La morositat no perjudica per igual a totes les empreses; hi ha determinats factors que poden augmentar o esmorteir l’impacte causat per la morositat de manera que els perjudicis no tenen la mateixa repercussió. Els principals factors són: la dimensió de l’empresa, els tipus d’interès per finançar l’actiu corrent, el mercat i el marge de beneficis aportat pels productes comercialitzats.
Primer de tot, és important assenyalar que una empresa es ressent més per culpa dels impagats quant més petita és. Les grans i ben capitalitzades tenen prou recursos financers per afrontar els impagats, i a més solen tenir els riscos ben diversificats, amb el que poden diluir l’efecte provocat per un impagament elevat. Però per a una empresa petita un sol impagat important pot suposar entrar en una situació de crisi. Per tant, l’impacte que provoquen els impagats en una empresa petita pot ser letal, ja que aquesta petita no pot suportar un menyscapte com ho fa una gran. Per tant, idèntiques quantitats d’impagats poden suposar, en el cas d’una gran un petit perjudici econòmic, però signifiquen la fallida d’una petita. La conclusió és que les empreses petites han de prendre més precaucions a l’hora de concedir crèdits comercials i cobrar les factures ja que es juguen la seva pròpia supervivència.
Com s’ha dit, els problemes de cobrament i la morositat poden provocar el tancament i desaparició de les empreses afectades. Sobretot, són les petites i mitjanes les que poden desaparèixer per culpa dels problemes de cobrament, ja que un menyscapte de certa magnitud pot deixar definitivament fora de combat a una petita empresa, mentre que una més gran pot superar la situació gràcies a disposar de més recursos econòmics. Mentre les grans són capaces d’absorbir els costos produïts pels incobrables, els negocis més petits es poden veure obligats a cessar en les seves activitats. Aquest fenomen es va poder comprovar en els estudis realitzats per la Unió Europea sobre les conseqüències de la morositat. Es va comprovar que les pimes són les més perjudicades. Així mateix, es va detectar que el 25% de les pèrdues empresarials de les pimes -fallides, suspensions de pagaments o dissolucions d’empreses- són provocades per problemes de cobrament.
La morositat ocasiona un cost financer ja que les empreses han de finançar durant un període addicional els saldos de clients no cobrats al venciment. Aquest cost que es produeix com a conseqüència de l’endarreriment en el cobrament de les factures augmenta si els tipus d’interès són elevats i disminueix si són baixos. Per aquest motiu les èpoques en què els tipus d’interès són elevats, el perjudici econòmic provocat per la morositat resulta més gran que quan són baixos. Així mateix, cal tenir en compte que les empreses de dimensió reduïda no podran obtenir els mateixos tipus d’interès bancari que aconsegueixen les empreses més grans, i hauran de suportar un major cost de finançament.
La situació del mercat en el qual es desenvolupa l’activitat i el sector en què es troba exerceixen una influència directa en les conseqüències de la morositat. Una empresa que pugui compensar de seguida les pèrdues ocasionades per un client morós fent una o diverses operacions amb clients solvents pot sortir airosa d’un trencament puntual. Per contra, si el mercat no afavoreix la realització de noves operacions, l’empresa que ha patit el contratemps no podrà superar la situació amb rapidesa i la seva situació econòmica s’agreujarà.
La que no aconsegueix el cobrament d’una venda realitzada pateix irremeiablement una pèrdua econòmica pura que equival al cost del producte venut. Així mateix, pateix un lucre cessant que és el marge comercial que ha deixat de percebre, o sigui el benefici que hagués proporcionat la venda. Per descomptat en el marc teòric d’un mercat dominat pels venedors en el qual l’empresa tingués tots els seus productes venuts per endavant -o sigui que pogués vendre tota la seva producció i tingués la seva capacitat de fabricació, de comercialització i de distribució plenament ocupades- es podria considerar la pèrdua de l’incobrable com el cost del bé venut més el benefici que ha deixat de percebre. Per tant, un impagat significa per a l’empresa afectada la pèrdua directa de la inversió realitzada en la mercaderia venuda i no cobrada i el no poder obtenir el benefici esperat. No obstant això, hi ha empreses que, per calcular el perjudici econòmic causat pel crèdit incobrable, sempre tenen en compte el marge net perdut en l’operació comercial que no ha arribat a bon port.
Això no obstant, qualsevol quin sigui el criteri per calcular la pèrdua directa dels crèdits fallits, cal sumar a aquest import el cost dels recursos emprats en el finançament del crèdit irrecuperable, és a dir, el cost que ha representat per a l’empresa haver finançat l’import impagat des de la venda fins a la seva comptabilització definitiva com a incobrable. En el supòsit que l’empresa hagués emprat capitals propis per finançar els crèdits comercials, caldria tenir en compte el cost d’oportunitat d’aquests fons, ja que han estat totalment improductius.
Evidentment quan més gran sigui el marge de beneficis en proporció al preu de venda del producte, menor serà la repercussió del crèdit incobrable sobre el resultat de l’empresa. I per tant, menor serà l’esforç comercial requerit per compensar el menyscapte sofert per l’empresa davant el crèdit fallit. A les empreses que tenen el privilegi de pertànyer a aquest grup, en tenen prou fer unes quantes noves operacions comercials (o una sola) per recuperar la pèrdua produïda pel crèdit incobrable.
Per contra, les que mantenen el marge comercial molt reduït amb relació al cost del producte comercialitzat, pateixen majors pèrdues reals en cas de no cobrar la venda, sent el lucre cessant una part mínima amb relació a la inversió total. Per aquest motiu, les empreses amb marges molt reduïts sobre vendes, han de ser encara més curoses en la prevenció de possibles impagats, ja que la repercussió financera en els seus comptes de resultats serà proporcionalment molt més gran. Aquestes hauran de realitzar un esforç suplementari molt important per aconseguir la cobertura dels crèdits incobrables. Aquest tipus d’empreses són molt més vulnerables davant la morositat ja que es juguen la supervivència en cas d’augmentar l’índex de fallits incobrables.
En moltes ocasions per a pertanyent a aquesta categoria, l’impagat d’un sol client morós pot suposar la pèrdua de tot el benefici acumulat anual, ja que per compensar la pèrdua produïda pel crèdit incobrable s’ha d’aplicar el benefici obtingut de la resta de les operacions comercials al llarg de l’any. Aquesta circumstància és en ocasions el mal menor, ja que per a moltes empreses la morositat de diversos clients (o d’un de sol), pot provocar una situació d’insolvència transitòria tan important que els obliga a presentar una suspensió de pagaments o el que és encara pitjor, al tancament definitiu del negoci.
