Fa mesos que la temàtica de l’habitatge ocupa molts espais als mitjans de comunicació. I això no és gens gratuït, perquè aquesta inquietud preocupa i altera la vida quotidiana de les persones, especialment de les joves. Avui, quan a la nostra societat europea va guanyant percentatge el vot jove destinat a l’extrema dreta, la importància de trobar solucions efectives es fa cada vegada més pressionant i necessària. És una preocupació que vivim gairebé totes les famílies, sigui a Barcelona, a Andorra o a la Seu d’Urgell. Evidentment, la vivim en diversos graus d’intensitat, però sempre com un factor essencial per mantenir una certa qualitat de vida.
Comprovem amb angoixa com les diferents institucions, en el cas de Catalunya, la Generalitat i els ajuntaments, fan tota mena de plans d’habitatges que, massa lentament, cobriran una part de l’oferta de l’habitatge. També les autoritats andorranes fan tota classe de declaracions deixant clar que el tema els preocupa, i més en un territori on el creixement demogràfic accelerat multiplica les dificultats. Fa pocs dies, vaig assistir a la primera reunió de la Taula d’Habitatge de l’Alt Urgell. No deixa de ser una eina més per a plantejar i analitzar un tema tan complex. Em van cridar l’atenció les declaracions que va fer el representant de la plataforma que va organitzar la manifestació del dia 6 de desembre de 2024 a la Seu El membre de la plataforma va comentar: “Creiem que la situació de l’habitatge no ha millorat un any després de la manifestació”.
En el cas de la Seu, sembla que l’Ajuntament s’ha posat definitivament les piles i va duent a terme diverses actuacions que han de ser efectives. La més important serà, ben segur, la posada en marxa de la urbanització de l’Horta del Valira, gràcies a la qual s’espera que es construeixin, sota la direcció de la mateixa Generalitat de Catalunya, una bona quantitat d’habitatges assequibles. Vull fer notar que això és possible després de gairebé deu anys de complicats i espinosos tràmits urbanístics. La gran contradicció entre les necessitats urgents i les tramitacions urbanístiques són flagrants, però si hi volem una certa seguretat jurídica, hem de recórrer, en bona part, a aquestes vies administratives tan espinoses, que no preveuen les manifestacions reivindicatives.
Voldria arribar, ara, al fons de l’article. Les nostres constitucions avalen el dret de les persones a tenir un habitatge digne. Aquí s’hauria d’avançar, si no volem tenir una societat asfixiada per un coll d’ampolla insuperable. De la mateixa manera que, constitucionalment, no hi pot haver a la nostra societat un ciutadà o una ciutadana sense accés a l’ensenyament o a la sanitat, en l’àmbit de l’habitatge s’hauria d’actuar al mateix nivell. El neoliberalisme imperant ha conservat, fins ara, la sanitat pública i l’ensenyament públic. Tothom hauria de defensar aquestes conquestes socials i afegir-hi el dret a l’habitatge. Això vol dir una adequació dels pressupostos públics de forma que, amb la mateixa naturalitat que avui no es concep un jovent sense escolaritzar o sense un tractament mèdic en cas de malaltia, tampoc s’hauria de concebre una societat que no ofereixi estatges adients als nous actius humans que es van incorporant a l’estructura productiva.
Amic lector, si has arribat fins aquí, cosa que t’agraeixo, t’hauràs adonat que no he parlat de la iniciativa privada constructora. La veritat és que la iniciativa privada en aquest camp, amb totes les excepcions que es vulguin fer notar, ha estat obertament especulativa, agreujant en alguns casos la gravetat del dèficit social que estem apuntant. Cal fer una crida a les ideologies socialdemòcrates que s’inspiren en un model social basat en una demanda interna sana i dinàmica, per tal que es reforcin els principis constitucionals que ofereixin habitatges amb els mateixos mitjans públics que per a la sanitat i l’ensenyament.
Potser l’amic que es queixava que la manifestació del 6 de desembre del 2024 no ha servit de res pensi, si llegeix aquestes línies, que encara em faig més il·lusions que no pas els organitzadors d’aquella manifestació. La veritat és que l’actual situació de l’habitatge ens porta cap a la cirurgia institucional. Un pas com aquest seria torpedinar l’actual creixement de l’extrema dreta.
