Des de l’any que vaig néixer (1993), hi han hagut cinc eleccions al Consell General, de les quals en sóc conscient de les quatre últimes (2001, 2005, 2009 i 2011). En tot aquest temps, sobretot els primers anys constitucionals i aquests últims quatre anys, hi han aparegut diferents sigles i partits. També, en aquest període, la població andorrana ha crescut de 61.000 habitants fins als 75.000 actuals.
Tot i aquests canvis exposats, hi han dues altres dades que han estat permanentment invariables: el percentatge de gent que té dret a vot en relació als residents a Andorra i la llei electoral.
Pel que fa a la primera inalterabilitat, el debat sempre és latent. Crec que aquest fet suposa un distanciament de la classe política i una manca de cohesió palpable en la societat.
Altrament, pel que fa a l’altre tema en qüestió, pocs en parlen. Es tracta d’una llei electoral que, com totes les dels països veïns i m’atreviria a dir del món, està feta a la mida d’aquells que la varen crear. Aquesta llei és digna d’estudi en ciència política: té un articulat que combina un sistema proporcional i un de majoritari; unes disposicions que estableixen que 906 vots de Canillo, poden determinar dos escons al Consell General, tal i com ho fan els 7.372 d’Andorra la Vella; una llei que té com a fonament garantir la representació territorial, en el repartiment del poder legislatiu per a una població de 24.000 persones votants i en un territori de 468 km2. Francament, curiós. El que és clar i s’ha pogut constatar al llarg dels anys és que el principal efecte mecànic de l’aplicació del text legal és l’afavoriment dels partits majoritaris i conservadors.
En aquest sentit, com a jove andorrà, he pogut constatar en totes aquestes cites electorals com els resultats no han canviat gaire, ja que la pròpia llei així ho evitava. He pogut constatar també com la representació al Consell General mai ha estat la que veritablement hauria de ser.
És trist observar en una entrevista de fa poc més d’un mes al president d’un partit que vol transmetre el bon rotllo democràtic del color taronja que, al ser preguntat per un plantejament de canvi de la llei electoral, no tardi ni dos segons a respondre un no rotund i girar el cap a una altra banda.
Crec que aquest és un tema primordial si volem millorar la proporcionalitat i representació del Consell General i fer més llegítimes les seves decisions. Alhora, pot ser que amb aquests canvis joves com el que us parla comencin a estar més interessats en la política del país. H
Per a més informació consulti l’edició en paper.
