Sempre és fàcil criticar la tasca dels altres i defensar amb escreix la professió d’un mateix, però n’hi ha que tradicionalment o històricament, han estat criticades de forma més freqüent, a la vegada que crec que sovint des del màxim desconeixement. Parlo de professions com el funcionariat en general, que solen ser uns ineptes i ganduls, els mestres i les seves excessives vacances, els que es dediquen a la política, lladres! I com no, dels qui treballen als Serveis Socials. Aquest és l’àmbit al que jo em dedico, i per això la meva defensa i, potser com ja he dit més amunt, en escreix.
Estic convençuda que qualsevol de nosaltres ha sentit a dir el favoritisme que aquests apliquen a les persones migrades. Que si tenen més ajudes, que si els paguen les beques de menjador a tots els fills i clar… com no en tenen només un o dos… Que si només fan que criar perquè ja els hi pagaran les coses els Serveis Socials… i fins i tot, que en l’obertura de negocis aquests estan exempts de pagar impostos! A veure, obrim una miqueta els ulls. De debò creieu que qualsevol convocatòria de beca, ajut, prestació o el nom que li vulgueu donar pot incloure el requisit: «ser persona d’origen immigrat»? Seria una greu vulneració dels drets de les persones, no? Anticonstitucional, antidemocràtic, injust i com no: Mentida!
Un altre fals mite és el favoritisme envers a amics, coneguts, familiars, i altres cercles de l’entorn del professional. He de dir-vos que qualsevol tipus d’ajuda percebuda des dels Serveis Socials, és imprescindible que vagi acompanyada del compliment d’un seguit de requisits i barems, bé a nivell econòmic o a nivell social. Cada situació és analitzada i valorada per un equip tècnic de professionals i és aquest equip el que decideix quin és el pla de treball a seguir amb l’usuari perceptor, i aquest pla pot incloure o no una ajuda econòmica.
Un altre rumor és la tendència que es té a ‘guetitzar’ a les persones usuàries dels Serves Socials, doncs en això consisteix la nostra tasca, en inserir-los quotidianament en la societat i no cronificar la seva situació de vulnerabilitat, però sincerament, gran part de la societat no ens ho poseu gens fàcil!
