Des de fa molts anys hi ha a Europa diversos fitxers de solvència patrimonial, col·loquialment anomenats registres de morosos, fitxers de morosos o llistats de morosos. Tradicionalment, aquest tipus de registres de mora eren d’àmbit restringit, i havien estat utilitzats per entitats bancàries, caixes d’estalvis, companyies de serveis bàsics, emissors de targetes de crèdit, entitats financeres de tota mena, empreses de telecomunicacions, editorials i companyies subministradores d’energia. En aquests fitxers de morositat se sol incloure les dades de persones físiques i jurídiques que han mantingut deutes impagats durant un cert temps sense pagar-los, en general durant més de 90 dies naturals.
A l’Estat Espanyol el registre de morosos més veterà i conegut és el cèlebre RAI (Registre d’Acceptacions Impagades). Tot i que alguns malastrucs havien anunciat a la premsa la desaparició definitiva del cèlebre RAI i fins i tot havien arribat a escriure la seva necrològica, el RAI, com l’au Fènix, va renéixer i encara es troba en funcionament. El RAI va aconseguir posicionar-se tant al mercat financer que el seu nom va ser sinònim de registre de morosos per un fenomen que la lingüística anomena antonomàsia.
Actualment, el registre de morosos més conegut a Espanya és el conegut com a FITXER ASNEF, un bureau de crèdit que permet als seus membres consultar si un sol·licitant d’un crèdit és deutor en mora d’una altra entitat o entitats, de manera que, davant l’estudi del risc d’aquesta operació, es pot tenir una informació més fiable, que ajudi a la presa de decisions en les fases del cicle de crèdit. Aquest servei el gestiona l’entitat ASNEF-EQUIFAX Serveis d’Informació sobre Solvència i Crèdit, S.L.; ASNEF és l’acrònim de l’Associació Nacional d’Establiments Financers de Crèdit i és constituïda per bancs, societats de finançament, entitats de crèdit, establiments financers de crèdit i empreses de distribució. Actualment, la societat EQUIFAX IBERICA S.L. és l’encarregada del tractament del fitxer ASNEF.
El Fitxer ASNEF és un registre de solvència i mora que cobreix tots els productes financers, i és el fitxer més representatiu a Espanya, quant a informació relativa a la solvència patrimonial i de crèdit. La contractació del servei d’informació de crèdit té una doble funció: d’una banda, assegura que davant d’un impagament el deutor pugui ser inclòs en el Fitxer ASNEF, cosa que facilita la intenció de pagament; de l’altra, permet conèixer, en tot moment, la situació creditícia amb tot el mercat dels clients actuals i potencials. El Fitxer ASNEF és probablement la base de dades de morosos més gran a Espanya, amb més de quatre milions de registres de mora. Totes les entitats de finançament associades del Fitxer ASNEF cedeixen les dades a canvi de poder consultar el registre i comprovar que un futur prestatari no figuri ja fitxat com a morós per haver deixat préstecs impagats en altres entitats de crèdit.
Ara bé, a Espanya des de fa alguns anys les administracions públiques també estan fent ús dels registres de morositat i llistats de morosos per revelar els noms dels morosos amb hisenda pública. Recentment, l’Agència Estatal d’Administració Tributària ha publicat la llista de morosos amb Hisenda d’acord amb allò establert a l’art. 95 bis de la Llei General Tributària i la denominació oficial de la qual és: «Publicitat de situacions d’incompliment rellevant de les obligacions tributàries». Aquest llistat està compost per les persones físiques i jurídiques que deuen més de 600.000 euros a les arques públiques. En total, aquesta llista té 123 pàgines, inclou 6.084 deutors entre persones físiques i empreses i l’import global de deutes recollit al llistat arriba als 15.237 milions d’euros. Alguns dels noms són molt coneguts pel públic.
Tot i això, cal no oblidar que l’artífex d’aquesta llista de morosos va ser el ministre d’Hisenda del Govern de Rajoy, Cristóbal Montoro que va emprendre l’any 2012 una croada implacable contra els morosos de l’Estat Espanyol mitjançant la posada en marxa d’un registre de morosos amb Hisenda. Montoro, com a paladí en la lluita contra els deutors recalcitrants volia fer públics els noms dels defraudadors i morosos amb el fisc mitjançant la publicació de llistats de morosos com una espècie escarni públic i mesura de pressió perquè els afectats paguessin els seus deutes en veure’s retratats als llistats de morosos. Després de superar molts obstacles i vèncer resistències al si del mateix Consell de ministres de l’executiu de Mariano Rajoy l’abril del 2015 el ministre va aconseguir finalment el seu objectiu quan el Consell de ministres va aprovar la publicació d’aquest particular llistat de morosos fiscals, dins de la reforma de la Llei General Tributària.
