La implementació de l’entorn digital dins el món laboral fa ja anys que és una evidència. La pandèmia i la necessitat de treballar connectats digitalment ho va explicitar, però la seva expansió ja venia de feia temps i també ara, sense pandèmia, segueix creixent de manera imparable. Cada vegada hi ha més persones que volen viure i treballar fora del que fins fa pocs anys es considerava convencional, que aposten per la flexibilitat laboral, sense un horari establert, on les vocacions són canviants i múltiples, ja que la digitalització permet dedicar-se a moltes coses diferents, i des de diferents punts del món. També les empreses, cada vegada més, enfoquen les seves necessitats en generar valor als seus clients o aportar solucions innovadores en el producte o servei que comercialitzen.
La llei d’economia digital, emprenedoria i innovació que vam aprovar aquest dijous al Consell General, dona resposta a aquestes noves demandes laborals. També habilita que al nostre país s’implementi un ecosistema que retroalimenti la innovació i capti empreses que hi apostin.
En aquesta llei, per exemple, es regulen conceptes com nòmada digital, teletreball, coworking, coliving, zones econòmiques, desconnexió digital i startup, aquesta darrera una empresa que desenvolupa un model de negoci emergent, basat en la innovació i el desenvolupament de productes o serveis, i utilitzant la tecnologia com a element implícit. Aporten valor, innovació i talent.
Estem convençuts que Andorra té les condicions perquè aquesta tipologia d’empreses s’hi estableixin. Als emprenedors de les startups els podem oferir, per exemple, garanties de connectivitat digital, qualitat de vida i seguretat. La llei els garantirà també un marc jurídic segur perquè puguin operar dins del món digital amb plena confiança.
Són molts els punts que tracta la llei i les portes que obre dins l’entorn digital, però sempre es farà des del control, la prudència i l’adaptació a la realitat d’Andorra. Com és el cas dels nòmades digitals. Els grups de la majoria vam introduir esmenes perquè aquesta tipologia de treballador hagués de complir amb les mateixes obligacions i drets que les altres autoritzacions d’immigració. Garantim així que el nostre model continuï sent sostenible, a la vegada que permetem que el Govern pugui establir quotes per a aquest tipus de treballadors altament qualificats, en el marc de la política general d’immigració i en funció de les circumstàncies econòmiques i socials del país. Confiem així haver resolt els dubtes dels socialdemòcrates en aquest punt.
També hem incidit via esmenes en el règim jurídic dels espais comuns complementaris, el coliving. Tenint en compte la problemàtica de l’habitatge que té el país, no podíem deixar passar l’oportunitat d’oferir aquest tipus d’habitatge que es creava mitjançant la Llei (inicialment pensat perquè els nòmades digitals poguessin trobar un espai comú per viure i treballar), perquè ho fos també per a la població d’Andorra. És una opció més, que cada vegada té més demanda, que ofereix molts avantatges, i que permet fomentar la comunitat entre les persones que hi viuen. Persones grans o joves, per exemple.
Se’ns fa difícil entendre per què el PS s’oposa a la creació d’una nova tipologia d’habitatge que pot contribuir a ampliar l’oferta actual. A més, no som nosaltres ningú per posar-nos en la decisió dels nostres ciutadans sobre on volen viure al nostre país. La nostra responsabilitat és posar totes les modalitats d’habitatge al seu abast.
Totes les millores a la llei s’han fet durant els treballs en comissió, en l’any i quatre mesos des que es va entrar a tràmit parlamentari. Amb el text final, donem plenes garanties perquè Andorra sigui un pol d’atracció, jurídicament segur, per a les startups, pels nòmades digitals i també per tots els que viuen a Andorra i vulguin moure’s en aquesta nova dimensió digital.
