El xec és un instrument de pagament en les operacions B2B que pot ser molt avantatjós degut a les seves característiques; per exemple, és un document canviari endossable. Efectivament, el xec es pot endossar si no consta la clàusula de «no a l’ordre». L’endossant és qui per ser tenidor del document, endossa el xec a un tercer. La fórmula que fer servir serà «per endós a» o «endossat a favor de», i és convenient indicar la data en què es realitza. L’endossatari és qui rep el xec per endós. L’endós haurà d’escriure’s al xec o en el seu suplement, i serà firmat per l’endossant. Té la consideració d’endós en blanc el que no designi l’endossatari o consisteixi simplement en la firma de l’endossant. En aquest últim cas, perquè l’endós sigui vàlid, haurà d’estar escrit al dors del xec. L’endós serà sempre total, pur i simple; qualsevol condició en la que aparegui subordinat es considerarà com no escrita. L’endós al portador equival a un endós en blanc. Cal destacar que l’endós transmet tots els drets resultants del xec. L’endós pot fer-se inclús a favor del lliurador o de qualsevol altre obligat. Aquestes persones poden endossar novament el xec. Quan l’endós estigui en blanc (sense designació d’endossatari), el tenidor podrà realitzar una de les següents opcions: primera, completar l’endós en blanc amb el seu nom o amb d’una altra persona; segona, endossar el xec novament en blanc o fer-lo designant un endossatari determinat, i tercera, lliurar el xec a un tercer, sense completar l’endós en blanc i sense endossar-lo. L’endossant, salvo clàusula en contrari, garanteix el pagament enfront dels tenidors posteriors. Tanmateix, l’endossant pot prohibir un no endós. En aquest cas, no respondrà enfront de les persones a qui ulterioment s’endossés el xec. L’endossatari d’un xec té l’avantatge que el lliurador no pot oposar-li les accions o excepcions que poguessin correspondre-li al creditor original, i estarà obligat a abonar l’import amb independència del bon fi del negoci causa subjacent. Tot i que pugui semblar estrany, el dret canviari admet el xec en blanc. Si en el moment de la presentació al cobrament del xec no té indicació alguna de la persona a la qual hagi de ser pagat, es considerarà que és un xec al portador sense que aquesta absència impliqui que li faci perdre la seva naturalesa canviària.
Una altra possibilitat que existeix és l’aval del xec. Així doncs, el xec pot ser avalat (per la totalitat o només per una part del seu import) per un tercer. L’avalador estarà obligat al pagament del xec en cas que no hagi fons en el banc. Per avaluar un xec basta escriure en el xec la menció «o aval» (o qualsevol equivalent) i signar l’avalador tot indicant el seu nom i el nom de l’avalat. De totes maneres, la Ley Cambiaria y del Cheque (LCCH) assenyala que la simple firma d’una persona natural o jurídica posada en l’anvers o revers del xec pot valdre com a aval, sempre que no es tracti de la firma del lliurador. Així mateix, la Ley Cambiaria y del Cheque fa responsable a l’avalador d’igual manera que a l’avalat, però a més, la persona que ha signat l’aval no podrà oposar les excepcions personals de l’avalat. L’aval serà vàlid, encara que l’obligació garantida fos nul·la per qualsevol causa que no sigui la de defecte de forma.
El xec és un document pagable a la vista; qualsevol menció contrària es reputa no escrita. Per tant, el seu lliurament significa la immediatesa de cobrament atès que com hem vist a l’actual Ley Cambiaria y del Cheque espanyola no contempla l’existència de xecs posdatats i el tenidor del xec pot cobrar-lo abans de la data assenyalada com dia d’emissió. Els avantatges del xec és que el tresorer pot ingressar l’instrument de pagament en l’últim moment en el banc que més li convingui aquell dia, i a més no està subjecte al pagament de timbres (si no ha estat endossat) segons estipula l’Impost d’Actes Jurídics Documentals (IAJD). Els terminis de presentació al pagament dels xecs estan establerts en la Ley Cambiaria y del Cheque, i es computaran els dies naturals transcorreguts des de la data d’emissió (computant-se els dies inhàbils) que consti en el document. Quan el venciment coincideixi amb una dia de festa, es considera que el xec venç el primer dia hàbil següent. Els terminis de presentació són: en primer lloc, per a xecs emesos i pagables a Espanya, el termini màxim és de 15 dies; en segon lloc, per a xecs emesos a Europa i pagables a Espanya, l termini és de 20 dies, i en tercer lloc, per a xecs emesos fora d’Europa i pagables a Espanya, el termini és de 60 dies. Conseqüentment, el tenidor d’un xec –si és emès i pagable a Espanya– ha de presentar-lo al cobrament dins del termini màxim de 15 dies des de la data d’emissió si vol tenir el dret de protestar-lo o obtenir la declaració equivalent de protesto en cas de resultar impagat.