Cristóbal Montoro, que és Catedràtic d’Economia Aplicada, Hisenda Pública i Dret Tributari, feia anys que argumentava que, per lluitar contra el frau fiscal, cal fer públics els noms dels defraudadors i morosos amb el fisc mitjançant la publicació de les dades dels fitxers de morosos. Per aquest motiu crec que caldria anomenar aquest llistat de morosos amb Hisenda «la llista de Montoro», ja que va aconseguir modificar la Llei General Tributària i afegir l’article 95 bis, referent a la «publicitat de situacions d’incompliment rellevant de les obligacions tributàries». Sota aquest eufemisme s’amaga l’autorització a Hisenda per publicar el llistat de morosos amb les arques de l’Estat; en concret aquells que deuen molts diners al Tresor Públic. Amb tot, al meu entendre, en la publicació dels llistats de morosos s’ha col·locat el llistó molt alt; 600.000 euros és una quantitat molt elevada, cosa que permetrà que deutors amb quantitats impagades importants que estiguin als registres de morosos de l’Agència Tributària escapin a la difusió pública. Hauria estat més lògic posar el llistó en 120.000 euros, que és l’import amb què l’article 305.1 del Codi Penal delimita el delicte fiscal i que els deutors que mantinguin deutes amb Hisenda per un import superior i estiguessin als fitxers de morosos de l’Agència Tributària, foren també inclosos en el «llistat Montoro» de morosos.
La norma tributària vigent permet que surti a la llum pública la relació de defraudadors amb les sentències condemnatòries fermes dels delictes contra la Hisenda pública que es confirmin després de l’entrada en vigor de la reforma, encara que derivin de fets esdevinguts prèviament. Mitjançant aquest precepte es donarà publicitat parcial a les dades identificatives de les sentències condemnatòries fermes de delictes contra la Hisenda pública, és a dir delictes en l’àmbit fiscal, insolvències punibles i contraban. Ara bé, el llistat de morosos i defraudadors amb la Hisenda Pública queda limitat per llei als morosos que deguin més d’uns 600.000 euros a les arques públiques i que no haguessin estat pagades en el termini d’ingrés voluntari, llevat que estiguin ajornades o suspeses. Per tant, si un contribuent deu 599.999 euros al fisc no surt retratat al llistat de morosos, però si té la mala sort de deure 600.001 sí que veurà el seu nom reflectit a la «llista Montoro». Així doncs, els deutors recalcitrants amb les arques públiques reben una intimació de pagament molt especial perquè saldin els seus deutes. Cal tenir present que el llistat es pot descarregar lliurement a través del web oficial de l’Agència Estatal d’Administració Tributària.
Així mateix, seguint el model de llistat de morosos de l’AEAT, la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses més coneguda com a “Ley Crea y Crece” va establir el 2022 mesures per a la lluita contra la morositat en operacions comercials entre empreses privades, la qual suposa un llast important per a l’economia espanyola, molt especialment per a les pimes. Una de les seves normes estableix la creació d’un Observatori Estatal de la Morositat Privada, un òrgan col·legiat adscrit al Ministeri d’Indústria i Turisme, l’objectiu principal del qual és fomentar una cultura de pagaments responsable i equitativa. L’Observatori s’encarregarà del seguiment de l’evolució de les dades de pagament i de la promoció de bones pràctiques en aquest àmbit. Per poder complir aquesta funció caldrà comptar amb les dades que recull l’AEAT després de la implantació del sistema de facturació electrònica obligatòria. Recentment, el Consell de ministres ha aprovat un Reial decret pel qual es crea aquest Observatori. Entre les funcions de l’Observatori destaquen el seguiment i l’avaluació sistemàtica de l’evolució de la morositat, l’elaboració de l’informe anual, l’elaboració de codis de bones pràctiques, la formulació de propostes d’actuació, el seguiment de les directrius de la UE en aquesta matèria. Així mateix, l’Observatori s’encarregarà de l’elaboració i la publicació d’un llistat d’empreses infractores que incompleixin el termini de pagament màxim prescrit per l’article 4 de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, de mesures de lluita contra la morositat; és a dir, 60 dies després de la data de recepció de les mercaderies.
