El 8 de març és un dia de sororitat. Un dia dedicat a la lluita feminista, a les dones. Feminista s’és cada dia, però el 8 de març existeix per reivindicar que seguim aquí i seguim lluitant. Això és almenys, la teoria. La realitat és que se’ns silencia. Totes les dones som conscients que s’escolta més als homes que a nosaltres. Per aquest motiu, ens cal un dia només dedicat a nosaltres, a recordar a tothom que les dones seguim estant oprimides, seguim lluitant per deixar d’estar-ho, i encara queda molt camí.
Però tot i això, molts homes es prenen la llibertat de parlar per sobre nostre, per explicar-nos tot el que estem fent malament. «Que si, que jo no estic en contra del feminisme, però no n’hi ha per tant», «Perquè hi ha dia de la dona i no dia de l’home?», «És que ara ja ha arribat a un punt que exagereu molt», «Si, hi ha molta violència masclista, però quan una dona pega a un home ningú diu res». Aquestes són algunes de les frases que he hagut de llegir o escoltar aquest 8 de març. No són frases noves, i les he escoltat moltes altres vegades. Però que en un dia com el 8M, molts homes es vegin en la necessitat de redirigir l’atenció cap a ells, només demostra quanta falta ens fa encara el 8 de març. No, no hi ha un dia de l’home, perquè cada dia és el dia de l’home.
El que fa més por de tot això, és que no estem millorant. Si parem atenció al que pengen a les xarxes socials les generacions encara més joves, cada vegada hi ha més i més nois que ridiculitzen a una dona feminista, que utilitzen el terme «feminazi» o que creuen que som unes exagerades.
Es podria argumentar que els nens de 14 o 15 anys no saben del que parlen o encara no són prou grans per tenir suficient esperit crític. Però és que aquest, és precisament el problema. L’única solució a l’opressió sistemàtica de la dona, és l’educació. L’únic remei pel masclisme, és educar als nens des de ben petits. Les noves generacions hauríem de representar el canvi, i no fer més passos enrere.
I mentre els homes es queixen que exagerem, o que no ens cal un dia com el 8M, les dones ens enfrontem a estadístiques esfereïdores: segons l’ONU, el 35% de dones ha experimentat violència física o sexual. Això vol dir que aproximadament, 1 de cada 3 dones ha patit o patirà violència masclista al llarg de la seva vida. I la violència és només la forma més greu que pren el masclisme, només la punta de l’iceberg. Mentre ens intenten callar, hem de viure amb por constant. A la por, se li suma al sostre de vidre, la bretxa salarial, o la discriminació sistemàtica per citar-ne algunes.
El feminisme és i ha de ser el protagonista del 8 de març. No estem exagerant. No som feminazis. No hem aconseguit igualtat real i efectiva encara. Estem lluitant contra l’opressió constant del patriarcat. Contra el masclisme diari. Contra l’assetjament, i l’abús sexual. Les dones patim suficient a mans del patriarcat com perquè a sobre es posi de moda anar en contra del 8M.