El banc lliurat només està obligat a atendre el pagament del xec si hi ha existència de provisió de fons suficient en el compte del lliurador. Si no hi ha suficients fons, el lliurat està obligat al pagament parcial del xec amb els diners que tingui el compte en aquell moment. En la pràctica bancària hi ha casos en els quals les entitats financeres abonen l’import del xec deixant en números vermells el compte corrent fins que el titular dipositi els fons suficients per cobrir el descobert, però en aquest cas els interessos que cobra el banc són molt elevats. Ara bé, el banc no té obligació alguna d’abonar el xec si no hi ha fons en el compte del lliurador, ni tampoc té cap responsabilitat legal si torna el títol per manca de fons.
El lliurador d’un xec tampoc pot revocar-lo, cursant una ordre al banc lliurat, fins que no expiri el termini de presentació, per la qual cosa durant el termini de 15 dies el xec emès i pagable a Espanya és irrevocable. L’única excepció és que, si el xec hagués estat robat, furtat o extraviat, el lliurador pot revocar-lo enviant al banc una ordre expressa per escrit. Passat el termini de presentació, el lliurador sempre té l’opció de demanar la revocació normal del xec sense necessitat de justificar els motius, de manera que el tenidor que no el va presentar oportunament no el cobrarà del banc lliurat.
La no presentació al pagament del xec tindrà les seves conseqüències. Per tant, si el tenidor no presenta al cobrament el xec dins del termini el títol canviari es perjudica i les conseqüències que hi ha són: primera, que el tenidor pot perdre el seu dret a cobrar el seu import directament del banc lliurador; segona, que el lliurador pot revocar el xec passat el termini de presentació, abans en teoria no pot fer-ho salvo per pèrdua o privació il·legal del xec; tercera, que si no hi ha revocació, el lliurat pot pagar encara després de l’expiració d’aquest termini ja que els bancs acostumen a ser flexibles, i si hi ha fons, acostumen a pagar els xecs encara que hi hagi passat el termini legal de presentació; quarta, que no es podrà aixecar protesto o declaració equivalent, i cinquena, que en principi la manca de protesto no limita la responsabilitat del lliurador, tot i que sí pugui limitar-la en el supòsit que hagi endossants respecte a aquests. Conseqüentment, és important deixar clar que el creditor també pot presentar el xec al cobrament passat aquest termini, però no tindrà la possibilitat de sol·licitar el protesto o declaració equivalent; en cas de no tenir fons i resultar impagat.
S’ha de tenir present que, si el xec no es presenta en el termini, el tenidor no podrà exercir la seva acció de retorn contra endossants, només podrà actuar contra el lliurador. Val la pena fer notar que ni la mort del lliurador o la seva incapacitat ocorreguda després de l’emissió alteren l’eficàcia del xec. Cal tenir en compte que el portador o tenidor no podran rebutjar el pagament parcial del xec i el lliurat (en teoria) ha de fer-ho si no hi ha fons suficients.
En principi, tal com indica la LCCH el tenidor d’un xec impagat podrà exercir la seva acció de retorn contra els endossants, el lliurador i els altres obligats quan, presentant el xec en temps hàbil, no fos pagat, sempre que la manca de pagament s’acrediti per algun dels mitjans següents: per un protesto notarial, per una declaració del lliurat, datada i escrita en el xec, amb indicació del dia de la presentació o per una declaració datada d’una càmera o sistema de compensació, en la qual consti que el xec ha estat presentat en temps hàbil i no ha estat abonat. El protesto o declaració equivalent ha de fer-se abans de la terminació del termini de presentació. Si la presentació es fa en els vuit dies últims del termini, el tenidor tindrà vuit dies hàbils següents a la presentació per realitzar el protesto. La declaració equivalent d’un xec impagat per la seva totalitat acostuma a constar el següent: «El banc lliurat declara als efectes de l’article 146 de la Llei 19/1985 LCCH, que presentat aquest xec el dia…….. no ha estat abonat». Cal tenir en compte que l’article 146 LCCH declara que el tenidor conserva els seus drets contra el lliurador, tot i que el xec no s’hagi presentat oportunament o no s’hagi aixecat el protesto o realitzat la declaració equivalent. Aquest aspecte és de molta importància en la pràctica empresarial, ja que si el creditor per algun motiu no ha presentat el xec al cobrament dins del termini o no s’ha realitzat la declaració substitutiva de protesto, conserva tots els drets de reclamar legalment el pagament al signant del xec. Per més que la LCCH no ho faci obligatori, com a consell pràctic és recomanable sol·licitar sempre la declaració equivalent de protesto al banc que realitza la presentació al cobrament per blindar els drets del creditor per a tots el títols canviaris.
