necessitat imperativa per garantir que les futures generacions puguin gaudir dels mateixos recursos que tenim ara, que generi ingressos i llocs de treball que beneficiïn econòmicament a tothom i que es distribueixin de forma equitativa.
