Això de l’economia i els mercats pot resultar més avorrit que escoltar una partida d’escacs per la ràdio. Suposo que el secret està a ser capaç d’entusiasmar en parlar de coses com el tipus de canvi efectiu en competència imperfecta (alguna cosa tan difícil com que un físic entusiasmi en parlar de la sublimació inversa o la pressió dels gasos). En fi. Vaig a intentar-ho, encara que només sigui per si aquest petit assumpte pecuniari, i que té a veure amb la idea del benefici, els desperta l’interès.
Els lectors regulars d’aquestes notes hauran advertit que durant l’últim any i mig hem vingut fomentant la inversió en els actius de l’Índia (tant en renda fixa com en renda variable) sentint-nos recolzats per les assenyades i abundants reformes observades. Doncs bé, ja són varis els que m’han preguntat sobre si havien de desfer de les seves posicions en l’Índia després d’haver gaudit del dolç sabor dels guanys.
Sàpiguen vostès (per anticipat) que la norma no escrita en això de les inversions és la de «vendre quan has guanyat». Un axioma que, en general, els gestors i analistes compleixen com si d’un cristià ortodox i el seu Còdex Alexandrí es tractés. Doncs lamento dir-los que no seguiré avui aquesta «norma», doncs no vaig a recomanar vendre les seves posicions. (Serà que el meu instint de conservació no funciona amb normalitat?). En comptes d’això, vaig a compartir amb vostès les meves impressions després d’un intens cap de setmana de repàs del que ha succeït en aquest país. Vegem el que surt.
El partit polític del primer ministre Modi (BJP) ha resultat clar vencedor en les eleccions celebrades en cinc estats; l’última gran victòria en l’estat clau de Uttar Pradesh, per ser la més poblada i la que ofereix la clau per a la governabilitat. Així, el BJP de Modi ha guanyat 434 dels 690 seients en joc, i ha obtingut un aclaparador 80 % dels vots en aquest estat clau. Per què hauria d’interessar-los això? Aquestes eleccions s’havien plantejat com un mini-referèndum a les reformes de Modi, i en particular a la dolorosa decisió d’eliminar els bitllets d’alta denominació -i que tan fort impacte han tingut en l’activitat. Doncs bé, la població ha desxifrat correctament aquestes reformes doncs, malgrat haver-les sofert, les engloba dins d’una campanya en contra de la corrupció i les entén com un esforç que persegueix ampliar i estendre l’economia formal, la qual cosa ha de resultar en una millora de la «tornada fiscal» de l’estat i en una major quantitat de recursos dins del sistema bancari. En poques paraules, han d’estar visualitzant ja (o com a mínim ensumant) el desenvolupament econòmic plantejat amb aquestes reformes. En un altre ordre de coses, la victòria incontestable de Modi diu molt més del que suggereixen els titulars. En primer lloc, posa al BJP de Modi en la millor posició per reconquistar el poder (i aquesta vegada amb majories més àmplies!) a les nacionals del 2019. En segon lloc, legitimen a Modi a continuar (fins i tot accelerar) les polítiques federals creïbles i pro-negocis (incloent un ràpid desplegament de la GST reform –la reforma més important des de 1947). En tercer lloc, senyalitza de forma palmària i notòria aquesta estabilitat política que tot inversor estranger precisa, i que, segons ho veig, afavorirà que el flux rècord d’inversió directa estrangera vista el 2016 es pugui seguir desplegant a bon ritme. També, per descomptat, intueixo que la inversió financera respondrà amb (probablement) intenses entrades en aquest mercat d’accions i deute, sobretot després d’haver observat sortides netes des que va tenir lloc la desmonetització.
En resum. El nostre volgut i entranyable Modi ha triomfat malgrat els seus feroços opositors i les seves difícils reformes. Això, en opinió dels quals saben, li erigeix avui com el polític indi més influent dels últims 30 anys. Després de col·loquis interminables amb els nostres proveïdors a la regió, tinc la lleugera impressió que l’Índia abandona una era en la qual l’acció pública en qualsevol dels seus àmbits s’unia a l’engany, per començar ara un nou i llarg episodi de serioses pretensions.
Per descomptat sóc conscient dels riscos. Sempre hi haurà per a qualsevol escenari plantejat. Els hi recordo jo mateix perquè vegin que no estic sent complaent: un entorn de preus elevats en les matèries primeres, Trump i el seu nacionalisme econòmic, o el fet que Modi no gaudi fins al 2019 d’una majoria al senat –el que augura el bloqueig de les seves reformes més ambicioses fins al 2019. Ara bé, dit tot això, crec que el que s’ha vist fins ara dona com per esperar un flux positiu i continuat de notícies a les àrees de reformes polítiques, econòmiques i en tot el referent als mercats de l’Índia.
Economista en cap
del Grup Andbank
Menu
Menu