Els xecs poden ser amb creuat general, dues barres amb les paraules banc o CIA, que significa que el lliurat només està autoritzat a pagar el xec a un banc o a un client d’un banc. El creuat especial entre les barres s’escriu un banc determinat. En el cas del xec creuat per abonar en compte, implica que el xec no podrà abonar-se en efectiu, i només mitjançant assentaments en comptabilitat del banc lliurat i ingressat en un compte bancari; d’aquesta manera es pot identificar al cedent del xec i evitar fraus.
El xec gaudeix d’una protecció especial en cas d’impagament. Si el xec no és abonat per un banc per manca de fons en el compte corrent, el creditor podrà reclamar al lliurador per la via judicial o extrajudicial: primer, l’import nominal del xec impagat; segon, els rèdits al tipus d’interès legal dels diners augmentats en dos punts des del dia de la presentació; tercer, les despeses inclosos protestos i comunicacions; quart, el 10% de l’import no cobert del xec, i cinquè, la indemnització per danys i perjudicis ( però requereix la pertinent prova dels mateixos com a càrrega de qui els reclami). Davant la negativa de pagament del lliurador, el creditor pot exercir una acció canviària de retorn contra aquest o els seus avaladors a través de judici canviari, abans dels sis mesos comptats a partit de l’expiració del termini de presentació. Per una qüestió jurídica, en el xec no existeix l’acció directa contra el lliurat (el banc), sinó només la de retorn, que recordem és la que exerceix el tenidor contra lliurador i endossants. Val la pena recordar que perquè el creditor pugui exercir els seus drets canviaris contra el lliurador del xec, no és necessari que aquest hagi estat presentat oportunament, ni que hagi estat protestat o que s’hagi efectuat la declaració equivalent establerta a la LCCH de 12985. Conseqüentment, el tenidor del xec conserva els seus drets enfront del lliurador perquè li reemborsi l’import principal i els interessos i despeses assenyalades en l’article 147 de la LCCH. Només perdria els seus drets de cobrament quan vençut el termini de presentació, arribés a faltar la provisió de fons en poder del lliurat per insolvència d’aquest (és a dir, per fallida de l’entitat bancària). Ara bé, per exercir l’acció canviària de retorn contra els endossants anteriors és necessari que el xec hagi estat presentat pel seu pagament en temps hàbil i a més hagi estat protestat o que tingui la declaració substitutiva de protesto. L’única excepció a la norma és que el xec hagi estat emès amb la clàusula «sense despeses» o «sense protesto», ja que en aquest cas no és imprescindible la declaració de protesto o l’equivalent perquè el creditor pugui exercir l’acció de retorn.
Com s’ha assenyalat, les accions que corresponen al tenidor contra els endossants, el lliurador i els altres obligats prescriuen als sis mesos, comptats des de l’expiració del termini de presentació. No obstant això, la prescripció s’interromp (com en el cas de la lletra) per les tres causes establertes en l’article 1973 del Codi Civil espanyol: primera, per l’exercici de l’acció davant els tribunals; segona, per la reclamació extrajudicial del creditor, i tercera, per qualsevol acte de reconeixement de deute pel deutor. S’ha de tenir en compte que la interrupció només sortirà efecte contra aquell respecte del qual s’hagi efectuat l’acte que la interrompi. Si ha prescrit l’acció canviària (passats els sis mesos), el creditor té sempre l’opció d’exercir l’acció causal extracanviària derivada del negoci subjacent (per exemple, una compravenda) en virtut de la qual es va emetre el xec. D’aquesta manera el tenidor podrà interposar contra el lliurador morós una demanda declarativa o un judici monitori. En aquest cas, el xec és un mitjà de prova més per aportar en el procediment judicial.
