- Foto: EL PERIÒDIC
El fet més que previsible i probable que el Partit Popular no torni a governar mai més a Espanya si persevera en la seva inqualificable acció de despulla massiva als estalviadors estafats de les caixes nacionalitzades, i el també molt previsible que els autors, coautors, còmplices i cooperadors necessaris d’aquesta macro-estafa institucional acabaran pagant tard o d’hora la seva traïció, no consola avui gran cosa a les víctimes de les preferents i les subordinades, aquells que, per haver viscut per sota de les seves possibilitats, en res van contribuir a la ruïna de la nació, molt al contrari que els que els estan robant.
No és cosa d’insistir en el gènesi del catastròfic i delicuencial aquelarre de les caixes d’estalvis avui nacionalitzades i unides, set d’elles, a Bankia, per ser ja àmpliament coneguda, però sí d’assenyalar l’inconcebible desimboltura amb que l’actual Govern del PP està rematant la feina. Contravenint les seves obligacions i el seu inicial compromís amb els enganyats amb els productes tòxics que les caixes els van expedir com a segurs i de renda fixa, el Govern de Rajoy no només no va reparar el monumental il·lícit a nacionalitzar, a atreure al que va haver de ser l’espai garantista d’un Estat decent i democràtic, sinó que va decidir, per inspiració d’aquest De Guindos d’inquietant trajectòria (va treballar per Lehman Brothers, desencadenant del crack financer internacional), apoderar-se dels estalvis de la gent i usar-los per tapar els forats que els seus coreligionaris d’aquestes caixes, aclaparadorament controlades pel PP, havien fet en elles, precipitant a Espanya al col·lapse econòmic i a la ruïna social.
De llavors a ençà, ja un any, el Partit Popular, que dimarts es va negar al Congrés per enèsima vegada a tornar els diners sostrets als estalviadors espanyols, no ha fet altra cosa que desenvolupar i blindar el seu pla de despulla massiva, de manera que, a base de combinacions infames amb els prestadors internacionals i de inics reials decrets, ha aconseguit finalment apoderar-se de la major part del capital sostret, que és el capital del poble, del seu treball, de les seves fatigues, de les seves privacions. Amb això, el PP, a qui va portar els números com a gerent i tresorer Luis Bárcenas durant tants anys, es fa l’harakiri. I sense honor.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
