- Una escultura original de l’artista de Figueres ja es pot veure a la plaça de la Rotonda d’Andorra la Vella
JOSEP VIVES MOLINS
Seré un geni i el món m’admirarà. Tal volta seré incomprès i menystingut, però serè un geni, un gran geni, perquè estic segur de ser-ho.”, va escriure Salvador Dalí als 15 anys.
“L’escultura de Dalí ja llueix a la plaça de la Rotonda”. Aquesta és una notícia del Diari d’Andorra del 31 de juliol passat, que acompanyava gràficament com l’acabaven d’instal.lar. L’interès que qualsevol cosa de Dalí mou em referma per acabar de llegir tota la notícia i augmenta la meva inquietud quan conec el tema que representa el títol de l’obra Noblesse du temps, que pertany a l’època dels rellotges tous de l’artista.
Aquesta inquietud em fa remoure papers i retalls antics que feien referència a alguna cosa dels rellotges tous dalinians. Trobo un retall del diari Avui del 13 d’abril del 1989, signat per Josep M. Espinàs amb el títol Textos de Dalí, on reprodueix algunes frases de Dalí seleccionades per Joan Bufill. Totes tenen per a mi el seu interès, però la que m’ha mogut per escriure aquestes ratlles ha estat la que fa referència als rellotges tous, per l’actualitat que té per Andorra la col.locació a la via pública d’una obra de l’artista d’aquesta època.
ATENCIÓ AL QUE
diu Salvador Dalí: “Una vegada més em va fer molt mal efecte rebre tres jesuïtes francesos que em van preguntar: ¿I per què fa vostè rellotges tous? I els vaig contestar: perquè són la carn de Crist, són com el formatge, el Camembert, com l’angoixa del Camembert en l’espai. No van quedar gaire convençuts, i vaig veure’ls marxar força preocupats. I al cap d’una setmana em van enviar una carta en la qual em deien que Fray Luis de León, enumerant els noms de Crist, comparava Crist amb el formatge, a les virtuts de coagulació del formatge. El meu prestigi, aleshores, va pujar davant dels jesuïtes”.
M’agradaria conèixer algun expert en teologia que pogués donarnos alguna explicació sobre la relació dels rellotges tous, Crist i el Camembert i també si Fray Luis de León donava formatge als seus fidels per celebrar l’eucaristia, o alguna penitència referida al formatge.
Repassant anècdotes del geni de l’Empordà i referent als rellotges tous, trobo que en una entrevista periodística explica com va ser la creació dels rellotges tous. Diu Dalí que va tenir un somni en el qual se li va representar un formatge Camembert que es desfeia per alguna raó que no precisa, i quedava en la forma amb què ell representa els seus rellotges.
No hi ha dubte que tot l’argument és molt surrealista, com havia de ser en el cas precís d’un somni de Salvador Dalí, que va ser integrat i acceptat pel grup dels surrealistes francesos, capitanejats per André Breton, Louis Aragon i Max Ernst. Però a causa de les seves novetats o excentricitats, segons el criteri del grup i sobretot per les inclinacions dretanes, en fou expulsat posteriorment. La seva expulsió va provocar automàticament la següent manifestació: “No podeu expulsar- me perquè jo sóc el surrealisme”.
El que sí que, abusant del surrealisme, podria haver estat una premonició, és el fet que actualment Andorra tingui en el seu paisatge urbà un monument original de
Salvador Dalí, una creació de gairebé 100 anys i que va ser una gran revolució en tot el món artístic. Podria ser, també, una altra premonició, i pensant altra vegada en surrealisme, que Andorra es convertís en el subministrador del Camembert als turistes-compradors durant l’autarquia de la repressió franquista a Espanya.
SERIA INTERESSANT
tenir en compte l’ascendent i autoritat que tenia Gala sobre Dalí, segons criteri de persones que havien tingut relació directa amb la parella, els quals afirmen que Salvador Dalí, sense Gala al seu costat, hauria estat una persona molt diferent.
A propòsit d’aquesta particularitat, voldria comentar la influència que va exercir la seva musa, esposa i companya en un acte en què jo vaig ser present a l’hotel Ritz de Barcelona, en la presentació d’una exposició de joieria. Els organitzadors van demanar-li a Dalí que personalitzés el cartell que anunciava l’exposició, que no tenia cap detall especial, al marge de la funció: havia de servir per divulgar l’esdeveniment. Va acceptar amb molta il.lusió i entusiasme i va posar-se a la feina.
En una taula del hall d’una de les habitacions del primer o segon pis de l’hotel, i en presència de més d’una vintena de persones, entre les quals recordo el periodista Sempronio, el pintor Corberó i l’amic perruquer Pasqual Iranzo, entre tota la parafernàlia que acompanyava el geni, va improvisar una il.lustració en un dels cartells demanant tinta a l’oficina i un gerro de llet a la cuina de l’hotel. Va escampar llet i tinta sobre el cartell i amb l’ajut d’una cullera que li servia d’espàtula va començar la nova il.lustració. En plena feina, va aparèixer la seva musa Gala i amb autoritat o egoisme va endur- se’l, no deixant acabar un espectacle tan singular que suposava per als presents el fet de tenir l’artista en plena creació.
L’energia que va demostrar Gala en aquest incident va ser demostrativa de l’autoritat que tenia sobre Dalí, fins i tot d’un cert recel o egolatria, apartant-lo de tot bullici i de desconeguts per controlar les seves companyies.
Això va passar al final dels anys cinquanta del segle passat. Han passat els anys i admirant coses i casos de Dalí i la seva idolatria i fascinació envers Gala, li va fer dir en una entrevista, referint-se a la seva musa: “La meva generositat i les atencions del meu cor les reservo únicament a Gala”.
Pastisser. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
